Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal, per tal dearribar a un sentit ple a la nostra existència i una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.
Per Jordi Jiménez
Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!
Introducció a la sèrie “Psicologia del Nou Humanisme”
En aquesta nova sèrie d’articles farem un repàs per alguns dels tòpics teòrics d’aquesta escola de psicologia existencial i mostrarem diferents aplicacions i exercicis, que qualsevol persona pot fer en la seva vida quotidiana. Aquestes eines seran un bon suport per a la comprensió d’allò que ens passa, per superar dificultats i per modificar positivament la nostra relació amb el món que ens envolta. Alguns dels temes que tractarem seran els següents:
- Les imatges mentals i la seva funció
- El circuit energètic en l’ésser humà i els seus centres de resposta
- La distensió física i mental
- La coherència i la felicitat: principis per a una vida coherent
- Respiració i atenció
- L’agraïment i la comanda com a actitud quotidiana
- Nivells de consciència i interpretació de somnis
- Els fracassos i els ensurts
- Aprendre a resistir la violència
- Els models i els guies interns
- L’amor, la reconciliació, les suposicions, la possessió i altres temes d’interès en la nostra vida diària.
Esperem que us agradi i us resulti útil.
El paper de les imatges mentals
Un dels mecanismes fonamentals de la consciència humana és la seva capacitat per elaborar imatges mentals com a resposta a estímuls externs i interns. Aquestes imatges compleixen amb la funció de mobilitzar el cos i traslladar una resposta al món extern (o al món intern). Per exemple, si tinc sensació de fam (estímul intern) la meva consciència elabora una imatge de la nevera, o tal vegada d’un restaurant, i aquesta imatge és la que acaba mobilitzant el meu cos en aquesta direcció perquè desaparegui l’estímul desagradable.
Aquestes re-presentacions, que anomenem “imatges mentals” no són només visuals: n’hi ha de tàctils, d’olfactives, de gustatives, etc. Qualsevol de nosaltres pot imaginar una música o recordar una olor, o imaginar la textura d’un objecte. Tots aquests fets són imatges i aquesta capacitat imaginativa ens permet projectar, preveure, planificar, però també recordar o rescatar del passat i, després, crear, inventar i avançar cap al futur.
Imatges creatives
Ara podem fer alguna demostració per experimentar les característiques de la imatge (en aquest cas ho farem amb la visual). Per exemple, tanquem els ulls i imaginem que davant nostre hi ha… un elefant rosa. Ja? Tal vegada se’ns aparegui la imatge d’un globus d’aire inflat i amb forma d’elefant rosa, o bé aparegui la imatge d’un elefant viu pintat de rosa. Aquestes dues imatges poden ser grans o petites respecte a nosaltres, poden estar molt a prop o més lluny, el rosa que hem imaginat pot ser més clar o més fosc, etc. Finalment, podem no visualitzar en absolut cap imatge de cap elefant perquè ens agraden més els gatets, o perquè no ens dona la gana. D’entrada, aquest exercici mostra dues coses: primer, que la representació d’imatges mentals és intencional; segon, mostra l’enorme flexibilitat de la imaginació humana. Podem imaginar, si volem, qualsevol cosa, el que sigui. Gràcies a aquesta capacitat de la consciència podem crear, inventar, avançar, etc. Gràcies a les imatges mentals s’han creat totes les obres artístiques i també tots els avenços tècnics i científics. Primer es visualitza, després es realitza. Primer és la imatge interna, després l’objecte extern i tangible.
Il·lusions
Però aquesta capacitat tan essencial per a la nostra vida també dona peu a un fenomen peculiar. En l’exercici anterior, tal vegada, hem pogut imaginar un elefant rosa davant nostre, però, en obrir els ulls comprovem que tal objecte no hi és, òbviament. No hi ha concordança entre allò que imagino i allò que percebo. Aquesta no concordança és la que permet que es produeixi el fenomen de la il·lusió, d’allò que és il·lusori. No entrem en valoracions, no és ni bo ni dolent. Segons la situació, la il·lusió és necessària, per poder crear una obra artística, per exemple, o per poder modificar un problema… quan quelcom no està funcionant hem d’imaginar sortides o solucions que no existeixen encara. Tot projecte de futur només rau en la meva imaginació fins que es realitza, mentrestant, obro els ulls i encara no hi és. Però és imprescindible imaginar-ho per fer-ho (d’aquí aquells eslògans del segle passat com “la imaginació al poder”). Tanmateix, en altres moments la il·lusió ens desconnecta i ens allunya de la “realitat perceptual” (ja explicarem un altre dia el perquè de les cometes quan parlem de realitat), ens crea dificultats quan necessitem fer una anàlisi certa i precisa d’una situació. Si hem dit que davant d’un problema podem imaginar sortides que encara no existeixen per poder avançar, també hem de veure amb claredat quin és el problema ara i comprendre’l bé, en profunditat. Per això necessitem obrir bé els ulls i percebre sense interferències com és aquesta situació realment. Aquí la imaginació és una interferència.
Posar a favor nostre els mecanismes
Hi ha imatges mentals que apareixen de forma molt automàtica, com les imatges de menjar o de llocs on hi ha menjar quan noto un estímul de fam. Però ja hem comentat que hi ha altres imatges que requereixen més intenció per la nostra part, com les imatges creatives.
Fem un exercici breu: asseguts de manera còmoda i relaxada, tanquem els ulls i deixem passar imatges diferents de la nostra vida quotidiana, de la nostra feina, de les nostres relacions, d’amics o familiars, etc. Després d’una estona observarem que algunes d’aquestes imatges ens produeixen benestar, però d’altres ens produeixen tensió. També podrem veure que en algunes situacions imaginades ens hi quedem “atrapats”, com enganxats, ens costa deixar anar aquesta imatge. Quan vulguem, podem acabar amb l’exercici i obrir els ulls.
Amb això hem pogut comprovar que hi ha imatges que ens produeixen tensions. Però també, gràcies a aquest mecanisme, podem “resoldre” o modificar aquestes situacions complicades o conflictives que se’ns presenten.
Per exemple, tinc una situació difícil a casa, a la feina o amb la família i sé què hauria de fer, però, no sé per què, no ho faig. Falta energia i brillantor en la imatge. Puc prendre la imatge-solució d’aquesta situació (per anomenar-la d’alguna manera) i visualitzar-la amb força, amb energia, sentint-la amb tot el cos i dedicar a aquest exercici un parell de minuts cada dia, sense preocupar-me de res més. Al final, si un ha aconseguit veure amb claredat i brillantor aquesta imatge, la resta va sol, s’acaba realitzant perquè ens mourem en la direcció de la imatge, la imatge mental guiarà la nostra acció. Però ha de ser una imatge tan clara i intensa com la de la nevera quan tens fam. Aquestes són les imatges que mobilitzen.
Un altre cas, més habitual, és que davant d’una situació conflictiva o difícil no sé què fer, no se m’acut res, és a dir, no em ve cap imatge-solució. En aquests casos cal dedicar-li més temps perquè es tracta d’anar “visualitzant” diferents imatges de resposta a la situació i atendre la sensació que ens deixa cadascuna d’elles. És a dir, imagino amb claredat un escenari i atenc a com quedaria la situació si fes tal cosa. Després imagino un altre resposta, ?? i després un altre. Mantinc una actitud oberta i sense prejudicis, puc revisar qualsevol solució possible (només estic jugant amb les imatges) i atenc a la sensació que em deixa cadascuna. Si dono una resposta violenta, com em quedo? I els altres, com es queden? Quins perjudicis provoco? I com seria llavors una resposta no-violenta? És gairebé un exercici de meditació dinàmica.
Un cop hi hagi algunes imatges que siguin possibles respostes i que ens deixen una sensació de coherència, fem com en el cas anterior: les anem visualitzant amb claredat i força, i les anem sentint amb tot el cos, donant-los energia. A mesura que ho anem fent tendirem a actuar seguint aquestes imatges volgudes. Però cal tenir en compte quelcom: la imatge ens mostra la direcció a seguir, però per si sola no modifica res. Cal que tot el cos estigui implicat en aquest canvi. És a dir, cal sentir aquestes solucions amb tot el cos a més de visualitzar-les.
I fins aquí aquesta primera entrega de la sèrie. Aquesta és una bona manera de començar a prendre contacte amb un mateix i començar a triar lliurement i conscientment com volem viure i en quines condicions. Si vols debatre (enraonar, conversar, discutir) sobre el tema pots fer-ho aquí mateix.
