Auroville 2046 és un relat breu que la seva autora i Pressenza posen avui a disposició dels lectors en 7 idiomes (espanyol, portuguès, francès, català, alemany, italià i anglès). Per llegir i compartir.
Aquest títol hauria estat molt menys oportú dos mesos enrere. Hauria semblat més llunyà, un exercici senzill d’imaginació. Avui, quan milions de persones sentim que el món que vam conèixer desapareix, aquesta expressió cobra un significat nou i ens enfronta a un desafiament inevitable.
El relat de la Débora Nunes té com a centre la ciutat experimental d’Auroville, que Mirra Alfassa, la “Madre”, va fundar a l’Índia a final dels anys 60 i que avui és per a molts una referència. Mentre recorre parts de la seva història, la Débora va construint una ficció en la qual projecta, cap a l’any 2046, l’eclosió del sistema mundial i quelcom més interessant, el seu gradual reemplaçament per una nova escala de valors i una nova organització social.
Sense entrar en detalls, cal dir que el llibre proposa Auroville com un model, una forma possible de viure, de respondre a allò que s’apropa. Òbviament –com succeeix amb tot– la proposta es podrà discutir, però em sembla valuosa, valenta i important la convicció que és possible imaginar un futur més lluminós i proposar als altres construir-lo, “co-construir un somni” –diu la Débora–. Construir col·lectivament. És una opció per la qual molts apostem.
Tot sembla indicar que l’eclosió és més a prop del que la Débora anticipava. Al costat de l’aïllament global segueix en peus una manera de viure integralment violenta i desequilibrada. Continuarem acceptant-la com a inevitable? Continuarem acceptant la guerra i la pobresa de milions d’éssers humans perquè són lluny, l’especulació financera fins que afecti els nostres estalvis, la necessitat de l’altre perquè no és la nostra? No em pregunto què faran els amos del poder, sinó que farem nosaltres amb aquesta oportunitat personal i col·lectiva.
Jo crec que aquest breu llibre és un advertiment, un toc d’atenció, un avís. És una invitació a reflexionar, a fer-nos càrrec i a actuar per canviar el rumb de les coses quan encara disposem d’algun temps, no gaire. És una invitació a escoltar sincerament, a reconèixer que cap de nosaltres té la fórmula, que necessitem construir-la entre tots, que necessitem co-construir.
El llibre planteja un esbós, una possibilitat, un punt de partida per a la discussió, l’intercanvi, la cerca d’alternatives, la pràctica de noves conductes personals i col·lectives, és una invitació a fer realitat un món veritablement humà. Per què no ajuntar forces en aquesta direcció? Com no fer-ho?
Proposo acceptar la invitació i obrir el joc.
Carminda Mac Lorin (el Canadà)
“Auroville, 2046 presenta una visió lúcida, al mateix temps greu i esperançadora, d’un futur que no sembla tan llunyà. Una obra particularment pertinent en l’actualitat, que convida a creure en els vincles que ens uneixen.”
Eduardo Neir (el Perú)
“Després del col·lapse total de la civilització moderna, a conseqüència de l’agudització del canvi climàtic i les seves desastroses conseqüències sobre l’economia mundial, la vida de les ciutats i els hàbits de les persones, la Débora Nunes ens proposa, a través del seu personatge, la Indra, un món nou, una societat utòpica basada en els valors del cooperativisme, la solidaritat i la sostenibilitat ambiental. Un gran desenllaç per a tots aquells que somiem amb un món millor.”
Juanita Bermúdez (Nicaragua)
“Auroville 2046 és el somni fet realitat de totes persones que hem lluitat i continuem lluitant per un món més amigable en el qual la bona voluntat i el bé siguin per sobre de la corrupció i els interessos de mesquins governants que enverinen el cor dels seus pobles perquè els sigui permès continuar governant a tot plaer. Un país en el qual tots tinguem el dret a dissentir i que les teves opinions siguin respectades.”
Carlos Jara (l’Equador)
“Hem arribat al 2046 i la humanitat no ha aconseguit evitar l’agonia del Col·lapse de la civilització. La majoria de les societats no han aconseguit autoorganització i construir cultures resilients. El domini de les concepcions mecanicistes, una globalització accelerada, una exagerada concentració de la riquesa, el poder de la banca i les finances, han continuat amb el creixement econòmic il·limitat, el consumisme i la cosificació de la vida social. I tot això sota la força de la ciència i la tecnologia corporatives, la informàtica, la militarització i l’autoritarisme. Els canvis han estat molt ràpids i incerts en les condicions ambientals i han donat lloc al caos climàtic generalitzat. L’ètica ha estat degradada al camp de l’estupidesa. En aquest context, en Auroville, l’Índia, encara persisteix aquest tret cultural que ens fa bons éssers humans: la solidaritat. Allí s’han construint, com en altres zones, les bases d’una nova cultura planetària. És la Indra, una dona visionària de societats responsables, plena a vessar d’inquietuds feministes, qui ens captiva i convoca a imaginar un món nou. El conte que ens regala la Débora Nunes ens entendreix i satisfà d’esperança, ens convenç que la política ètica és essencialment procés social participatiu, i ens torna reverents davant els místics planetaris, com la Indra, la Madre (Mirra Alfassa) i Sri Aurobindo. Joliu!”
- Carlos Jara. Professor, escriptor, compromès amb la justícia socioambiental. Quito, l’Equador.
- Carminda Mac Lorin. Coorganitzadora del Fòrum Social Mundial 2018. Québec, el Canadà.
- Eduardo Neira. Consultor de projectes urbans i ambientals. Lima, el Perú.
- Juanita Bermudez. Productora cultural. Managua, Nicaragua.
