Campanya Estatal pel tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers i la fi de les deportacions de migrants a Espanya
La setmana passada tots els CIE de l’Estat espanyol van quedar buits fruit de les protestes dels interns per l’absència de mesures de seguretat davant el coronavirus i de la pressió social davant la impossibilitat d’executar deportacions en l’actual context de pandèmia. És la primera vegada des de la seva creació que no hi ha persones privades de llibertat en cap CIE, és el moment que aquest tancament sigui irreversible. Per això, des de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE exigim al Govern que posi fi a la seva existència.
Cal destacar que la gestió del procés de posada en llibertat de les persones internes en els CIE ha estat massa lenta, malgrat les recomanacions de l’oficina del Defensor del Poble o de les Organitzacions Internacionals de Drets Humans, que demanaven la posada en llibertat de les persones migrants privades de llibertat en centres de reclusió enfocats a la deportació, ja que, en ser impossible dur a terme les expulsions pel tancament de fronteres, l’internament mancava d’habilitació legal.
A més, encara que a les poques setmanes d’aquesta pandèmia van començar a buidar-se el CIE de Barcelona i el de Madrid, després de la protesta que van dur a terme els interns que allí es trobaven, la posada en llibertat de les persones internes s’ha realitzat sense garantir els desplaçaments al lloc de residència o la derivació als recursos d’acolliment efectius en bona part dels casos. La situació més greu va ser mantenir obert el CIE d’Algesires sense sentit per retenir 4 persones, que finalment van ser posades en llibertat el passat 6 de maig. A més, una d’elles va denunciar haver sofert agressions físiques per part d’un policia el passat 27 d’abril, que es van materialitzar en diverses puntades de peu i una bufetada que li va provocar una hemorràgia en l’oïda que no va cessar en tota la nit, raó per la qual va haver de ser traslladat a l’hospital al matí següent.
Els CIE no haurien d’haver existit mai i som davant d’una conjuntura social i política que perfectament possibilitaria que l’actual tancament temporal i contextual es convertís en un tancament definitiu. Els CIE són espais de vulneració de drets, d’impunitat policial i de sofriment i estan emmarcats en una lògica racista i colonial apartada de la dignitat de les persones que, de cap manera, volem que existeixin en la nostra societat.
En plantejar-nos la suposada volta a la normalitat, ens temem que el dispositiu deportador s’activi de nou sense una gestió apropiada ni en temps, ni en forma, i, conseqüentment, sense les garanties pròpies d’un Estat de Dret. En aquest sentit, el Jutjat d’Instrucció nº9 de Múrcia, amb funcions de control del CIE de Sangonera la Verde, ha emès un Acte davant una consulta realitzada pel Ministeri Fiscal sobre les condicions que ha d’oferir aquest Centre si es decidís la seva posada en funcionament, en observar l’absència de qualsevol protocol i mitjans adequats que permetin fer front a la crisi sanitària actual si es produïssin casos en el seu interior. Aquest mateix Acte refereix la possibilitat d’utilitzar els protocols establerts a aquest efecte en els centres penitenciaris per tal de garantir la seva possible reobertura, reconeixent el que venim denunciant en la Campanya Estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions des de la seva creació: els CIE són presons racistes encobertes sota l’empara legal del control de la immigració irregular.
A més, ens preocupa profundament que l’eventual recuperació de la normalitat comporti la detenció de les persones ara alliberades, l’ordre d’expulsió de les quals encara està vigent.
De la mateixa manera, malgrat que els CIE són buits, condemnem fermament la gestió del Govern en la nostra Frontera Sud i expressem la nostra màxima indignació davant la situació horrible que s’està vivint en els Centres d’Estada Temporal d’Immigrants de Ceuta i Melilla, situació que és absolutament insostenible. Malgrat l’amuntegament en què es troben tots dos CETI en ple context de pandèmia, el Govern ha decidit mantenir la realitat de risc i de tensió que sofreixen, en lloc de traslladar les persones que allí es troben a llocs d’acolliment dignes en la península. Igualment, ha amenaçat amb deportar a més de 600 persones de nacionalitat tunisiana que es troben a Melilla, forçant encara més la situació.
Per tot això, manifestem que l’Estat espanyol executa un plantejament racista i insolidari en les seves polítiques migratòries, excusant la crueltat de les seves mesures en una presumpta imposició de les institucions europees. L’actual marc legal de la Unió Europea, lluny del que s’ha estat plantejant davant l’opinió pública, permet que no existeixin els CIE, ja que la denominada Directiva de la Vergonya, que regula el marc de deportacions a nivell europeu, no obliga els Estats a preveure un temps d’internament en centres de detenció.
És evident que el racisme institucional, materialitzat en una Llei d’Estrangeria xenòfoba que hauria de ser derogada, opera a multitud de nivells en el nostre territori. És necessari canviar el paradigma en les polítiques migratòries actuals, començant per dur a terme de manera urgent un procés de regularització de les persones migrants que no compten amb autorització de residència a Espanya, al mateix temps que es dota la societat d’eines que permetin posar a les persones en el centre, abandonant immediatament les mesures destructives, en aquest cas, convertint en permanent el tancament dels CIE.
La campanya pel tancament dels CIE demana al Govern que acordi no reobrir aquests centres i prengui les mesures legislatives necessàries perquè el tancament sigui definitiu i permanent, així com dur a terme un procés de regularització de les persones migrants que actualment resideixen en l’Estat espanyol. També consideren important el trasllat de manera immediata a la península a les persones que es troben en els CETI de Ceuta i Melilla, oferint-los recursos d’acolliment dignes.