Al tancament d’aquesta nota informativa per a la premsa nacional, després de l’assassinat de Gentil Passos, Colòmbia suma  ja 161 assassinats de líders socials l’any 2020, que comptabilitzen una mitjana de 3 a 4 assassinats de líders socials en les últimes setmanes. Només el passat 27 de juny, Indepaz (Institut d’estudis per al desenvolupament i la pau) va registrar 7 assassinats.

Gentil Passos Lizcano, de quaranta-set anys, era el President de la Junta d’Acció Comunal del viarany El Pont, en el municipi d’Algeciras, al nord-est del departament de l’Huila, on fou assassinat per desconeguts en un billar, pel que sembla de la seva propietat, el passat 5 de juliol de 2020.

Algeciras és a tan sols dues hores de Neiva, la capital, té aproximadament 24 mil habitants i és el rebost agrícola de l’Huila. Allí els pagesos es dediquen, sobretot, al cultiu del cafè.

Segons les dades d’Indepaz, amb Gentil el país suma 157 líders assassinats en el que va de l’any i aquest és el setè homicidi en aquest municipi, que, a més, també suma dos assassinats d’excombatents de les FARC el 2020. Per si no fos prou, és el tercer assassinat que succeeix en el Municipi d’Algeciras en l’última setmana, per la qual cosa els seus habitants viuen temps d’incertesa i por.

Lorena Sánchez, representant de l’Associació de Treballadors Pagesos de l’Huila, va dir de Gentil que era “un home destacat pel seu lideratge agrari i per la defensa dels drets dels pagesos d’Algeciras”.

El mes de maig passat, davant l’assassinat del també líder comunal Saúl Rojas González, de seixanta-nou anys, president de la Junta del barri Sant Juanito, el procurador d’aquesta localitat, Basilio Arias, va afirmar al diari El Tiempo (26 de maig de 2020) que, en el decurs de l’any, ja eren diversos els assassinats a excombatents i a diferents líders reconeguts, i que «la impunitat ha estat total perquè les cerques no han dut a cap arrest».

Veure: Attenzione su Algeciras, Huila, a seguito degli assassini di leader sociali (en castellà)

 

Sobre aquest tema, sobre aquest nou cas, Lorena Sánchez va afegir que «continuem donant l’alerta a les autoritats sobre la vulnerabilitat que tenen els líders a les regions, això no és res nou, és sistemàtic i deixa clara la incapacitat que té l’estat per donar garanties als líders».

Precisament l’editorial del 7 de juliol del diari La Nació de l’Huila pregunta “Qui mana a Algeciras?”, tot fent referència als últims fets de violència, i diu en un dels seus apartats:

Si bé des de la Policia o l’Exèrcit intenten justificar que aquesta escalada de morts violentes correspon a una “simple baralla entre exguerrillers”, el que estem veient en el fons és una incapacitat dels organismes de seguretat de l’Estat per protegir a la gent d’Algeciras, començant per  la desena d’homicidis que han succeït enguany a la localitat. Mai hi ha hagut una reacció oportuna i eficaç de les autoritats que permeti capturar de manera flagrant els responsables. Diversos d’aquests assassinats han esdevingut en la zona urbana, on es suposa  que la seguretat és responsabilitat del Departament de Policia de Huila. Els tres assassinats que van ocórrer entre el dimecres i el diumenge passat es van registrar en la zona rural, suposadament responsabilitat de la Novena Brigada de l’Exèrcit.

Veure: ¿quién manda en Algeciras? 

Encara que la mateixa editorial reconeix que les autoritats han fet cinc detencions “fins ara no s’ha conegut una imputació directa i concreta contra els detinguts i en quins crims van participar, suposadament”.

La violència a Algeciras segueix en augment i preocupa la protecció pels seus líders, tant és així que en els últims mesos s’ha tornat a presentar, com en un altre temps, el desplaçament forçat de població.