Rehuno entrevista a Esperanza Fernández, membre de Marea Blanca Catalunya, infermera i membre del Moviment Humanista.

Marea Blanca és un moviment social conformat per unes 60 entitats que actuen en el territori català en connexió amb les Mareas del territori estatal. Els seus objectius són frenar les retallades en Salut i garantir una Sanitat pública de qualitat per a tots els ciutadans.

Per Cloty Rubio

Rehuno: Quan va néixer Marea Blanca de Catalunya?

Esperanza Fernández: Es constitueix el febrer de 2015, però els seus antecedents venen d’abans, tot va començar a moure’s a partir de les retallades en sanitat, que a Catalunya es van iniciar el 2011 amb l’Artur Mas, expresident de la Generalitat de Catalunya.

Artur Mas va treure 5.000 professionals del sistema sanitari, va disminuir els recursos humans i va efectuar unes retallades pressupostàries que, en l’actualitat, col·loquen a Catalunya en els últims llocs d’un rànquing que la compari amb la resta de Comunitats Autònomes.

Rehuno: Una de les denúncies principals de Marea Blanca Catalunya (MBC) es refereix a les retallades en l’atenció primària. En l’actual context de la Covid-19, com denúncia MBC, de quina manera s’han posat en evidència aquestes retallades?

EF: Cal tenir en compte que l’Atenció Primària és la porta d’entrada a la Sanitat Pública. Des d’allí es pot derivar el pacient a les diferents especialitats. La persona té contacte directe amb el seu metge i infermera assignats dins d’un EAP (equip d’atenció primària) que coneixen les patologies i necessitats dels seus pacients i, des d’aquesta perspectiva, fa un seguiment de qualitat.

En decretar-se l’estat d’Alerta Sanitària per la covid-19, es van suprimir les visites programades en tots els EAP. Els pacients amb símptomes respiratoris greus es derivaven a l’hospital. I es va implantar en tots els EAP l’atenció telefònica, tant per cribrar possibles covid-19, com pel seguiment de crònics, consultes urgents o comunicar resultats de proves diagnòstiques.
En aquest moment encara no s’han obert les visites programades ni de metges ni d’infermeres.

A Marea Blanca (MBC) li preocupa i tem, com ja ha denunciat davant el Parlament de Catalunya, que aquesta manera d’actuació acabi en la implantació d’un model d’atenció telefònica, que redueixi i impedeixi que els malalts siguin atesos per la seva doctora i la seva infermera.

Rehuno: Però l’atenció telefònica, també facilita el contacte i la ràpida resolució del problema, si es tracta d’un tema que no requereix exploració presencial. No trobes?

EF: Pot ser vàlida en alguns casos, però no en general. Per exemple, un mal de panxa, sense poder-te explorar, l’arrossegaràs i pot ser greu, només quan estiguis greu et visitaran. I cal preguntar-se si es poden passar per alt diagnòstics importants. En l’atenció presencial, en el teu Centre d’Atenció Primària, el metge ja et coneix i et mirarà amb deteniment, i podrà avançar el diagnòstic abans d’arribar a l’extrem i evitar un ingrés en urgències.

Rehuno: Quant a la gestió d’aquesta crisi de la covid-19 per part de les autoritats sanitàries, què opina la MBC?

EF: Ha estat molt caòtica, cada dia s’improvisaven els protocols amb ordres contradictòries que generaven desconcert als professionals. Els EAP hi mancaven els EPIS (equips de protecció individual), fet comú en tot l’Estat.
A Espanya, segons dades del ministeri de sanitat fins al 8 d’agost 2020, s’han infectat 55.824 professionals i han mort 63 fins al 5 de juny.

Rehuno: Existeix un diàleg obert entre les Autoritats Sanitàries i els equips d’atenció primària per abordar l’actual emergència sanitària?

EF: En absolut. Es decreta i es mana sense considerar el nostre punt de vista. Per exemple, en aquesta crisi es va prioritzar el tema covid-19, i es van deixar de banda altres temes d’atenció sanitària importants i també urgents.

Rehuno: I, segons Marea Blanca, de quina altra manera es podria haver abordat la situació.

EF: Segons les necessitats de cada Equip, es podrien haver destinat dos o tres metges i infermeres sols per a l’atenció d’usuaris relacionats amb la covid-19 i la resta de plantilla continuar amb la pràctica assistencial habitual, sense modificar-la dràsticament.
Però, el Departament de Salut va imposar aquest format.

Rehuno: Durant el confinament la gent sortia cada dia al balcó per aplaudir els treballadors de la salut, un gest bell i que donava ànim, però després hem sabut d’acomiadaments, depressions i falta de personal. Què necessita, amb urgència, el nostre sistema de salut?

EF: Com et deia, des de les retallades de 2011 ja no hi ha les mateixes cobertures. Falta personal, per exemple, durant les baixes o les vacances no es contracten professionals suficients i això ocasiona sobrecàrregues de treball. Aquesta situació provoca cansament, fatiga crònica i frustració per no poder atendre els pacients d’una manera òptima.

Rehuno: Ara mateix, què seria allò més important per sanejar el sistema i dotar-lo de mitjans?

EF: Demanem que s’augmenti la dotació econòmica per a l’Atenció Primària. El dèficit de finançament es va arrossegant des del 2011.
El Departament de Salut ha presentat un pla d’enfortiment de l’Atenció Primària segons el qual dedicarà uns 300 milions de € en millores tecnològiques i augment de personal, d’ara fins al 2022.

Aquest pla de millora arriba tard i és insuficient, no recupera les retallades del 2011: 350 milions anuals i 3000 professionals menys. Es continuen postergant respostes eficaces a situacions que són urgents.

Tenim una gran manca de recursos que es va arrossegant. Les polítiques neoliberals van començar a retallar en la sanitat pública per promoure els negocis de la privada.

Rehuno: Com veus el futur de la Sanitat Pública, des dels moviments que la defenseu i tu, en particular ?

EF: El que més ens preocupa ara és que es torni a l’activitat normal i a les visites programades, també dignificar la sanitat pública i universal.
Marea Blanca està sorgint en nous municipis, necessitem consciència social i considerar allò que tenim i com millorar-ho. No pot ser que ens robin davant de la nostra cara i no diguem res.

Com a humanista considero que, en les últimes dècades, el sistema neoliberal ha anat destruint els serveis públics arreu d’Europa, amb una impunitat total. S’ha arribat a la degradació i la deshumanització del sistema públic.

La sortida d’aquesta situació demana prendre consciència d’allò que és comú, organitzar-se solidàriament i exigir dels nostres governants una bona gestió del sistema públic, que sostenim amb els nostres impostos.