(Imatge d’Editorial Tandaia)
EL 1981 Salvatore Puledda publicava la seva novel·la “L’informe Tókarev”. El Moviment Humanista vivia en aquell temps un moment d’apogeu. Tan sols havien transcorregut dotze anys des que Silo pronunciés, a Punta de Vacas, la seva arenga «La curació del sofriment».
Una gran expansió mundial del moviment es va produir, duta a terme per exiliats de les dictadures de Xile i l’Argentina. En aquella època d’agitació una nova espiritualitat va recórrer el planeta i va arrelar en múltiples països.
En un primer moment els iniciadors van arribar al Perú, el Brasil, Veneçuela, Mèxic, els Estats Units, Espanya, Itàlia, França, el Regne Unit i Filipines, després, a la resta del món.
“L’informe Tókarev” va ser un dels primers llibres que vaig llegir quan vaig conèixer el Moviment Humanista.
Passats els anys, tinc la impressió que Salvatore degué atendre alguna insinuació –això que s’ha definit de diferents formes: crida interna, concomitància…– per fer un determinat relat que encaixés amb la sensibilitat d’aquella època.
Pel que respecta a la meva persona, aquell relat va encaixar plenament, i va produir cadenes associatives. Quelcom que, posteriorment, es van anar entremesclant amb la realitat, a vegades, de manera sorprenent.
Tal vegada la interpretació és una altra… Tots tenim guardat en algun lloc un cabdell de fil com el d’Ariadna, que ens permet trobar el rumb en els moments foscos. A les nostres mans, aquest entotsolar-nos amb altres realitats i altres maneres d’estar en el món. Si aconseguim resoldre alguna cosa en les profunditats del laberint i trobar la sortida –gràcies al fil daurat– la realitat serà una altra, vista amb altres ulls.
El 25 de maig de 1979 –en la novel·la de Puledda– Tókarev se submergeix en la cambra de supressió sensorial. A partir d’aquell instant comença un viatge on la suposada realitat llisca entremesclada amb el món oníric.
En aquell temps, a Rússia i a l’Índia el siloisme va fluir per camins encara avui enigmàtics. Passat un temps, el 1993 es van produir dos esdeveniments significatius: el 6 d’octubre Silo va ser distingit amb el doctorat honoris causa per l’Acadèmia de Ciències de Rússia i, en els dies successius, va tenir lloc el Fòrum de Moscou, on es va constituir el Centre Mundial d’Estudis Humanistes.
“L’informe Denisova” representa una manera de donar continuïtat a “L’informe Tókarev”, com una manera de retre homenatge a tots els protagonistes d’aquell temps.
“L’informe Denisova” s’endinsa directament en la ciència-ficció, i situa la seva acció en un pròxim 2032. Comença amb una conferència de Yuri V. Tókarev i segueix amb la relació que estableixen Denisova (antiga alumna) i un grup d’amics i investigadors amb el professor. La proposta del Centre Mundial de Pronosticació Sistèmica, consisteix en una missió per tractar de verificar si s’estan produint situacions de concomitància relacionades amb la Singularitat.
En un determinat tipus de ciència-ficció (o política ficció) s’entrellacen i donen la mà allò que és extraordinari, el que és ‘hipotètic i el misteri, alhora que s’utilitza aquest marc per analitzar, criticar o posar sobre la taula uns certs aspectes del present, així com especular sobre el futur, obrint finestres per encoratjar noves mirades i induir als lectors a endinsar-se en horitzons ignots.
Extracte del pròleg de l’Enrique Collado.
És a dir, la història arrenca fa quatre dècades, i es projecta cap a un futur en què el temps històric és cada cop més compactat.
El llibre es troba en fase de precampanya, molt aviat estarà disponible en llibreries a Espanya i Llatinoamèrica, de moment l’Argentina, Mèxic, Colòmbia, el Perú i l’Uruguai, així com en venda en línia.
Per aquells qui desitgin donar suport a la precampanya amb la compra d’un exemplar, ho pot realitzar mitjançant l’enllaç següent (requereix registrar-se en la pàgina):
https://www.lanzanos.com/tandaia/proyectos/el-informe-denisova/
Us agraïm anticipadament el vostre suport.
Com sol ocórrer amb els projectes, altres iniciatives sorgeixen al pas, aquelles que ja formen part d’un nou cicle. Tractarem d’això en nous articles, sempre atents al fet que concomitàncies noves apareguin en el camí.
