Era a finals dels anys 90 quan a Barcelona vaig topar amb aquests “estranys espais” que substituïen als tallers d’artistes on els pots de pintura regalimaven per les parets, les restes de pols d’argila quedaven suspeses en l’aire i qualsevol altre element estrany disposat a ser part d’un readymade o performance ocupava l’espai habitualment “brut” però acollidor i ple de creativitat del taller d’un artista. A diferència d’aquests espais, aquests altres “tallers”, que van començar a dir-se mediaLabs (prenent el nom del MIT- Institut de Tecnologia de Massachusetts), i van passar a ser els Fab-labs, i que els seus faedors són els MAKERS van néixer com a punt de confluència d’artistes, dissenyadors, científics, tècnics, informàtics, etc. que pensaven les produccions conjuntament.
Els cables i leds havien substituït a la pintura, les plaques d’arduino als pinzells, i els ordinadors a torns, escates i altre utillatge artístic. A més d’aquest canvi informàtic s’unien les plaques de petri, microscopis, material biològic i les centrifugadores. Els primers, experimentant amb programari, maquinari, sensors i altres components electrònics es van centrar en aspectes com la vida artificial la robòtica i el programari lliure mentre que els segons, experimentant amb “material viu” van arribar a crear conills fluorescents, cervells que manipulaven robots o vestits construïts amb teixit viu. Paral·lelament no van trigar a arribar les impressores 3D, els nous materials per a imprimir i la creació d’unitats reduïdes enfront de la indústria massiva. Era l’època del D.I.Y. (do it yourself o fes-t’ho tu mateix).
Aquests “estranys espais”, que han acabat sent espais de MAKERS, han revolucionat no sols una nova marera de produir art o disseny, sinó espais on la democratització de les tecnologies, la hibridació de coneixements, el treball col·laboratiu, l’economia circular, el futur sostenible, estan propiciant una nova manera de crear coses que canviarà el món. El llibre “Faedors, la nova revolució industrial” (2012) de Chris Anderson, editor de la revista WIRED (puntal de difusió dels avanços en la nova era digital) va tractar qüestions com el fenomen d’internet com a fi del monopoli dels mass media i va vaticinar que la microfactura acabaria amb el monopoli de la producció de masses.
Els MAKERS, que s’han disseminat per tot el món, ara estan contribuint massivament a produir material imprescindible per a afrontar el contagi del Corona Virus. Milers de Màscares 3D, de tela, bombes d’infusió, respiradors, els han posat a treballar 24h al dia.
L’enegia positiva que desprenen, l’empenta, anima i obre futur en aquests moments de crisis, perquè el seu treball, ha resultat ser imprescindible en aquest moment d’emergència social.
Com explicàvem en un altre article, l’ajuntament de Barcelona ha posat a la disposició de la comunitat Makers el potencial dels Ateneus de Fabricació Digital per a produir, mitjançant la tècnica d’impressió 3D, alguns dels equips de protecció individual i material sanitari més demandats per la comunitat mèdica i pels sectors més exposats al contagi del virus Covid-19.
