(Imatge d’Estephanía Aldana Cabas)
“No és la primera vegada que alguns membres de la Policia Nacional fan ús desmesurat de la força i de les seves armes de dotació” va dir l’alcaldessa de Bogotà, Claudia López
Per: Stephania Aldana Cabas
En les protestes realitzades els dies 9, 10 i 11 de setembre a Bogotà i Soacha, municipi limítrof a la capital de Colòmbia, van morir 14 persones i 178 més van resultar ferides. Els fets van ocórrer després de la mort de Javier Ordoñez, un advocat de quaranta-dos anys que va ser colpejat i torturat brutalment després d’un mal procediment policial.
Davant aquests fets ocorreguts durant la setmana, l’Alcaldessa de Bogotà Claudia López, va prendre la decisió de realitzar diumenge passat, 13 de setembre, un acte simbòlic per demanar perdó als familiars de les víctimes, tenint en compte la responsabilitat institucional per part de la Policia Nacional, en la mort de les 14 persones, en la seva majoria joves entre 17 i 27 anys. A l’acte va ser convidat el President Iván Duque, però finalment no va assistir, i va argumentar inconvenients d’agenda per compromisos adquirits prèviament. Malgrat que va dir que havia avisat de la seva inassistència a l’acte oficial a través dels seus col·laboradors, una cadira buida, marcada amb el seu nom, va romandre durant l’esdeveniment en l’escenari, assumpte que va ser criticat durament en xarxes socials, tant pels qui van pensar que va ser un acte d’oportunisme polític com pels qui van pensar que l’absència de Duque Márquez, és mostra de la seva indiferència.
Durant el seu discurs, López va demanar perdó als familiars i amics de les persones mortes i va agregar que “malgrat que totes les instruccions [donades] no es va poder evitar aquesta tragèdia. [Per això] es requereix un procés de reforma, reconeixement i millora institucional [de la Policia Nacional]”. A més, la mandatària de la capital colombiana, va reiterar el que ja havia demanat en les diferents intervencions que va fer durant la setmana, que la Policia sigui convertida en un organisme civil, sense activitat ni competència militar.
Durant els tres dies en què la ciutadania de la capital colombiana i de Soacha va sortir als carrers a protestar per la violència policial, els agents de la Policia Nacional van violar els protocols per a l’ús de la seva arma reglamentària, perquè van disparar indiscriminadament contra els manifestants, veïns del lloc i transeünts, que es movien pel lloc en què van ocórrer els fets.
Duque va fer costat a la Policia Nacional
El President Duque, després d’haver-se excusat per a no assistir a l’acte del diumenge, va visitar, la nit del dimarts 15 de setembre, els Comandos d’Acció Immediata -CAI [1] que van ser pràcticament destruïts pels manifestants. Va estar en els barris Castillas, Ferias i les estacions de Policia de Kennedy i la Metropolitana de Bogotà. Allà, el mandatari va expressar públicament als uniformats que “tenen el suport del seu govern, ja que ells compleixen amb el seu deure”. Mentrestant, els familiars de les víctimes, encara esperen que Duque lliuri explicacions del succeït durant les protestes on van resultar morts o ferits els seus éssers estimats.
Per part seva, el Ministre de Defensa, Carlos Holmes Trujillo, davant les proves lliurades per l’alcaldessa al President de la República, Iván Duque, i la reiterada petició de reformar la Policia, va indicar que “la Policia Nacional seguirà adscrita al Ministeri de Defensa i seran investigats els agents de Policia que van estar compromesos en els fets en els quals van morir els ciutadans” i, d’aquesta manera, va rebutjar de pla la reforma proposada per l’alcaldessa.
El Procuradoratge General de la Nació, va obrir una investigació, amb la finalitat d’establir i individualitzar les faltes disciplinàries dels membres de la Policia, adscrits al quadrant 47 del CAI de Vila Llum, a Bogotà. A més, el Fiscal General de la Nació, Francisco Barbosa, va donar la instrucció al Fiscal encarregat de la Unitat de Vida, Secció Bogotà, per donar celeritat al procés d’investigació de la mort de Javier Ordoñez.
No és la primera vegada
No és el primer cas en què l’abús de la força pública comporta la mort d’un ciutadà. Dilan Cruz, un jove de disset anys, va morir a conseqüència d’un tret per part d’una agent de l’Esquadró Mòbil Antidisturbis (ESMAD), durant les protestes del 25 novembre de 2019, en el marc de la Vaga Nacional. El policia va disparar un cartutx tipus “bean bang” amb una escopeta calibri 12 que va acabar impactant en el cap de l’estudiant, ocasionant-li un trauma cranioencefàlic, que va posar fi a la vida del jove Cruz als carrers de Bogotà. No obstant això, els fets sobre l’ocorregut, continuen sent matèria d’investigació i encara no han estat esclarits per la Justícia Penal Militar i el cas segueix en la impunitat. Segons versions de la premsa, l’agent involucrat va ser traslladat a labors administratives.
Un segon cas, d’entre tots dels que s’ha estat informat, és el de Diego Felipe Becerra, un jove grafiter que va morir la nit del 19 d’agost de 2011, també a Bogotà, aquesta vegada per part del patruller de la policia, Wilmar Alarcón, qui va disparar contra el menor d’edat. El jove, que minuts abans de l’arribada del patruller estava pintant una paret, va córrer en veure que s’acostava un policia i, aquest últim, va desenfundar la seva arma i va disparar l’adolescent.
En ser informat el Coronel José Javier Vivas d’un encreuament de trets en el qual un menor havia estat ferit, es va dirigir al lloc on estaven el sotstinent Nelson Tovar i el patruller Fredy Navarrete. Allí, en veure l’angoixa del patruller, van suggerir col·locar una arma per fer passar el crim com un acte en defensa pròpia. Aquest homicidi va ser catalogat l’11 de juny de 2013 pel Fiscal General d’aquell moment, Eduardo Montealegre, com “un fals positiu de la Policia Nacional”. Després d’un dilatat procés, el maig de 2016, els membres de la força pública que estaven involucrats, van quedar en llibertat.
El cas no quedarà en la justícia colombiana
La comissió segona del Senat es va reunir el dijous 17 de setembre, per tractar l’abús policial i per l’ús de les armes enmig d’una protesta, contra les 14 víctimes mortals de les mobilitzacions de la setmana anterior. En plenària, els congressistes de l’oposició van indicar que estan recol·lectant les proves per presentar el cas davant la Corte Interamericana de Derechos i van assegurar que el Ministre, Holmes Trujillo, va actuar com a còmplice, en excusar el crim comès per la Policia Nacional i no efectuar cap mena de control ni regulació a aquesta institució.
Finalment, la directora d’Amnistia Internacional per a les Amèriques, Érika Guevara Rosas, va condemnar els actes de tortura i ús excessiu de la força pública i, a més, va lamentar que el Ministre de Defensa, “consideri el clam de la població per la justícia i per una Policia que respecti els drets humans com un acte de vandalisme. L’estigmatització [que ell fa] només incita encara més les violacions de drets humans per part de la Policia en contra dels manifestants”, va afirmar la funcionària al portal d’aquesta entitat.
Notes
[1] CAI. Són unitats policials amb una jurisdicció menor, estratègicament situades en els perímetres urbans dels municipis, localitats o comunes, i que permetent una vigilància específica dels sectors assignats amb una adequada capacitat de resposta. – Pres de la Policia Nacional de Colòmbia