La Covid ha mostrat exhibint-se, amb totes les seves vergonyes a l’aire, un llarg  llistat de figures, de presumptes estadistes i de polítics de baix nivell, tant en l’àmbit internacional com dins de les nostres fronteres. Trump, Bolsonaro, Boris Johnson, són exemples a no seguir, però també n’hi han nascuts a Sepharad (nom que en llengua hebrea es dona a Espanya), a la nostra pell de brau,  tot  i que aquí el “top” indiscutible és per a la impresentable Presidenta de la Comunitat de Madrid.

Sí, aquests i aquestes són els “figures” i  les seves  actuacions i discursos  han omplert els mitjans de comunicació. Però en aquesta situació que patim també hi ha exemples d’irresponsabilitat en àmbits més comarcals i locals. Què passaria si un poble de l’interior, molt maco i encisador, amb una tradició cultural de primer ordre, enveja no sols de tota la comarca o vegueria sinó encara més enllà, es despertés un dimarts amb una taxa de risc de contagi de més de 1300, i una taxa de reproducció de més de quatre, multiplicant per quatre les xifres mitjanes de Catalunya. Doncs no passa res i es fa el mercat. Venien divendres d’una taxa de 900, però sembla que ningú ha dit allò de “Houston tenemos un problema”.

Un mur de silenci. El silenci per part de les autoritats, que sembla que ni volen mirar les estadístiques. Però compte!, per xifres menors es va fer el tancament perimetral al Segrià.

Però també el silenci de la ciutadania. No sorprèn a ningú que la suspensió dels actes de la Festa Major obrís un debat important, sobretot en el grup de Facebook del poble, entre partidaris, uns del manteniment dels actes adaptats a les circumstàncies  i d’altres que optaven per la salut pública, per una suspensió total; tots amb arguments interessants.

Ara, ben al contrari,  tothom mut, tret d’algunes emoticones tristes i ploroses.  Ningú s’ha preguntat si les xifres eren correctes, ni que havia succeït al poble per arribar a aquesta situació, ni cap mena d’autocrítica sobre si s’ha fet prou socialment en la prevenció i amb les mesures. Ni Salvador Illa, ni Alba Vergés poden ser acusats de ser els responsables d’aquestes xifres concretes en un municipi determinat. I segurament tampoc les autoritats locals, però sí que es fes un mercat setmanal en aquesta situació.

Aquest silenci no farà desaparèixer la situació. Però és cert que és més fàcil ignorar-ho i seguir la vida com si res, com si no anés amb nosaltres.

El mur de silenci no és nou. Recordo quan, fa uns anys, en roda de premsa informaven sobre una veïna de Santa Oliva que després de patir una llista d’espera gairebé eterna va pagar perquè l’operessin en el mateix hospital:  https://www.sicom.cat/blog/la-opera-por-la-privada-el-mismo-medico-de-la-publica-en-el-mismo-hospital-publico-y-le-cobra-9-300-e/

El que més recordo  és el silenci a la comarca (mitjans de comunicació, polítics…) mentre equips de televisió de cadenes estatals voltaven pel poble a la recerca de la senyora. No em sorprèn el que ara ha succeït. Si no hi ha autocrítica, un polític no avançarà. Però si no hi ha autocrítica, la ciutadania no es pot empoderar i actuar. No serà ciutadania.

El silenci no matarà la Covid, però de ben segur que mata la democràcia.