La necessitat de repartiment d’aliments a Barcelona ha augmentat de manera exponencial, segons ens expliquen les entitats dedicades a aquest tema. En molts barris han sorgit xarxes solidàries per col·laborar en la recollida i el repartiment de productes bàsics.

Mentre “l’Instituto Nacional de Estadística” ens informa de la destrucció a Espanya d’un milió de llocs de treball durant el segon trimestre del 2020, a causa de la crisi de la Covid, i de l’augment de l’atur fins al 15,3%, moltes famílies s’enfronten a serioses dificultats per accedir als aliments, pagar el lloguer o pagar els serveis bàsics.

L’activitat de les organitzacions de repartiment d’aliments s’ha disparat en aquests últims mesos, entitats com “el Banc d’aliments de Barcelona” han atès 160.849 persones cada mes, han arribat a distribuir més de 5.203 tones d’aliments durant els tres mesos de l’estat d’alarma, amb un valor estimat d’11,5 milions d’euros. Això suposa un 41% més que abans de l’epidèmia. Alhora, també han augmentat el nombre d’entitats que s’han ocupat del repartiment d’aliments.

Parlem amb Xavier Cambra, barceloní, humanista de llarga trajectòria, que participa en diferents col·lectius de Barcelona com: “Tanquem els CIE” (col·lectiu que treballa pel tancament dels centres d’internament a estrangers), “Tras la manta” (xarxa de suport contra la criminalització i la violència racista i classista cap a venedors ambulants a Barcelona) i, també dona suport al projecte “Casa Àfrica”.

Quina ha estat la teva experiència durant els mesos de confinament per la Covid19?
Personalment em resulta molt difícil quedar-me quiet si hi ha alguna cosa a fer. Col·laboro amb la gent que dona suport a “Casa Àfrica”. Concretament amb un grup de joves africans que intenten afermar-se a Barcelona. Si la situació econòmica i d’integració ja és difícil per a ells en condicions normals, durant els mesos de confinament encara ha estat més complicada. Es tracta de joves que cada dia han de sortir a buscar-se la vida recollint i venent ferralla, per exemple, però amb el confinament no han pogut sortir ni a buscar treball, ni a buscar ferralla, ni a fer res.

Com no disposaven d’aliments, vaig proposar fer una recollida setmanal de menjar. Vam concentrar l’activitat en “l’Ateneu Flor de Maig”, on cada dissabte els veïns venien a portar aliments comprats a les botigues. El dilluns al matí, Maria Domínguez de suport a “Casa Àfrica” i jo, carregàvem la mercaderia en la meva furgoneta i la portàvem al centre de Barcelona, que és on són aquests joves, i fèiem el repartiment.

Després d’uns dies, una companya em va explicar que havia muntat una xarxa antiracista per  ajudar moltes persones que no tenien accés a cap mena d’ajuda, perquè no tenen regularitzada la seva situació a Barcelona. Aquesta amiga em va demanar que els ajudés a distribuir aliments, des de la central en la qual es recollien, a diversos punts de Barcelona on es distribuïen. Com es tractava d’una central de recollida d’aliments aquests es distribuïen a molts llocs, amb la qual cosa va augmentar el meu treball, però també el gust per poder ajudar moltes més persones.

En poc temps més, també em vaig responsabilitzar, amb alguns companys, de recollir del “Banc d’aliments de Barcelona” les partides d’aliments que els donen quinzenalment al “Sindicat popular de venedors ambulants”. Aquesta ajuda està arribant a més de 1.200 persones, i cobreix una àmplia zona de Barcelona, que va des del barri del Raval fins al Besòs.

Desgraciadament, aquesta situació no s’ha acabat amb la fi del confinament. Hi ha més moltíssimes més persones de les que n’hi havia abans del confinament, que s’han quedat sense treball, i s’ha produït una multiplicació de peticions d’ajuda en totes les xarxes de suport que hi ha a la ciutat. La situació s’ha agreujat, així que no sabem fins quan serà necessari prestar aquesta ajuda.