Wallmapu, és a dir el territori, fou el tema central de la tarda del dissabte de la solidaritat de Bolonya amb el poble maputxe, en lluita per la terra i per recuperar la seva identitat. Una iniciativa organitzada al parc Trombetti (districte de Bolognina) per la Xarxa Antipenitènciaria de Bolonya i la Xarxa Internacional en Defensa del Poble Maputxe, per donar veu a un conflicte de llarga durada, poc conegut en aquestes latituds. Durant tota la nit: música, projeccions, una exposició fotogràfica i un sopar autofinançat.
Reportatge fotogràfic @Pasquale Pagano
El dissabte 4 de juliol, al voltant del parc Trombetti de Bolonya, des de la tarda fins a última hora del vespre, va esdevenir-se una iniciativa de solidaritat amb la resistència Maputxe en els seus territoris de la Patagònia entre Xile i l’Argentina. Durant la primera part, amb les notes de la música de cantautors xilens, de Victor Jara a Violeta Parra, de l’Intillimani als Jaivas, es va inaugurar l’exposició fotogràfica: “AMULEPE TAIÑ WEICHAN”. Una sèrie de fotos de les protestes pacífiques dels maputxes en els territoris propers a la finca de Benetton, a la Patagònia des del ’91, amb prop de nou-centes mil hectàrees de terra.
Posteriorment, va haver-hi el testimoniatge d’alguns activistes que tornaven de Wallmapu i, per acabar, la projecció d’alguns vídeos sobre la lluita per a la recuperació dels territoris, i la resposta poc democràtica de Xile i l’Argentina per garantir els negocis de vàries multinacionals europees, inclosa Benetton.
Aquesta és una llarga història de resistència de cinc-cents anys del poble maputxe oriünd (literalment Homes de la Terra, nota de l’editor), què es troba entre els boscos australs de Xile i la Patagònia argentina. Primer va ser l’arribada dels europeus, després, a principis del segle XIX, la formació dels estats nacionals, finalment, ara són en lluita amb el poder econòmic de les multinacionals, atretes per la riquesa de la Patagònia: llacs, rius, mines, clarianes enormes.
Una història de repressió i homologació forçada, com sovint ha passat als pobles originaris, però que assumeix una potència increïble si es llegeix a la llum de la crisi climàtica i ecològica que estem vivint. De fet, la cosmogonia maputxe és íntimament lligada al medi, partint ja del seu nom. Els maputxes no existeixen sense terres per habitar, no només per a un mer suport material, sinó també, i sobretot, per creences. De fet, tenen una cosmogonia “ecològica”: els rius, els llacs, les muntanyes són sagrades i la seva protecció és fonamental per a la supervivència de la gent. Una lluita concreta, però també una metàfora: aturar l’obra destructiva de l’home en perjudici de l’entorn, perquè és l’home qui pertany a la terra i no al revés.
Per fer-ho, el 2015 va començar, tant a la part xilena com a l’argentina, la “recuperació” que consisteix a implantar noves comunitats maputxes a les terres que se’ls han tret durant segles. Una obra de resistència, fins i tot dura, que enfronta un poble, majoritàriament pacífic, als exèrcits de dos estats nacionals i a les milícies privades dels empresaris. A Xile, als maputxes se’ls aplica fins i tot la llei antiterrorista, feta per Pinochet. La “recuperació” dels darrers anys s’ha enfortit, gràcies a l’ajut imprescindible dels joves maputxes, en un moment en què els joves són els protagonistes, especialment a Xile, del moviment social.
Fins a la data, hi ha al voltant de 35 presos polítics entre Xile i l’Argentina. El més famós és segurament Facundo Huala, cap maputxe de la part argentina, a la presó des del 2017. Huala, d’Argentina, va ser extradit a Xile per aplicar-li la llei antiterrorista, que preveu penes més dures.
Un conflicte amagat durant anys per la narració dels governs xilè i argentí, tant a casa com a l’estranger, que van qualificar els maputxes com a terroristes, basant-se en els estereotips que han sofert les persones originàries al llarg dels segles, però que ha ressonat a tot el món a 2017 amb la desaparició i després el descobriment del cadàver, a uns passos de la finca de Benetton, a l’Argentina, de l’activista argentí Santiago Maldonado.
Amb la iniciativa de dissabte, es van fer esforços per restablir la visibilitat a un conflicte que probablement torni a quedar enfosquit de forma mediàtica.
