Aquest article continua una sèrie que intentarà explicar breument diferents aspectes de la proposta de la Renda Bàsica Universal (RBU). Per veure tota la sèrie d’articles publicats sobre aquest mateix tema, prémer aquí.
En alguns països, afortunadament, estem acostumats a tenir una sanitat pública, una educació pública, una jubilació pública i alguns altres beneficis socials finançats per l’Estat. Fa un segle, aquests serveis a penes estaven començant a implantar-se en el món. M’imagino algunes objeccions d’aquella època: “per tenir educació cal treballar per poder pagar-la” o “com és això de pagar a algú per quedar-se a casa seva, només perquè ha complert certa edat? Si té salut que treballi, i si no que en tingui cura la seva família”, referint-se a la jubilació. Avui dia s’esgrimeixen arguments semblants en contra de la RBU. Molta gent no entén que es pugui pagar a algú pel sol fet d’existir, però obliden que, pel sol dret d’existir, tenim dret a una sanitat i educació públiques, i pel sol fet d’arribar a certa edat, tenim dret a una jubilació (que és com la RBU però només per a gent gran).
Avui dia ens sembla lògic que tots tinguem dret a una sanitat pública, i que tots els nens tinguin dret a una educació pública. Entenem que la salut i l’educació són condicions necessàries per desenvolupar-se, sense les quals hi hauria una diferència enorme entre persones que dependria únicament del lloc de naixement (un nen ric tindria salut i podria estudiar allò que volgués, mentre que un nen pobre estaria condemnat a la malaltia i als treballs més primaris, sense poder desenvolupar mai cap vocació). També entenem que, arribada certa edat, tots tenim dret a un retir finançat per la societat a la qual hem contribuït.
Certs avanços socials requereixen la seva implantació perquè tots ens puguem adonar dels beneficis que tenen, i de què no provoquen cap mal. Per exemple, el matrimoni entre persones del mateix sexe o alguns drets conquerits per les dones, en el seu moment van ser vistos per algunes persones com a “perills socials”; no obstant això, passat un curt termini de temps, hem vist que no ha passat res dolent, més aviat el contrari. Amb la RBU, quan sigui implantada, ocorrerà el mateix. Ara, algunes persones estan espantades davant aquesta perspectiva, i imaginen que la societat entrarà en un caos en el qual ningú voldrà treballar; però quan la RBU estigui funcionant, i es vegi que no ha ocorregut cap caos; que, per contra, la societat funciona millor que mai, ens oblidarem dels temors que alguna vegada vam tenir. Ha arribat l’hora de la RBU.
