El savi murri es va cansar de batallar i ens va deixar aquesta matinada. Ens va deixar, és un dir, perquè més enllà d’aquestes primeres sensacions de solitud i buit, la qual cosa ràpidament ens va inundar als qui ho volem va ser la certesa que teníem algú que des de l’altre anava a continuar tirant-nos una mà.
Luis Ammann, Llicenciat en Lletres, periodista, escriptor, polític, constructor de grups humans, tenia infinitat de virtuts, però crec que les meves preferides van ser, a més del sentit de l’humor, la seva enorme capacitat per a posar les coses en la seva justa mesura, la qual cosa el portava a mantenir una tranquil·la humilitat.
Incansable viatger per a la transmissió de l’humanisme universalista que fundés Silo, el seu recorregut l’ha portat a posar-li signatura al llibre Autoliberació, pedra basal dels treballs de desenvolupament personal i millorament de l’ésser humà. Llibre que compta amb diverses traduccions en diferents idiomes com a anglès, portuguès, alemany, francès, italià, txec, alemany i islandès.
Vaig tenir l’oportunitat de xerrar en incomptables ocasions, d’entrevistar-ho i de presentar junts el primer llibre de Pressenza “Perspectives des de l’humanisme”, en el qual tots dos aportàvem escrits. Podíem estar d’acord, o enfrontats, però sempre podíem riure’ns junts i trobar els punts en comú de les nostres posicions i anàlisis.
Som centenars de milers els que li devem alguna cosa a aquest cordovès murri i savi, sempre disposat, conciliador i orgullós d’aquests amors que mai li van faltar.
Vagi aquest humil record com a agraïment i una sentida abraçada per a la seva família més pròxima, Nélida, Alberto i Clara. Se’ls estima infinitament.
