per Enric Feliu
En plena pandèmia per la Covid 19, moviments socials europeus omplen balcons i finestres de llençols blancs.
La jornada d’acció europea contra la mercantilització de la salut tot un èxit, malgrat el confinament.
Són dies estranys. La població confinada als seus domicilis per la pandèmia. A molts llocs només els serveis essencials surten de casa cada dia per anar a la feina. Carrers i places de ciutats populoses resten avui buides, gairebé les 24 hores del dia. Molta vida es fa als balcons, des d’on et pots relacionar amb els veïns i veïnes, també refugiats en els seus domicilis. El contacte amb família i amics mitjançant les xarxes socials. Mai havíem fet tantes videotrucades i tantes videoconferències.
Però els llençols van brollar als balcons aquest set d’abril com les flors a la primavera. Moltíssima gent va cercar un llençol, una samarreta blanca, una cartolina on penjar un missatge en defensa de la sanitat pública, en defensa del dret universal a la salut, un missatge d’esperança i de supervivència col·lectiva. Si bé la pandèmia de la Covid 19 havia limitat completament les accions a la proposta del llençol blanc, les xarxes ens van salvar. De manera horitzontal, la proposta de la xarxa Europea contra La Privatització i la mercantilització de la Salut i del People’s Health Movement Europe, impulsada a Catalunya entre molts grups, per la Marea Blanca de Catalunya, es va estendre sense importar qui convocava, d’on et venia el cartell. És cert que molts sindicats, uns adherint-se públicament, altres fent difusió de les seves pròpies convocatòries, i forces polítiques van ajudar força aquest objectiu. Però la veritable victòria és que va ser un triomf de totes les persones que, d’una manera o altra, amb una foto, amb un tweet, a través d’Instagram, van permetre visibilitzar en l’àmbit de tota Europa la lluita conjunta per a la defensa d’un servei nacional de salut públic i universal de qualitat, i contra qualsevol forma de mercantilització de la nostra salut. Dues idees que van implícitament lligades.
A Catalunya un dels llençols que, personalment, em va impactar pel missatge va ser penjada a Agramunt, a Lleida i el van difondre des de les xarxes el grup d’Indignats de Ribera de Sió. El text deia a un costat “Sanidad Pública”. A l’altre “Cuidemos el planeta”. I al mig dins un cercle que simbolitzava el nostre planeta la frase “La Tierra nos necesita sanos”. No són dos temes diferents, ja que en el fons és el mateix. Hem mercantilitzat la nostra salut com hem mercantilitzat el nostre planeta. El sistema econòmic capitalista tracta d’explotar, sense cap mena de línia vermella qualsevol possibilitat d’obtenir guany, d’obtenir beneficis privats per a alguns. Li és ben igual que es tracti de la salut o del medi ambient. Tot és susceptible de ser negoci. La pandèmia de la Covid 19, originada a l’Àsia, segurament per l’explotació agropecuària salvatge del Segle XXI, ens avisa de com serà el futur en plena emergència climàtica i quines són les eines indispensables per afrontar aquestes realitats que no podem ignorar. Una d’elles és un servei nacional de salut públic i universal basat en una atenció primària forta que desenvolupi programes de salut comunitària adaptats a cada entorn. És la lluita per sobreviure i per tenir una esperança.
Una altra de les imatges del dia, també segons el meu criteri particular, és un grafiti difós des del complectiu NHS Million. Es veu el logo del NHS britànic però la S final ha estat substituïda per la S de Superman. L’ha acabat de pintar una infermera com homenatge al personal de tot el Servei Nacional de Salut britànic.
La transmissió en directe via YouTube, que Marea Blanca de Catalunya va oferir durant nou hores el dia 7 d’abril (amb algunes deficiències tècniques pròpies de la inexperiència), em va permetre trobar-me amb treballadors i treballadores de la sanitat https://www.youtube.com/watch?v=VGYTDD_cU0M, https://www.youtube.com/watch?v=EXlhB0RbbOo i https://www.youtube.com/watch?v=bg97k4wHisg.
Ells i elles mai es definien com herois. No se’n senten. Fan la seva feina. Una feina per la qual tenen vocació. Els seus rostres reflectien esgotament i eren plenament conscients dels riscs que suposava desenvolupar la seva feina atesa la falta de mitjans, tant en infraestructures com en materials de protecció. Eren conscients també que el continuo flux de protocols no era pas degut a l’evolució de la pandèmia sinó, moltes vegades, a la necessitat de justificar la falta de materials de protecció, per exemple. Només així es podia entendre com un protocol de transport sanitari requeria mascaretes FFP2 o 3 mentre que el mateix protocol, modificat cinc dies després, només parlava de mascaretes en genèric. Els responsables volien cobrir-se les esquenes. Tot i això van a la feina malgrat el seu estat d’ànim. Vaig sentir que havien de parlar, havien d’exterioritzar les seves sensacions, perquè després d’una jornada laboral duríssima arribaven a casa i les notícies de televisió els hi explicaven una realitat diferent de la que vivien cada dia o, si més no, molt incompleta. Si no són herois, avui dia són qui més s’hi assembla.
Mentre elles i ells es juguen la seva salut, com molts altres treballadors i treballadores, reincorporant-se a feines sense haver estat testats, reps un paper on una empresa et dona un certificat d’immunització de la COVID 19 previ pagament de les proves (250 euros en total), d’aquelles proves que no disposem. La mercantilització no s’atura ni en temps de pandèmia.
