Excel·lentíssim Sr. Pedro Sánchez,
President del govern del
Regne d’Espanya

 

Excel·lència,

Aquest agost fa setanta-cinc anys dels bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki. T’estic escrivint com a supervivent de la bomba atòmica d’Hiroshima i membre actiu de la Campanya Internacional per abolir les armes nuclears (ICAN), Premi Nobel de la Pau de 2017. Els supervivents de les bombes atòmiques estem demanant a tots els líders mundials que reflexionin sobre els danys catastròfics que les armes nuclears causen i es comprometin a eliminar-les de manera urgent.

Com a estudiant de tretze anys, vaig presenciar la meva ciutat d’Hiroshima cegada pel flaix, aplanada per l’explosió similar a l’huracà, incinerada a una temperatura de 4.000 graus centígrads i contaminada per la radiació d’una bomba atòmica. Un lluminós matí d’estiu es va convertir en un crepuscle fosc amb fum i pols enlairant-se amb el núvol de bolet, morts i ferits cobrien el terra, demanaven desesperadament aigua i no rebien cap atenció mèdica. La tempesta de foc que s’escampava i la fetidesa repugnant de la carn cremada omplien l’aire.

Miraculosament, em van rescatar de les runes d’un edifici ensorrat, a uns 1,8 quilòmetres de la zona zero. La majoria dels meus companys de classe a la mateixa habitació van ser cremats vius. Encara puc sentir les seves veus cridant les seves mares i Déu. En escapar-me amb altres dues noies supervivents, vam veure que una processó de figures fantasmagòriques es movia lentament des del centre de la ciutat. Persones ferides repulsivament, amb la roba destrossada o sense perquè l’explosió els havia deixat despullats. Estaven sagnant, cremats, ennegrits i inflats. Faltaven parts del seu cos, la carn i la pell penjaven dels seus ossos, alguns amb els globus oculars a les mans, i alguns amb els estómacs oberts, amb els budells penjant.

En les setmanes, mesos i anys que van seguir, molts milers més van morir, sovint de manera aleatòria i misteriosa, pels efectes retardats de la radiació. Encara avui dia, la radiació està matant supervivents. Tota persona que va morir tenia un nom. Tota persona era estimada per algú.

En la nostra lluita per la supervivència, reconstruint vides a partir de les cendres, els supervivents, o “hibakusha”, ens vam convèncer que cap ésser humà no hauria de repetir mai la nostra experiència del bombardeig atòmic, inhumà, immoral i cruel, i que la nostra missió era advertir el món sobre la realitat dels perills nuclears i ajudar la gent a comprendre el mal màxim de les armes nuclears. Tenim l’imperatiu moral d’abolir els arsenals nuclears abans que siguin utilitzats de nou, per accident o intencionadament. Amb aquesta convicció hem estat parlant arreu del món durant les últimes set dècades sobre l’abolició total de les armes nuclears.

Més recentment, ha estat l’ICAN qui ha portat l’esperança al món. Com recordarà, 122 estats van votar per adoptar el tractat sobre la prohibició de les armes nuclears a les Nacions Unides el 7 de juliol del 2017. Per a mi i tants altres supervivents dels bombardejos atòmics, va ser un moment de gran alegria i optimisme renovat. Va marcar el començament del final de les armes més horribles mai utilitzades a la guerra o provades a la terra i a l’aigua. Més tard, quan vaig viatjar Oslo aquell any per a una cerimònia per acceptar conjuntament el premi Nobel de la pau atorgat a l’ICAN pel nostre treball per tal de fer realitat aquest important tractat, vaig comentar que tots els líders responsables i de mentalitat correcta signarien i ratificarien el tractat, i que la història jutjaria durament els que no. Em complau constatar que el tractat és ara a les tres quartes parts per arribar a les 50 ratificacions necessàries per a l’entrada en vigor.

Primer ministre Sánchez, el febrer d’aquest any, vaig viatjar a Espanya amb els meus companys de l’ICAN per aprofundir en la nostra feina per a la supressió nuclear. Em van impressionar els centenars de ciutadans espanyols que vaig conèixer que recolzen el desarmament nuclear mundial, inclosa l’alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau, que va signar la Crida de Ciutats de l’ICAN durant la nostra visita. També em va impressionar conèixer els seus companys de govern que defensaven el desarmament nuclear, a alguns dels quals vaig conèixer personalment el 26 de febrer quan vaig parlar al Congrés espanyol. Resulta certament remarcable comprendre quants ciutadans i representants espanyols es comprometen a eliminar les armes nuclears.

La meva visita a Barcelona i Madrid es va produir just abans que les grans capitals d’Europa comencessin a tancar-se. Actualment centenars de milers de persones han mort a causa de la pandèmia de coronavirus a tot el món. Fins i tot en aquest moment de crisi sense precedents, els estats amb armes nuclears continuen mantenint com a ostatge mundial l’amenaça d’aniquilació nuclear, tot desaprofitant milers de milions de dòlars en lloc de satisfer les necessitats humanes. Tot i que Espanya és membre de l’OTAN, cal destacar que fa dos anys es va comprometre a signar el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears durant una negociació pressupostària amb el líder del partit de Podem, el Sr. Pablo Iglesias. La signatura promesa per Espanya tindrà com a resultat un profund pas endavant per aquest tractat entre els estats de l’OTAN: anunciar un futur per a l’OTAN sense armes nuclears.

Els meus companys de l’ICAN han determinat que no hi ha impediments legals perquè els estats de l’OTAN s’uneixin al TPNW. Així doncs, espero que Espanya prengui aviat les mesures necessàries per signar i ratificar aquest tractat. Això seria coherent amb el suport del seu país al desarmament. Crec fermament per l’experiència recent que la majoria dels ciutadans espanyols volen un món sense armes nuclears. El tractat incorpora el compromís de la comunitat internacional de garantir que mai cap altra ciutat patirà la mateixa sort que la meva. Us insto a homenatjar les víctimes i supervivents dels bombardejos atòmics  d’Hiroshima i Nagasaki, així com a totes les persones que han estat afectades per proves nuclears, particularment indígenes a tot el món, i a prendre mesures per convertir-se en un Estat Part sense demora.

Accepteu, Excel·lència, la seguretat de la meva màxima consideració.