El 5 de juliol de 2020, Pressenza va presentar les edicions en castellà, portuguès, italià, alemany, francès i anglès del llibre de la Débora Nunes, Auroville 2046.
Ara, podem dir amb alegria que la traducció al català s’ha afegit a les anteriors.
Serveixi aquesta nota per presentar aquesta, de moment, darrera traducció d’aquesta magnífica obra.
També per recordar la crònica de l’Alicia Blanco i per felicitar a la Débora i a l’Indra (llegiu Auroville 2046 i ho entendreu).
Auroville 2046 és un relat breu que la seva autora i Pressenza posen avui a disposició dels lectors en castellà, portuguès, italià, alemany, francès, català i anglès Per llegir i compartir.
Aquest títol hauria estat molt menys oportú dos mesos enrere. Hauria semblat més llunyà, un exercici senzill d’imaginació. Avui, quan milions de persones sentim que el món que vam conèixer desapareix, aquesta expressió cobra un significat nou i ens enfronta a un desafiament inevitable.
El relat de la Débora Nunes té com a centre la ciutat experimental d’Auroville, que Mirra Alfassa, la “Madre”, va fundar a l’Índia a final dels anys 60 i que avui és per a molts una referència. Mentre recorre parts de la seva història, la Débora va construint una ficció en la qual projecta, cap a l’any 2046, l’eclosió del sistema mundial i quelcom més interessant, el seu gradual reemplaçament per una nova escala de valors i una nova organització social.
Sense entrar en detalls, cal dir que el llibre proposa Auroville com un model, una forma possible de viure, de respondre a allò que s’apropa. Òbviament –com succeeix amb tot– la proposta es podrà discutir, però em sembla valuosa, valenta i important la convicció que és possible imaginar un futur més lluminós i proposar als altres construir-lo, “co-construir un somni” –diu la Débora–. Construir col·lectivament. És una opció per la qual molts apostem.
Tot sembla indicar que l’eclosió és més a prop del que la Débora anticipava. Al costat de l’aïllament global segueix en peus una manera de viure integralment violenta i desequilibrada. Continuarem acceptant-la com a inevitable? Continuarem acceptant la guerra i la pobresa de milions d’éssers humans perquè són lluny, l’especulació financera fins que afecti els nostres estalvis, la necessitat de l’altre perquè no és la nostra? No em pregunto què faran els amos del poder, sinó que farem nosaltres amb aquesta oportunitat personal i col·lectiva.
Jo crec que aquest breu llibre és un advertiment, un toc d’atenció, un avís. És una invitació a reflexionar, a fer-nos càrrec i a actuar per canviar el rumb de les coses quan encara disposem d’algun temps, no gaire. És una invitació a escoltar sincerament, a reconèixer que cap de nosaltres té la fórmula, que necessitem construir-la entre tots, que necessitem co-construir.
El llibre planteja un esbós, una possibilitat, un punt de partida per a la discussió, l’intercanvi, la cerca d’alternatives, la pràctica de noves conductes personals i col·lectives, és una invitació a fer realitat un món veritablement humà. Per què no ajuntar forces en aquesta direcció? Com no fer-ho?
Proposo acceptar la invitació i obrir el joc.
Francisco Zorzo
“Recomano llegir el llibre de Débora Nunes, que explora la reconstrucció del planeta, d’aquí a unes dècades, després d’una catàstrofe climàtica. Al meu entendre, la riquesa de la narrativa prové de la manera adoptada per explicar la història, basada en el pensament d’una dona vella i sàvia, dotada d’un coneixement holístic sobre la relació de la humanitat amb la Terra. Indra, que és una de les antigues formadores d’Auroville, un famós microexperiment urbà a l’Índia, informa sobre la crisi ambiental i climàtica i les seves possibles solucions. En ell reportatge fictici, Indra, tot i ser una petita partícula del procés, assumeix la seva participació en les formes adoptades per la comunitat, que va poder acollir les persones més necessitades i els estrangers durant la catàstrofe. La petita saga reflecteix la bella idea que aquesta dona, tot i en viure sota la pressió més terrible, lluitarà socialment i espiritualment fins a la fi; amb la seva resiliència i força meditativa, aconsegueix convertir el dolor en esperança.”
Anna Pujol
“En aquest relat de Deborah Nunes, suggerent i provocador, el personatge de l’Indra ens convida a la meditació, al diàleg i a l’acció per fer del col·lapse sistèmic i climàtic una oportunitat per a la vida. Tan sols connectats a la Mare Terra i als éssers que l’habiten, farem possible una nova humanitat, més pacífica, democràtica i solidària.
O fem nostres utopies com les de l’Indra o farem inevitable el col·lapse. Aquest és el repte que se’ns planteja. Està en el nostre dia a dia la resposta.”
Ricard Roca
“Aquesta novel·la ens parla d’una utopia. L’any 1968 es va crear una ciutat-experiment a l’Índia, on es volia demostrar que era possible conviure persones, de qualsevol país, en una ciutat en què l’organització fos de tipus horitzontal, convivint tots en harmonia amb la mare terra. Aquesta ciutat, ″Auroville″, ho ha aconseguit fins avui en dia, i és autosostenible.
L’autora ens llença cap al futur, on el sistema capitalista col·lapsa en el planeta; es produeix violència i inseguretat arreu del món, i el sistema és incapaç de garantir els serveis mínims a les grans ciutats. La societat actual ja està notant els impactes violents d’aquest sistema injust i corrupte, on no es té en compte ni les persones ni la cura per la supervivència del planeta.
L’autora ens obre el futur, ens diu que un altre món és possible, deixant enrere l’individualisme ferotge i anant cap a una consciència col·lectiva capaç de compartir els problemes i les solucions entre tots, amb la màxima de què solament ens en sortirem si tots pensem en conjunt (l’ésser humà i tota la vida que hi ha a la terra).
Tal com s’explica en aquest llibre, si això s’aconsegueix, serà un salt en l’evolució de la consciència col·lectiva, i abandonarem una llarga etapa d’infantesa de la humanitat.”
Joana Alumà
“El llibre de la Dèbora ens explica, d’una manera amena, fàcil de llegir i que ens atrapa, la historià de l’Indra. Una dona vital, forta, decidida, alegra i, sobretot, amb fe en si mateixa i en l’ésser humà. Una dona que fa seu un gran projecte, una gran “utopia”, que assenyala la seva direcció de vida.
En aquestes pàgines hi trobareu compromís, solidaritat, amor, esperança i podreu conèixer la participació de l’Indra en aquest gran projecte que és Auroville.
Veureu que, quan la idea i les ganes són clares, malgrat que sembli que les coses es tornen difícils, hom té capacitat per redreçar les situacions.
Un llibre que és una gran porta oberta al futur i a l’esperança.”
Alba A. Trullàs
“Vivim temps crispats. Futurs distòpics ens amenacen des del cinema, la televisió o els mitjans de l’oci més universal, molt probablement per fer-nos sentir que, en el fons, el món on vivim no està tan malament. Cert, no estem tan malament, però és molt probable que el compte enrere ja hagi començat per les futures generacions. Auroville ens parla de com articular la vida d’aquestes gents del futur sense necessitat de patir una tragèdia humanitària junt amb els desastres ambientals o econòmics a la nostra vella amiga la Terra. Parla de dificultats, d’esforç, de cooperació i solidaritat, de política, de cultura… de totes les eines que tenim els éssers humans a l’abast perquè formen part de nosaltres i que, sense adonar-nos, hem oblidat fer servir en nom d’una millor vida material. Auroville no és un llibre sobre una distopia o un somni, és un llibre sobre l’esperança.”
- Francisco Zorzo. Doctor en Història de l’Arquitectura, professor fundador del PPGDCI -Programa de postgraduació en disseny, cultura i interactivitats de la UEFS- Universitat estatal de la fira de Santana.
- Anna Pujol. Professora de Secundària. Jubilada. Membre de CASAL. (Colectivos Autogestionarios de Solidaridad en el Área Latina) Mataró. Catalunya. Espanya.
- Ricard D. Roca va néixer i viu a Barcelona. Va conèixer el Moviment humanista l’any 1980, des de llavors ha participat en múltiples accions encaminades a difondre i compartir la imatge d’una Nació Humana Universal.
- Joana Alumà ha nascut i viu a Barcelona. Ha estat treballadora de mitjans de comunicació, tasca que, des de l’any 1977, ha desenvolupat compaginant-la amb les seves activitats com a voluntària del Nou Humanisme. Viatgera i lectora.
- Alba A. Trullàs. Dona. Nascuda i resident a Barcelona. Facultatiu Especialista en Bioquímica Clínica i lectora incansable
