El Tractat de prohibició d’armes nuclears (TPAN) prohibeix l’ús d’armes nuclears. Però això no fa que aquest tractat sigui tan important. De fet, molts argumentarien que qualsevol ús concebible d’armes nuclears violaria inevitablement els principis fonamentals del dret internacional humanitari i, per tant, l’ús d’armes nuclears ja era il·legal molt abans que arribés el TPAN. Ara bé, allò que és il·legal no és només l’ús de les armes nuclears, sinó tot allò que té a veure amb les armes nuclears.

El TPAN prohibeix tot allò que té a veure amb les armes nuclears i, per tant, pot afectar greument les empreses fabricants d’armes nuclears i, a través d’elles, els polítics amb campanyes finançades per elles.

 El TPAN prohibeix el desenvolupament, les proves, la producció, la fabricació, la possessió, l’emmagatzematge, la transferència, l’estacionament i el desplegament de les armes nuclears. També estableix l’il·legalitat  que qualsevol persona ajudi, animi o indueixi a participar en qualsevol d’aquestes activitats. Per què això és tan important?

Tot i que les prohibicions del tractat només són jurídicament vinculants als països (fins ara 50) que es converteixen en “Estats part” del tractat, aquestes prohibicions no s’apliquen només a les activitats dels governs. L’article 1(e) del tractat prohibeix als estats part ajudar a “qualsevol persona” que participi en alguna d’aquestes activitats prohibides. Això es refereix clarament a empreses privades i persones que poden estar involucrades en el negoci de les armes nuclears.

Don’t Bank on the Bomb identifica 26 empreses privades que participen actualment en el negoci de les armes nuclears a escala mundial, que n’inclouen 15 amb seu als Estats Units, i altres a l’Índia, la Xina i Europa. Hi ha oficines d’almenys una d’aquestes empreses a dues dotzenes dels països que estan a punt de convertir-se en Estats part. Honeywell, per exemple, té oficines a 13 d’aquests països. I moltes més hi tenen projectes, inclosos contractes governamentals.

Cada cop hi haurà més països que s’uniran al TPAN en els pròxims mesos i anys i la pressió sobre les empreses privades que participen en el negoci de les armes nuclears continuarà creixent. Aquestes empreses ja s’enfronten a pressions públiques i financeres, no només dels aviats estats part, sinó també dels seus propis països. Dos dels cinc fons de pensions més grans del món s’han apartat de les armes nuclears i altres institucions financeres segueixen el seu exemple.

Les armes nuclears encara existeixen sobretot perquè les empreses que participen en el negoci exerceixen un poder enorme sobre les polítiques governamentals i la presa de decisions, especialment als Estats Units. Es troben entre els donants més importants en les campanyes de reelecció al Congrés. Es gasten milions de dòlars en grups de pressió a Washington. I proporcionen una “porta giratòria” per als polítics sense feina que puguin estar buscant un lucratiu contracte d’assessorament o un lloc al Consell d’Administració d’algunes empreses.

És improbable que vegem cap canvi significatiu en la política dels EUA envers les armes nuclears fins que aquestes empreses no comencin a sentir una pressió real derivada d’aquest tractat. Fins que no s’adonin que el seu propi futur depèn de diversificar les seves activitats fora de les armes nuclears, aquestes empreses continuaran sent la força motriu per mantenir-las.

La pressió pública sobre les empreses d’armes nuclears dels anys vuitanta va portar moltes d’elles a donar l’esquena a les armes nuclears. Els polítics les van imitar ràpidament i vam tenir les primeres reduccions importants de les reserves nuclears des de l’inici de la Guerra Freda.

Aquesta vegada, tenim una necessitat encara més crítica. Necessitem que els diners i la força intel·lectual que ara s’inverteixin en la «modernització» de les armes nuclears  passin a invertir-se en projectes de creació de tecnologies per assolir un futur verd i sostenible. Ara no ens enfrontem a una, sinó a dues amenaces existencials pell nostre planeta. Si fem servir el TPAN per pressionar les empreses d’armes nuclears, tindrem almenys la possibilitat de lluitar per sobreviure a totes dues.