Els diners són un tros de paper. S’esquincen com el paper, es cremen com el paper. No es poden menjar, no serveixen per embolicar-hi coses, no hi podem escriure. Són menys útils.
Els diners són una convenció.
És un acord que, fins fa poc, era vinculat a la presència física d’una riquesa feta d’un material, l’or. Un mite.
Avui dia aquesta riquesa és fictícia, més teòrica que efectiva. És una riquesa lligada al deute, al poder d’uns homes sobre altres homes. Això són els diners en el sistema neoliberal. Un altre mite.
Els diners són una convenció aleatòria i teòrica lligada a un mite de poder arbitrari. Ja ni tan sols són de paper, s’han convertit en bits. La seva presència física està desapareixent, s’estan desmaterialitzant com moltes altres coses en l’era digital.
Som tots esclaus dels bits teòrics que es manegen amb avidesa en el món tecnològicament avançat?
Aquesta crisi econòmica ha de ser pagada pel poder financer. Vosaltres, els financers, heu de pagar per això, vosaltres, els directors generals d’actius, perpètuament famolencs buscant empreses per destrossar entre les vostres afilades dents, vosaltres, els banquers sense escrúpols, vosaltres, els cínics jugadors de «multiplicar els diners sense produir res», vosaltres, els propietaris d’empreses gegantesques que roben dades gratuïtes i les venen a preu de cost als qui volen influir i manipular les opinions de la gent. No l’ha de pagar l’economia real, no la producció, no el comerç, no els serveis, no la gent que treballa o cerca treball.
La diversió també ha acabat per a tu. La política, si es desperta i s’allibera, haurà de lliurar comptes d’aquesta crisi.
Hauràs de crear els diners que ara necessites per alimentar la gent. Els diners que permetran als països reconstruir els seus sistemes de salut. Els diners perquè puguin convertir la producció i fer-la sostenible, per al medi ambient i per a la justícia social.
No et tornaran els bitllets? No hauràs guanyat res amb aquesta esplèndida crisi mundial? Tu que sempre trobes maneres de fer diners amb les tragèdies.
Pau. Aquesta vegada ens perdràs.
Imprimeix els diners que necessites, o, més ben dit, només fes que els números apareguin en els comptes de les persones. No és tècnicament difícil, es tracta de prendre una decisió.
Però… si dones diners sense voler que es retornin amb interessos… després, com podràs explicar que era quelcom temporal, que no hi ha diners per a això i allò?
Pau. Aquesta vegada no es tornarà a la vostra normalitat. Es canvia el paradigma.
Aquesta vegada hauràs de retornar la misèria que vas crear amb la teva innoble manera de calcular el valor monetari de tot, des del naixement fins a la mort d’un ésser humà.
Més clar que això…
