L’ocell Fènix és una figura present en diverses cultures d’Orient, coneguda per la mitologia russa com Anivia. Cada cinc-cents anys es consumeix en el foc i torna a néixer de les seves cendres. Per a les civilitzacions simbolitza l’esperança, l’aplom, la memòria i la regeneració.
El sistema-planeta
En la Terra no solament es van donar condicions insospitades pel desenvolupament de la vida, sinó que també es van desenvolupar les civilitzacions.
Entre les condicions prèvies per a la supervivència fa 3400 milions d’anys, hi ha el fascinant exemple de la formació del camp magnètic, què és responsable que tinguem atmosfera, ens protegeix del vent solar i evita l’impacte de meteorits. Aquest tipus de coses ens porten a sospitar que «en tot allò que existeix hi viu un pla» (Silo, 1972), encara que en aquests moments tan foscos pels que estem travessant costi imaginar-ho.
La gran civilització global tecnològica és en el llindar cap a l’abundància energètica, la intel·ligència artificial, l’exploració galàctica, la prolongació de la vida, el descobriment d’altres dimensions i l’ús de tot això per viatjar a través del temps, la comprensió de la connectiva cerebral amb un sistema no-local universal i un llarg etcètera de nous paradigmes.
Una màxima de supervivència és que tot sistema, en aquest cas el sistema-planeta, no pot tenir divisions internes. Necessita tot el seu potencial, tota la seva cooperació tecnològica, econòmica, intel·lectual i de recursos per avançar cap a nous estadis evolutius. D’una altra banda, intentar anar en contra l’evolució portaria a l’anihilació del sistema. No és una opció, per llei de procés, estar aturat o retrocedir al passat.
Com és possible que encara no hàgem estat capaços de superar la divisió regional? I el més sorprenent, com s’ha generat dins del sistema-planeta una elit fosca i poderosa que ens aproxima tant a l’extinció de la vida?
Tractem de comprendre-ho a través d’una visió sistèmica-humanista.
Els analistes de la Singularitat [1] han situat en les seves gràfiques diversos esdeveniments denominats «transicions de fase». Alexander Panov va consignar 19 crisis sistèmiques o transicions de fase [2], entre elles trobem: el sorgiment de la vida en la Terra (fa 4.000 milions d’anys), la Revolució neolítica (entre 12.000 i 9.000 anys), l’inici de l’Edat Moderna (entorn de 1450-1550) o la crisi i caiguda del bloc socialista, junt amb la globalització Informàtica (1991) (Panov, 1992).
Transicions de fase d’Alexader Panov
Aquestes transicions tenen la qualitat d’afectar tot el sistema-planeta, i produir-hi una nova configuració, que repercuteix des d’allò més global fins a allò més particular; després de la crisi la situació del sistema es veu tan afectada que canvia la imatge sobre la projecció lineal del futur.
El més suggerent d’aquestes transicions és que es produeixen cada vegada en un interval de temps gradualment menor. És a dir, entre el sorgiment de la vida en la Terra i la Revolució neoproterozoica van passar 2.500 milions d’anys, però entre el començament de l’època postindustrial i la Revolució informàtica només han passat quaranta-un anys.
Això va dur a una conclusió inequívoca: arribaria un moment on les crisis sistèmiques ocorrerien gairebé en simultani, fins a arribar a un punt de Singularitat, d’igual manera que les lleis físiques col·lapsen a l’interior d’un forat negre, per posar un símil.
Una altra qüestió és com imaginem el després de la Singularitat. A grans trets, hi ha tres visions:
1- l’atractor descendent on s’imposa la termodinàmica del sistema (la seva desaparició),
2- l’atractor horitzontal, en el qual el sistema s’estabilitza gràcies a un canvi d’àmbit, per exemple el món virtual (com Matrix o el metavers portat a l’extrem)
3- i l’atractor estrany vertical, que implica un fort gir ascendent del vector (de la fletxa del temps cosmològica) d’allunyament de les condicions naturals. [3]
Observem que la pandèmia de la covid-19 hauria d’ocupar un lloc com a crisi de transició de fase i en menys de dos anys, sense haver conclòs la crisi anterior, succeeix el conflicte Ucraïna-Rússia, amb repercussions impossibles d’imaginar fa pocs mesos o setmanes.
En paraules de Pepe Escobar «L’Occident col·lectiu acaba de fabricar una nova i sòrdida divisió Est-Oest».
Ni en els somnis més optimistes de l’esquerra nostàlgica s’hauria pronosticat una sortida del patró dòlar per part d’Orient com la que s’està produint ara vertiginosament.
La Unió Econòmica d’Euràsia (UEEA) i la Xina estan començant a dissenyar un nou sistema monetari i financer que evita el dòlar estatunidenc, supervisat per Sergei Glazyev i destinat a competir amb el sistema de Bretton Woods.
Aràbia Saudita, autor de bombardejos, fam i genocidi a Iemen, armat pels Estats Units, el Regne Unit i la UE, està avançant en l’arribada del petroyuan.
L’Índia, el tercer importador més gran de petroli del món, està a punt de signar un megacontracte per comprar petroli de Rússia amb un gran descompte i utilitzant un mecanisme de ruble-rupia. [4]
Si apliquem la fórmula de Panov per predir la següent crisi, seguint el «règim d’acceleració alfa», observem que la nova transició de fase és imminent i ens porta directes a la Singularitat. Des d’aquesta perspectiva la resposta sobre quan es produirà la Singularitat estaria resolta: està sent ara.
Hi cap la rèplica que aquests esdeveniments han pogut ser provocats, fins i tot és possible que estiguin connectats entre si, perquè el virus de la covid-19 té les característiques de ser biotecnològic; cada vegada hi ha més proves que ho documenten. [5] [6]
Sorgeix llavors l’interrogant sobre: si les transicions de fase no ocorren per la seva pròpia naturalesa evolutiva, sinó que també són fenòmens induïts per l’ésser humà. La resposta és senzilla, en realitat no hi ha cap diferència, ja que l’ésser humà és part del sistema-planeta.
La següent consideració és: si seria possible la neutralització dels conats destructius sense que es produeixi l’extinció de l’element generador de destrucció. També resulta obvi que això no és possible, perquè en mantenir-se actiu el germen del caos, acaba per trobar noves oportunitats de promoció. A més que allò que apareix com a corrupte no és únicament un germen, perquè ja ha escampat la seva infecció.
Per entendre’ns: germen = elit secreta mundial que posseeix l’aparell econòmic-armamentístic que, a més, necessita un camp en el qual implantar se, i què es correspon amb els països membres de l’OTAN.
Així les coses, tractem d’imaginar allò que està escrit en l’ADN de l’evolució a gran escala: si el desenllaç no és l’hivern nuclear per a tots (atractor descendent), necessàriament es produirà el col·lapse del bloc atlàntic, la qual cosa hauria d’ocórrer molt aviat, donada l’acceleració en el punt de la fletxa del temps en què ens trobem.
Mentre que el costat oriental no representa una amenaça corruptiva del sistema-planeta, perquè està encara en fase de generació, o degeneració, ja es veurà, no es troba encara en una fase final decisiva i última, com sí que ho està el model occidental.
Tornem ara sobre la pregunta de Pomerants: Com sortir d’aquesta situació?
Si hi ha un món nou, aquest passarà per l’hegemonia d’Orient al costat de Llatinoamèrica i Mesoamèrica i, després d’això, una etapa desconeguda pel planeta, tal vegada vertiginosa, tal vegada espiritual, tal vegada reparadora…
En referència a la civilització xinesa clàssica, que influeix d’una manera tan marcada sobre la societat de l’Orient Llunyà d’avui, és necessari observar que precisament l’humanisme formava la seva base (Vasiliev,1994).
Recolzant-se en la «regla d’or» de l’ètica humana universal, «No tractis els altres en una forma en la qual no voldries que els altres et tractessin», Confuci tractava de formar en els seus deixebles, i a través d’ells en totes les generacions següents, un esperit d’alta prudència. Per a això va ser creat un ideari artificial abstracte d’una persona noble, Chun-Tzu, persona ideal. Aquest model d’ésser humà, altament moral i altament bo, que no pensa quotidianament en el seu profit personal sinó en el deure suprem, que es consagra a l’educació de la humanitat, a l’educació dels éssers humans en l’esperit de la justícia i que dona a tots l’exemple impecable de l’aute-perfeccionament constant, del coneixement i de la reflexió quant a nous coneixements, del saber actuar en qualsevol situació sense perdre la seva dignitat, sense que els ideals siguin traïts. [7]
Si és qüestió de fe, ha arribat el moment de tenir-la present, perquè mai ha estat tan necessària. Aturem-nos aquí i fem uns minuts de silenci buscant que la nostra ment s’aclareixi.
En algun moment del dia o de la nit, aspira una glopada d’aire i imagina que portes aquest aire al teu cor. Llavors, demana amb força per tu i pels teus éssers més estimats. Demana amb força per allunyar-te de tot allò que et porta contradicció; demana perquè la teva vida tingui unitat. No destinis molt de temps a aquesta breu oració, a aquesta breu petició, perquè bastarà que interrompis un instant allò que va succeint en la teva vida perquè en el contacte amb el teu interior s’aclareixin els teus sentiments i les teves idees.
Avançant d’aquesta manera, tal vegada un dia captes un senyal. Un senyal que es presenta a vegades amb errors i a vegades amb certeses. Un senyal que s’insinua amb molta suavitat, però que en moments contats de la vida irromp com un foc sagrat i dona lloc a l’embadaliment dels enamorats, a la inspiració dels artistes i a l’èxtasi dels místics. Perquè, és convenient dir-ho, tant les religions com les obres d’art i les grans inspiracions de la vida surten d’allà, de les diferents traduccions d’aquest senyal i no hi ha per què creure que aquestes traduccions representin fidelment al món que tradueixen. Aquest senyal en la teva consciència és la traducció en imatges del que no té imatges, és el contacte amb el Profund de la ment humana, una profunditat insondable on l’espai és infinit i el temps etern.
En alguns moments de la història, s’aixeca un clam, una esquinçadora comanda dels individus i els pobles. Llavors, des del Profund arriba un senyal. Tant de bo aquest senyal sigui traduït amb bondat en els temps que corren, sigui traduït per superar el dolor i el sofriment. Perquè darrere d’aquest senyal estan bufant els vents del gran canvi. [8]
———————————-
1-Singularidad. Aceleración histórica 2 de 2
2-Alexander Panov. Punt de bifurcació evolutiu? Institut d’Astronomia – Univ. Lomonosov– Moscou
3-Akop Nazaretián. “Futur no-lineal”. Ed.Suma Qamaña. Buenos Aires, 2016. Capítol 2.1.1 Lleis de la naturalesa i consciència creativa.
4- Todo lo que brilla no es necesariamente oro ruso
7- El humanismo en las diferentes culturas. Anuario 1994. | CMHE . Leonid Vasiliev: Tradicions de Confuci i l’orient llunyà contemporani.
8- Silo, “Inauguració de la Sala de Sud-amèrica”, 07/05/2005. www.silo.net
PRIMERA PART: Una nova configuració planetària a partir de la guerra d’Ucraïna, I
