Noam Chomsky, conegut lingüista i analista polític nord-americà de 91 anys, va parlar amb Srećko Horvat a DiEM25 TV d’Arizona, Estats Units, on és en aïllament per culpa de la pandèmia. Chomsky va assenyalar que la crisi sanitària del coronavirus és molt greu i tindrà conseqüències greus, però serà temporal, mentre que hi ha dos horrors més greus per a la humanitat, la guerra nuclear i l’escalfament global. La seva anàlisi assenyala que totes aquestes amenaces s’intensifiquen amb les polítiques neoliberals i, després de la finalització d’aquesta crisi, les opcions seran o bé estats més autoritaris, brutals o una reconstrucció radical de la societat amb termes més humans.

Segons Chomsky, és impactant que, en aquest moment crucial, sigui Donald Trump, a qui descriu com un bufó sociòpata, qui és al capdavant. “El coronavirus és força greu, però val la pena recordar que hi ha dues amenaces molt més grans, molt pitjor que tot allò que hagi passat a la història humana: una és la creixent amenaça d’una guerra nuclear i l’altra, per descomptat, l’amenaça creixent de l’escalfament global. El coronavirus és horrible i pot tenir conseqüències terrorífiques, però hi haurà recuperació. Mentre que si els altres no es recuperen, s’ha acabat.”

El poder nord-americà és aclaparador. És l’únic país que a l’hora d’imposar sancions a altres estats, com Iran i Cuba, diu que tots els altres països l’han de seguir. Europa també segueix al mestre, argumenta Chomsky. Aquests països pateixen sancions dels Estats Units, però, així i tot, un dels elements més irònics de la crisi del virus actual és que Cuba està ajudant Europa. Alemanya no pot ajudar Grècia, però Cuba pot ajudar els països europeus.

Si hi afegim la mort de milers d’immigrants i refugiats a la Mediterrània, Chomsky opina que la crisi de la civilització d’Occident en aquest moment és devastadora.

Segons Chomsky, la retòrica actual que fa referència a la guerra té certa importància. Si volem afrontar aquesta crisi, hem de passar a alguna cosa similar a la mobilització en temps de guerra. Per exemple, la mobilització financera dels Estats Units per a la segona guerra mundial, que va portar al país a un deute molt més gran però va quadruplicar la fabricació nord-americana i va provocar un creixement. Ara necessitem aquesta mentalitat per superar aquesta crisi a curt termini i que els països rics poden enfrontar. “En un món civilitzat, els països rics estarien donant assistència als necessitats, en comptes d’estrangular-los”. “La crisi dels coronavirus podria portar les persones a pensar quin tipus de món volem”.

Chomsky creu que l’origen d’aquesta crisi ha estat  un fracàs colossal del mercat i les polítiques neoliberals que intensifiquen els problemes socioeconòmics de fons. “Es coneixia des de feia molt de temps que les pandèmies eren molt probables i s’entenia molt bé que probablement hi hauria pandèmies de coronavirus amb lleus modificacions de l’epidèmia de SARS. Podrien haver treballat en les vacunes, en desenvolupar la protecció contra possibles pandèmies de coronavirus i, amb petites modificacions, avui podríem tenir vacunes disponibles. ”Pel que fa a Big Pharma, els tirans privats, on el govern no pot intervenir, és més rendible fer noves cremes corporals que trobar una vacuna que protegirà la gent de la destrucció total. L’amenaça de poliomielitis va acabar amb la vacuna Salk, per part d’una institució governamental, sense patents, a l’abast de tothom. “Això es podria haver fet aquesta vegada, però la pesta neoliberal ho ha bloquejat.”

La informació hi era, però no vam parar atenció.

L’octubre del 2019 es va fer una simulació a gran escala als Estats Units de la possible pandèmia d’aquest tipus, però no es va fer res. No vam parar atenció a la informació. El 31 de desembre, la Xina va informar l’Organització Mundial de la Salut sobre la pneumònia i una setmana després alguns científics xinesos la van identificar com a coronavirus i van donar la informació al món. Els països de la zona, Xina, Corea del Sud i Taiwan, van començar a fer alguna cosa i sembla que ara està controlat, almenys pel que fa a la primera crisi. Fins a cert punt a Europa, això també ha passat. Alemanya, que s’havia avançat puntualment, té un sistema hospitalari fiable i va poder actuar en el seu interès, sense ajudar els altres, però almenys sí per ella mateixa amb una contenció raonable. Altres països només ho van ignorar, entre ells, el pitjor, el Regne Unit però els pitjors de tots van ser els Estats Units.

Quan, d’alguna manera, superem aquesta crisi, les opcions disponibles aniran des de la instal·lació d’Estats brutals altament autoritaris fins a la reconstrucció radical de la societat amb termes més humans, preocupats per les necessitats humanes en lloc del benefici privat. Hi ha la possibilitat que la gent s’organitzi, s’impliqui, com molts ho estan fent, i doni lloc a un món molt millor, que també enfrontarà els enormes problemes que ens trobem en el camí, els problemes de la guerra nuclear, que està més a prop del que ha estat mai i els problemes de les catàstrofes mediambientals de les quals no hi ha recuperació un cop arribats a una etapa, que no és gaire lluny, tret que actuem de manera decisiva. ”

“Així doncs, és un moment crític de la història humana, no només a causa del coronavirus, que ens hauria de conscienciar dels defectes profunds del món, de les característiques profundes i disfuncionals de tot el sistema socioeconòmic que ha de canviar, si volem sobreviure en un futur. Així doncs, això podria ser un senyal d’alarma i una lliçó per afrontar-ho avui o evitar que exploti. Però és necessari pensar en les seves arrels i com aquestes arrels conduiran a més crisis, pitjors que aquesta”.

Pel que fa a la situació de quarantena a que avui s’enfronten més de 2.000 milions de persones al planeta, Chomsky assenyala que existeix una forma d’aïllament social des de fa anys i perjudica molt.

“Ara ens trobem en una situació d’aïllament social real. S’ha de superar recreant els vincles socials de qualsevol manera que es pugui fer, qualsevol mena de cosa que pugui ajudar a les persones que ho necessiten. Contactar amb ells, desenvolupar organitzacions i ampliar l’anàlisi. I abans de fer-los funcionals i operatius, fer plans de futur, reunir les persones que podem en l’era d’internet, per unir-nos, consultar-los, deliberar per esbrinar respostes als problemes que tenen i treballar-hi. Es pot fer. No és una comunicació presencial que és essencial per als éssers humans. Però us en podeu privar una estona, la podeu posar en suspens.”

Noam Chomsky conclou afirmant: “Busqueu altres maneres i continueu, amplieu i aprofundiu en les activitats que es duen a terme. Es pot fer. No serà fàcil, però els humans ja ens hem enfrontat a problemes en el passat”.