(Imatge de fotospublicas.com / ESA-L.Parmitano; CC BY-NC-SA 2.0 / Incendi d’Austràlia)
Molt s’ha escrit sobre l’imperi del caos de la dècada passada i podria semblar que amb la pandèmia tot això ja va passar, però no hi ha cap raó per pensar que sigui així. És més, si busquem en Google doctrina del Xoc i pandèmia trobarem articles interessants.
En la dècada passada els detentors de la dictadura global van aconseguir detenir els projectes de desenvolupament del nord d’Àfrica, fer-se amb les matèries primeres, controlar la banca islàmica i la Lliga Àrab i deixar en situació de col·lapse i ingovernabilitat diverses nacions. A Llatinoamèrica, en temps recents, van truncar els esforços d’independència del patró dòlar, i van tornar als deutes descomunals. En general, van activar vigorosament el crim organitzat, el narcotràfic i les faccions paramilitars o els exèrcits privats, com Blackwater i d’altres.
Suposar que això va acabar espontàniament és només una forma d’oblit i endormiscament que molts apliquen (apliquem) per preservar la salut mental, però haurem de buscar altres solucions, perquè s’assembla molt a la fatiga i la tendència a tenir son que experimenten els qui sofreixen de depressió. Realment creus que ho van fer per desaparèixer? Acceptem-ho, s’han fet més forts.
A les presons secretes que la CIA tenia (i encara té) pel món es va aïllar per complet als reclusos. Se’ls va desposseir d’un mínim de control sobre si mateixos; sense saber si sobreviurien en una rutina diària de tortures, vivint en una pseudorealitat que els portava finalment al col·lapse psíquic. Des del govern estatunidenc es va normalitzar i es va donar fonament tècnic a la captació arbitrària i a la tortura. Va quedar reflectit en un manual que tipifica les vexacions i estableix les fases per les quals passarà el reclòs. Molts van morir en l’anonimat sense arribar a passar per totes les fases. (1)
És sabut que la CIA, a l’empara del govern, estava patrocinant el gihadisme i el terrorisme en general. Els governants nord-americans no es van preocupar en ocultar-ho, i fins i tot ho van dir obertament: George Bush (2), Hillary Clinton (3) o John MacCain (4).
La “doctrina del Xoc” s’ha practicat des de fa molt temps enrere, com va explicar Naomi Klein, el 2007, en el seu famós llibre i documental. Naomi estableix una relació directa entre l’experimentació amb humans per induir al xoc amb realitzar la mateixa acció amb nacions completes. (5)
Creieu que és “conspiranoic” fer un símil amb la nostra situació mundial actual? La realitat, el 2020, és que mentre uns tenen cada vegada més control altres es troben en un estat d’absolut caos.
Respecte a la situació actual global del món els analistes mostren sovint dades aterridores sobre possibles desenllaços catastròfics: el canvi climàtic i la desforestació, la pobresa extrema, les migracions, la psicosi homicida, el terrorisme, l’amenaça nuclear, les confrontacions bèl·liques, l’esgotament dels recursos, les pandèmies, etc. És tot això fora de control o es tracta justament d’una manera d’exercir el control?
Com hem vist, el terrorisme no és un problema per a un supraestat convertit en corporació privada (o viceversa), sinó més aviat el seu particular exèrcit en l’ombra, que activa o desactiva quan considera. L’any passat el món sencer, i Europa en particular, es trobava en situació de màxima alerta davant possibles atacs terroristes, quelcom que actualment ha quedat gairebé oblidat enfront de la pandèmia i l’alerta sanitària. Amb la qual cosa el terrorisme ha deixat de ser quelcom que inquieti l’economia global el 2020.
Igual amb la pobresa, les migracions, o les morts pel virus… Quin és el problema per a la macroeconomia? Més aviat s’infla a costa de tanta desgràcia. Aquesta bombolla dels mercats esclatarà, tal vegada de manera imprevista, però molt més probablement de manera planificada.
Realment els EUA no desitgen una guerra civil? Les revoltes violentes als carrers no són encoratjades ni organitzades pels moviments antiracistes, no existeix cap organització armada, sinó que es tracta de simple exaltació caòtica, que l’estat pot sufocar o mantenir latent segons la seva conveniència. Les agències federals dels EUA han augmentat la compra de material antidisturbis, un 114% des de la mort de George Floyd. El negoci armamentístic té pobres i societat civil en el punt de mira per continuar creixent. Es tracta de la màxima expressió d’estat criminal, que va començar ja en temps d’Obama. (6)
Respecte a l’amenaça nuclear és una mica més complicat. Interessa veure si l’oponent està realment decidit a llançar els míssils, encara que això porti a la seva pròpia destrucció. Corea del Nord, per exemple, ho està des que el 1950 va ser completament destruïda després de rebre 635.000 tones de bombes que van destruir 5.000 escoles, 1.000 hospitals, 600.000 llars i va matar un 15% de la seva població. (7)
La degradació ecològica és, sense cap mena de dubte, un gran desastre global. Difícil saber si els preocupa. En la seva prepotència, possiblement no els preocupa gens ni mica. “Ja inventarem alguna cosa” deuen pensar, o ja pagarà la factura ecològica aquell a qui més li convingui.
L’única cosa que avui escapa al control de l’elit corporativa és que una superpotència com la Xina pugui prendre avantatge tecnològic. El 2015, Hillary Clinton va dir que el tema de la computació quàntica mereixia un nou Projecte Manhattan. Em pregunto si va ser una declaració al vent o s’ha fet quelcom al respecte.
Hi ha una altra qüestió que tampoc sembla preocupar a les elits genocides i que, en canvi, ha d’arrossegar-les a l’abisme de les deixalles evolutives, aquesta és: el sentit de la vida, un ésser humà conscient, la bellesa i la senzillesa. I així, com per a ser optimistes… aquestes són les subtils plomes (armes) que podem posar en l’altre braç de la balança, i veure en això una certa intenció evolutiva que ens ha mantingut vius fins ara. Tal com va establir Galileu, en el buit una ploma i una bola de ferro cauen amb la mateixa velocitat.
—
1: Centros clandestinos de detención de la CIA
2: La guerra de Iraq lanzada por Bush y Blair fue la antesala del actual estado de terror
3: Hillary Clinton admite que el Estado Islámico (ISIS) es «nuestra creación»
4: John McCain admite que se reunió con miembros del Estado Islámico
6: El gasto en equipos antidisturbios aumenta un 114 % ante las protestas en EE.UU.
