Allò que pretén la RBU és fixar una base mínima, a partir de la qual totes les persones es podran desenvolupar de la manera que triïn fer-ho. Es tracta d’anar un pas més enllà de la teòrica igualtat de totes les persones davant la llei, cap a una igualtat real d’oportunitats.
Vivim en societats molt injustes, on el lloc de naixement determina, en bona part, les opcions que tindrà una persona en la seva vida. No és el mateix néixer dona que home, ni fer-ho en un país ric que en un pobre, ni tampoc és indiferent la posició social de la família. Així, mentre alguns tindran un ampli ventall d’oportunitats per aprofitar, la majoria dels éssers humans haurà de treballar molt àrduament i competir entre si, per tenir “alguna” oportunitat.
La RBU ve a compensar, en part, aquesta desigualtat inicial.
L’objectiu no és que tots visquem i siguem iguals, ja que això aniria en contra de la nostra llibertat individual sinó, per contra, és ampliar el ventall de possibilitats que se’ns puguin presentar en la vida, gràcies a un fonament mínim que no ens deixarà caure en el més profund del pou. Així, aquesta proposta és capaç de conciliar la justícia social amb la necessària llibertat individual.
La RBU és un objectiu a escala social, però a escala individual és un punt de partida, un primer esglaó que permetrà a tots iniciar un merescut ascens com a éssers humans. Ha arribat l’hora de la RBU.
Aquest article continua una sèrie que intentarà explicar breument diferents aspectes de la proposta de la Renda Bàsica Universal (RBU). Per veure tota la sèrie d’articles publicats sobre aquest mateix tema, prémer aquí.
