Vam tenir l’oportunitat d’entrevistar el professor Zhang, que treballa en el Departament d’Infeccions del Sistema de Salut de la ciutat de Chongqing, la Xina, per consultar-li, com a expert i part de l’equip que va ajudar la província de Hubei, sobre les mesures més importants que es van implementar a la Xina per prevenir la propagació massiva d’infeccions i que altres nacions no estan implementant correctament o ho estan fent de manera molt relaxada.

Prof. Zhang: Al meu entendre, en primer lloc, en la primera etapa del brot, vam implementar restriccions molt estrictes. Les ciutats van ser tancades. Els transports d’entrada i sortida es van cancel·lar. Les escoles i les instal·lacions públiques també es van tancar. Les vacances del Festival de Primavera es van estendre i es va demanar a la gent que es quedés a casa. L’estricte distanciament social va reduir la propagació del virus. En segon lloc, el personal mèdic i l’equipament es va reorganitzar a causa de l’escassetat de recursos mèdics a la província de Hubei. Tercer, tan aviat com va ser possible, vam construir hospitals improvisats a Wuhan i també vam canviar els estadis per hospitals de cabines mòbils, per poder tenir més llits perquè els pacients rebessin atenció mèdica. Finalment, amb una comprensió més completa de les característiques epidèmiques i les manifestacions clíniques de la COVID-19, vàrem observar que la història de l’epidemiologia era cada vegada més fosca i que hi havia un grup de persones infectades pel SARS-CoV-2 que tendien a ser asimptomàtiques i existia la possibilitat de donar un fals negatiu en la prova d’àcid nucleic. Així que vam modificar la nostra guia provisional diverses vegades per orientar millor la nostra pràctica clínica, i vam augmentar la taxa de detecció d’àcid nucleic per a les persones en zones d’alt risc per ajudar a distingir els infectats dels sans, en la més gran mesura possible. Els casos confirmats, els enviàvem a diferents hospitals designats segons la gravetat de la malaltia. Pel que feia als casos sospitosos, se’ls va demanar que estiguessin en quarantena en un hotel preparat per a això per catorze dies. En conclusió, d’una banda, vam prendre mesures per restringir o frenar la propagació del virus i, d’altra banda, vam fer el millor ús dels recursos mèdics de les nostres regions per assegurar-nos que la majoria dels pacients estiguessin ben atesos.

 

Pressenza: Els nens eren només portadors del virus o també han emmalaltit a la Xina?

Prof. Zhang: Els estudis existents han demostrat que les persones de diferents grups d’edat són totes susceptibles a aquest nou coronavirus (SARS-CoV-2). Els nens no sols poden ser portadors, sinó que també poden emmalaltir si s’infecten. El Centre Xinès per al Control i la Prevenció de Malalties ha identificat 731 casos de COVID-19 en menors de divuit anys (incloent-hi 21 casos greus), i 86 casos de menors d’un any, fins al 8 de febrer de 2020. Els estudis xinesos també han informat que menys de l’1% dels pacients amb la COVID-19 confirmats són nens menors de deu anys. Quant a la gravetat de la malaltia, la majoria dels casos en nens amb COVID-19 han estat lleus o atípics.

Pressenza: Per què els ancians són els més vulnerables al coronavirus?

Prof. Zhang: Un estudi que va incloure 1099 pacients amb COVID-19, confirmats en el laboratori de 552 hospitals a la Xina continental, va mostrar que l’edat mitjana dels casos severs era de set anys més que la dels casos no severs. Un altre estudi també va trobar que els no supervivents eren més grans que els supervivents entre els pacients de la COVID-19 críticament malalts. Aquestes dades indicaven que els ancians podien tenir un pronòstic més dolent. El mecanisme exacte pel qual les persones d’edat són més vulnerables al SARS-CoV-2 encara requereix una major validació i recerca, però la majoria dels experts pensen que les persones d’edat solen tenir un sistema immunològic incomplet en comparació amb els joves i que tenen major inclinació a malalties subjacents, com a cardiopaties, malalties pulmonars, diabetis o malalties renals, la qual cosa pot induir-los a tenir una progressió més ràpida de la malaltia i a una vulnerabilitat més gran per convertir-se en casos greus.

Pressenza: Quant de temps creu que és necessari aplicar mesures de distanciament social, des del moment en què es produeix el primer cas d’infecció en un lloc?

Prof. Zhang: Quant a les mesures de distanciament social, a partir de l’experiència de la Xina, pensem, i els estudis ens ho mostren, que com més aviat s’apliquin les mesures de distanciament social, millors seran els seus efectes per interceptar la propagació del virus. Les mesures de distanciament social permetrien guanyar més temps perquè les instal·lacions i el personal mèdic rebin i curin els pacients infectats i ajudarien a retardar la propagació a altres llocs. Però durant el temps que duri, és difícil predir amb exactitud quant temps necessitem per implementar les mesures de distanciament social. És una qüestió complexa que necessita combinar la represa del treball i la situació mèdica posterior al virus.

Pressenza: Quina és la lliçó que podríem incorporar de la Xina en aquest sentit?

 

Prof. Zhang: la Xina va acumular una important experiència en la COVID-19. Una àrea en la qual la Xina ha estat molt eficaç ha estat en la implementació d’una resposta diferenciada i específica per limitar la transmissió, de manera que les mesures de salut pública s’adaptin a les diferents realitats de cada lloc. Les mesures a Wuhan, per exemple, van ser molt diferents de les aplicades en altres llocs com Xangai o altres ciutats. I el més important en aquest virus és que la Xina veu que la salut de tots és important, que podríem posar en risc l’economia però no les persones. Però hem de saber que aquesta és una lliçó important per a tots, encara que una mateixa talla no serveix per a tots. Sabem que la situació en cada país és diferent. Les respostes han d’adaptar-se acuradament al context local.

Pressenza: Com creu que acabarà aquesta pandèmia i quan podrem considerar que ha acabat a escala internacional, com ocorre amb tantes altres malalties que, encara que afecten algunes persones, no arriben a proporcions massives?

Prof. Zhang: No podem assegurar quan acabarà aquesta pandèmia en l’àmbit internacional, ja que l’estudi sobre aquest virus està en procés i les diferents regions i països apliquen diferents mesures. Però és essencial que els països treballin junts per compartir experiències i actualitzacions, per desenvolupar un enfocament àgil i receptiu, en el qual l’orientació i l’assessorament de cada regió i país puguin actualitzar-se ràpidament a mesura que augmenti la comprensió del virus en el context local. Els països han d’aprendre els uns dels altres perquè el món pugui desenvolupar la gamma més àmplia possible de mesures per lluitar contra aquest virus en diferents contextos.