El 7 de juliol de 2017, 122 països van aprovar el text del Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears
Avui, 15 de gener de 2021, abans de les dues fites de la setmana vinent: l’entrada en vigor del Tractat sobre la prohibició d’armes nuclears (TPNW) el 22 de gener i el 75è aniversari de la resolució 1 (1) de l’Assemblea General de l’ONU dos dies després, el Comitè de Coordinació de la Xarxa Global Aboltion 2000 per eliminar les armes nuclears va emetre un comunicat per donar la benvinguda al nou tractat al cos del dret internacional sobre la il·legalitat d’aquestes armes i per recordar a tots els estats la seva obligació de desarmar-se en setanta-cinc anys.
La declaració afirma que: “Malgrat les protestes dels estats amb armes nuclears, el TPNW és una mesura important per donar suport a l’anomenada abolició a escala mundial. El seu preàmbul posa de manifest els riscos que comporta l’existència d’armes nuclears i les catastròfiques conseqüències humanitàries que se’n derivarien del seu ús. Els estats que han ratificat el tractat i aquells que s’uneixin més endavant afirmen aquest enteniment, demostren el seu compromís amb un món lliure d’armes nuclears i accepten compromisos addicionals per avançar en aquesta direcció mitjançant mesures nacionals de prohibició nuclear i promoció internacional”.
La declaració destaca la tasca de la societat civil des de 1945, quan Hiroshima i Nagasaki van ser destruïdes en una hecatombe nuclear, que era totalment evitable i que es va emprendre amb finalitats purament polítiques, per establir els EUA com a única potència mundial després del final de la Segona Guerra Mundial. La posterior carrera armamentística nuclear ha dut a la possessió estimada de més de 13.000 armes nuclears per nou estats, quelcom que, des d’aleshores, deixa el planeta al límit del desastre, per una guerra o per accident. Tampoc oblidem que les més de 400 centrals nuclears que s’estenen per la faç del planeta, i sense les quals no es podrien fabricar armes nuclears, poden ocasionar desastres a l’escala dels de Txernòbil i Fukushima, com a resultat de la guerra, el desastre natural, el fracàs tècnic, l’error humà o el terrorisme.
El TPNW fa inequívoca la il·legalitat de les armes nuclears i qualsevol activitat associada a elles i la declaració demana als estats membres que apliquin la legislació tan aviat com sigui possible, especialment pel que fa a les àrees de trànsit d’armes nuclears i al finançament de la seva producció, i afirma que “La prohibició del trànsit posaria restriccions addicionals al desplegament actual d’armes nuclears. I si tots aquests països i totes les empreses i institucions que hi operen acabessin les inversions en la indústria de les armes nuclears, per exemple, el fet tindria un impacte encara més significatiu en la cursa d’armaments nuclears“.
El camí del TPNW, des de la idea inicial fins al tractat jurídicament vinculant, ha estat ple d’oposició a cada pas per part dels Estats armats nuclears i els seus aliats militars, que han boicotejat les negociacions, han pressionat els països que defensaven la prohibició i ara neguen qualsevol obligació vers el tractat, “No poden escapar de les seves obligacions per aconseguir el desarmament nuclear. Hi van estar d’acord en la primera resolució de les Nacions Unides, la resolució 1 (1) de l’Assemblea General de les Nacions Unides, adoptada el 24 de gener de 1946 per consens.“
“L’entrada en vigor de la TPNW i el 75è aniversari de la Resolució AGNU 1 (1), dos dies més tard, proporciona un moment oportú per recordar a tots els estats la il·legalitat de l’amenaça o l’ús d’armes nuclears i les seves obligacions en matèria de desarmament nuclear, i per demanar-los que les compleixin immediatament.”
“És hora d’acabar l’era de les armes nuclears“.
Feu clic aquí per trobar la declaració completa en diferents idiomes.
