Aquest article inicia una sèrie que intentarà explicar breument diferents aspectes de la proposta de la Renda Bàsica Universal (RBU). Per veure tota la sèrie d’articles publicats sobre aquest mateix tema, prémer aquí.

Comencem explicant la diferència entre la RBU i un subsidi. Un subsidi és una quantitat monetària, que habitualment lliura l’Estat, a les persones o grups que compleixen determinades condicions; per aquest motiu, els podem anomenar “subsidis condicionats”. Entre aquestes condicions moltes al·ludeixen a manques econòmiques, i així podem també anomenar aquests subsidis “per a pobres”, ja que si no ets pobre no el cobres.

La justificació per a aquests subsidis és que busquen ajudar a qui ho necessita, i per tant, si algú no ho necessita, no ho rep. Això té un efecte secundari bastant desagradable, i és que no fomenta en absolut la sortida de la situació de pobresa, ja que en aquest cas es deixaria de cobrar el subsidi. Dit planerament, si vull que em continuïn pagant, haig de continuar sent pobra. Una cosa molt semblant ocorre amb el subsidi per desocupació, on si trobo ocupació deixo de cobrar-ho, amb la qual cosa no tinc massa incentiu per buscar feina, sobretot si les que trobo gairebé no sobrepassen la suma que cobro pel subsidi.

Per poder pagar tots aquests subsidis és necessari posar en marxa una burocràcia que vigili que les persones compleixin aquestes condicions, i en el cas de les persones que desitgen cobrar-lo, és necessari que realitzin tota una sèrie de tràmits burocràtics per rebre quelcom que, de fet, els correspon (com a exemple de subsidi fracassat, podem citar la Renda Garantida de Ciutadania, implantada a Catalunya el 2017, on la prestació ha estat rebutjada per a la majoria de les persones que l’han sol·licitat, i ha demostrat que el seu cost econòmic és molt alt i, al mateix temps, no compleix amb la tasca a la qual està destinada).

La RBU és incondicional, és a dir, la cobren totes les persones, sense importar la seva situació, sense importar si són pobres o són rics, si tenen o no tenen ocupació. És una “base” a partir de la qual un pot millorar la seva situació econòmica, si així ho desitja. Per descomptat, qualsevol prestació amb un import que excedeixi la suma de la RBU, es continuarà cobrant tal qual, sense reducció.

La RBU fomenta trobar ocupació, perquè tot allò que cobri se suma a la RBU, també fomenta l’estudi, que permetria trobar millors ocupacions, i també permetria desenvolupar les vocacions i aptituds personals, moltes vegades no desenvolupades per manca d’oportunitat. Finalment, la RBU també millora l’autoestima, ja que les persones que cobren subsidis no solen sentir-se satisfetes amb si mateixes, i milloraria així les possibilitats d’aportació social d’aquesta persona.

Els subsidis han representat un avanç social en el seu moment, ja que han ajudat moltes persones en situacions difícils, però ha arribat l’hora de fer un pas més enllà per la millora de la qualitat de vida, ha arribat l’hora de la RBU.