Per Roy Stauber

Amb la crisi actual del coronavirus els suposats especialistes comencen a discutir la pregunta ètica “cal salvar el màxim possible la vida de la gent o salvar l’economia per a no caure en una recessió que podria produir encara més sofriment humà?”. Però això és un parany de dues opcions dins del mateix sistema basat en la violència i el menyspreu a l’ésser humà.

La pregunta correcta seria “salvem el màxim possible de vides humanes i desenvolupem una economia que prioritza el benestar de tots o seguim amb un model econòmic que produeix un 1% de súper rics, un 9% en comoditat econòmica i un 90% que lluita per a sobreviure amb morts o sense de la pandèmia?”.

Una vegada més observem com els especialistes, els opinòlegs, els mitjans de comunicació, els economistes, els politòlegs i d’altres es mantenen dins d’un tancament mental dogmàtic en presentar-nos únicament dues opcions dins del mateix sistema, dins del mateix pensament. Aquest pensament diu que l’única possibilitat d’organització dels béns i serveis, anomenat model econòmic, és l’actual que, suposadament, funciona amb el “lliure mercat”.

Però aquest “lliure mercat” no és lliure pel 90% de la població del planeta que a penes aconsegueix sobreviure amb aquesta forma de distribució dels béns i serveis, un model bastant primitiu. Aquest model econòmic és responsable de què l’1% de la població visqui en una riquesa inimaginable per a la majoria, el 9% de la població visqui en una situació econòmica còmoda, amb la capacitat de complir totes les seves necessitats materials i la possibilitat d’un cert luxe i la resta, el 90% de la població mundial, lluiti dia rere dia per a sobreviure, en condicions a vegades fatals, i amb una taxa de mortalitat per pobresa, criminalitat i malalties (curables per als rics) que supera per molt les pitjors especulacions de la pandèmia actual.

Per això la suposada pregunta ètica, salut o economia?, és completament inhumana, perquè ens deixa triar entre dues opcions violenta i amb el sacrifici de milers i milions de morts evitables. La pregunta més interessant seria si ja tenim el valor de qüestionar l’actual sistema primitiu i buscar un nou sistema econòmic i social que s’adreci cap a la distribució de béns i serveis per a tota la humanitat.

Aquesta cerca no s’oposa en res a prendre totes les mesures possibles per salvar la salut de la gent, sinó al contrari, aquests dos objectius es complementen i es reforcen mútuament.

Com podria ser aquest nou model econòmic? Segur que cal qüestionar de nou la relació entre capital i treball, però atès que ni la resposta del capitalisme ni la del comunisme ens porten cap a una millor situació, cal buscar noves respostes. També cal revisar les prioritats: si continuem posant el model econòmic i el suposat “lliure mercat” al centre de l’interès mundial no serà possible sortir de la situació.

S’hauria de posar una nova economia humanista al servei de la humanitat, amb les prioritats de salut, educació i benestar de tota la gent. Un sistema humanista que posi el benestar dels éssers humans, de tots els éssers vius i de la naturalesa com a valor i preocupació central i no acceptés que hi hagués cap ésser humà sota un altre.

En aquest moment no podem donar les respostes i els lineaments d’aquesta nova forma d’economia, però podem obrir les preguntes i la discussió per començar a sortir del parany actual en què ens trobem tancats. Potser no podem evitar el que està per venir amb la pandèmia actual, però podem donar-li una direcció interessant. Podem veure-la com una oportunitat que ens porti com una passa endavant cap a l’evolució de la humanitat!