Aquest 1 de juny ens ha deixat Javier Sampedro, un humanista  espanyol generós, precís i de confiança. Una persona bona, que ens    infonia tranquil·litat i ens feia sentir protegits.

Com a advocat es va ocupar de temes legals del Partit Humanista en       nombrosos moments, va formar part de la Comissió Legal-Sol del 15M i      sempre va estar disponible per ajudar als altres.

Ha partit Javi, i ens ha enxampat de sorpresa a la majoria dels qui l’estimàvem. Va decidir que no se sabés de la seva malaltia i, tot fent els seus exercicis de rehabilitació, va anar preparant-se per al viatge més llarg i l’aventura més meravellosa. “Ell sabia que partiria”, ens deia una de les seves filles.

Ho va deixar tot aclarit, fins a l’últim detall, en el millor estil Javier Sampedro. Va precisar quins amics haurien de fer-li la cerimònia d’assistència (com així ha estat) i què fer en el seu funeral (cantar tots junts l’Himne a l’Alegria en el cementiri, com es farà aquest 2 de juny). Va ser generós i precís també per a això, ningú s’hauria de posar a pensar què fer. Tot nítid, com les explicacions que donava davant qualsevol dubte que se li preguntés, igual que preparava la defensa en els seus judicis, o responia en una entrevista.

“Javier hi era per a tots -ens deia Pilar, la seva companya de tota la vida-. No l’he vist mai negar ajuda a ningú que li demanés alguna cosa. Intentava ajudar a tothom” i això abans i després, quan als quaranta i tants anys va decidir fer un gir radical en la seva vida i convertir-se en advocat, començant de zero. Un advocat que “semblava que havia estudiat la carrera dues vegades”, com deia una de les seves companyes de la Comissió Legal-Sol del Moviment 15M, davant el maneig del seu ofici. Aquest grup d’advocats, dels quals tots els manifestants teníem el seu nom i el seu número de telèfon, que ens va donar pautes de què fer davant els atropellaments policials o judicials, que ens protegia i continuen fent-ho en els casos encara oberts. D’això, també s’han fet ressò les xarxes davant la partida del Javi.

 

 

O com expressava un altre usuari

 

 

Durant anys, Javier Sampedro es va ocupar també dels temes legals del Partit Humanista i altres organitzacions afins i va ser prolix a escriure sobre temes varis, on es va avançar al seu temps no poques vegades.

Pel tanatori, han anat passant desenes de persones per recordar-lo i donar testimoniatge de tota l’ajuda que havien rebut d’en Javi. Un amic que ens renyava a vegades, com fan els veritables amics quan es neguen a mentir-te, i que, tal vegada, “no sabia tot el que el valoràvem i l’estimàvem”.

Les manifestacions de com era en Javier s’han repetit, un altre amic de professió ho expressava així: “Molta gent diu, quan algú se’n va, que era bo, però en el seu cas tots ho hem pogut comprovar. El Javi va escampar llavors en el seu món i això es pot veure entorn de la gent que l’envolta, de la seva família, d’hom que ha dit que és bona persona, bonica per dins, íntegra moralment, com a poca gent, amb una gran altura moral, amb una responsabilitat encomiable. Era la típica persona que tothom voldria tenir al seu costat perquè podies confiar en ell, per la seva responsabilitat en tot moment i per la capacitat que tenia d’assumir i de ser bo, una persona bona.”

Javier, aquesta esquela és perquè ets famós!, i en recordar i parafrasejar això, que tu deies quan veies un avís mortuori, hem rigut i ho hem fet amb tu.

Benvolgut amic, gràcies pel teu sentit de l’humor, per estar sempre quan i on se’t necessitava, fins i tot després de l’accident cardiovascular que t’ha portat a altres plans; gràcies per la teva brillantor intel·lectual, però especialment pel teu cor bo que ens va fer una mica més bondadosos a tots els que et vam conèixer.

Pots continuar tranquil el teu camí lluminós, la teva generositat ha fet que ens trobéssim amics de diferents àmbits per agrair el teu pas per aquest pla, i teixíssim noves xarxes que segueixin la teva obra.

I ara, una altra sorpresa, Javi. Ens han ajudat a rescatar això que un dia vas escriure i que ha estat la teva guia de vida…

Soc humanista perquè no he trobat causa més valuosa que la que posa a l’ésser humà com a valor central.

Soc humanista perquè he après que uns certs viatges no són per a fer-los sol.

Soc humanista perquè vull superar el sofriment i la violència que nien en els nostres cors.

Soc humanista perquè Soc rebel.

Soc humanista perquè vull continuar aprenent cada dia.

Soc humanista perquè vaig comprovar que el que navega a la deriva, abans o després, naufraga.

Soc humanista perquè necessito reconciliar-me.

Soc humanista perquè vull posar el millor de mi al servei de la millor de les empreses.

Soc humanista perquè els humanistes són el meu poble, encara que no esperi res concret d’ells.

Soc humanista perquè no he conegut moral més vàlida que la del siloísme.

Soc humanista perquè vull ser el guionista i el director de la meva vida.

Soc humanista perquè no m’importa sembrar perquè uns altres recullin quan jo ja no hi sigui.

Dedicaré la meva vida a crear un món humanitzat.
 

Ho has fet i estem segurs que uns altres recolliran el teu testimoni. Gràcies!