Els anomenats en l’actualitat estats de dret i les seves diferents cartes magnes o constitucions arrenquen ja des de fa milers d’anys de models i sistemes socials caducs, arcaics, discriminatoris i violents i han donat forma a un tipus de cultura venjativa, avui implantada al cor d’Occident.
És possible trobar un poder que emana des d’un déu ignot per al cor del poble en els primers codis jurídics de justícia conservats de les ciutats-estat, com el codi Hammurabi o anteriorment altres com el d’Entemena o el d’Urukagina. Aquest poder està representat per un sistema social sacerdotal, oligàrquic i plutocràtic amb la intenció de seguir perpetuant i influint sobre el poble. Així doncs, reis, sacerdots, comerciants i guerrers o “homes vàlids” com s’anomenaven aquests últims, es repartien el poder del monopoli de la venjança sobre el poble, tot disfressant la discriminació i la venjança de justícia reparadora.
Fins al dia d’avui milers d’anys s’ha proclamat “sense justícia no hi ha pau”, nosaltres proclamem “de la pau ve la justícia”, pau amb tu mateix, amb la teva parella, amb els teus pares, el teu germà, el teu veí, pau amb aquell que t’ha danyat.
Nosaltres, ignorants de les relacions que regeixen els pobles, declarem que la cerca de la pau i la reconciliació personal i social és el camí que possibilitarà la construcció i constitució d’una nova cultura de la justícia, allunyada de la venjança; un camí cap a una nova esperança, on la vida i la llibertat de l’altre ésser humà sigui equivalent a la pròpia, si comencem a prendre com a principi d’acció moral “tracta els altres com vols que et tractin”.
Ens veiem immersos en una cultura individualista, materialista, que fa que obrem segons uns valors que ens allunyen d’allò més important: la nostra “unitat interna”.
Estem obligats a actuar en contradicció amb nosaltres mateixos i per tant portem sofriment, venjança, revenja, en definitiva “violència” al món de les relacions. Aquesta cultura no és útil. És en nosaltres canviar-la, per transformar-nos profundament i redreçar la direcció de la vida.
La proposta del canvi ve donada per la reconciliació amb tot allò que ens ha afectat, que ens ha ferit.
“Si és que busquem la reconciliació sincera amb nosaltres mateixos i amb aquells que ens han ferit intensament és perquè volem una transformació profunda de la nostra vida. Una transformació que ens tregui del ressentiment en què, en definitiva, ningú es reconcilia amb ningú i ni tan sols amb si mateix. Quan arribem a comprendre que en el nostre interior no habita un enemic sinó un ésser ple d’esperances i fracassos, un ésser en el qual veiem una breu successió d’imatges, moments de plenitud i moments de frustració i ressentiment. Quan arribem a comprendre que el nostre enemic és un ésser que també va viure amb esperances i fracassos, un ésser en què hi va haver bells moments de plenitud i moments de frustració i ressentiment, posarem una mirada humanitzadora sobre la pell de la monstruositat“, Silo. Jornades d’inspiració espiritual. 2007. www.silo.net
