L’any 2017, la llavors Ministre de l’Interior del Regne Unit, Theresa May, introduïa el concepte de “hostile environment” referint-se al conjunt de polítiques impulsades per fer més difícil la vida a totes les persones que es trobaven en situació irregular així com a les seves famílies. Avui en dia, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb l’Honorable Consellera Alba Vergés Bosch al seu capdavant, sembla que han assumit plenament aquest concepte quan han desenvolupat la Instrucció 05/2019. “Actuacions per evitar el frau de llei en l’accés a l’assistència sanitària amb càrrec al Cat Salut i per rescabalar despeses d’assistència sanitària en cas de frau de llei, amb la finalitat de garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic” i alhora redacten una proposta de reglament relatiu a la Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.
És ben cert que la Llei d’universalització de l’assistència sanitària, amb càrrec a fons públics, a través del Servei Català de la Salut, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017 (que lluny queda) tenia les seves ombres, però es tractava d’un punt de partida il·lusionant, que convidava a tenir esperances (3) i va aconseguir una foto d’unitat i solidaritat a les escales del Parlament, imatge que no és que sembli un passat llunyà, sinó que ara està trencada totalment. Amb el pas del temps, la falta de redacció del reglament imprescindible pel seu desenvolupament va provocar crits d’alarma (5). Ara no tenim crits d’alarma. Ara tenim una realitat.
Per què Alba Verges ha decidit fer de Theresa May en lloc de continuar amb l’esperit d’aquella Llei impulsada per Toni Comin, ara eurodiputat a Brussel·les, a l’exili i allunyat de l’òrbita republicana?
Per què una força política que considera que en el Parlament de Catalunya resideix la sobirania de Catalunya, redacta unes disposicions reglamentàries de rang inferior que deixen sense efecte real una Llei d’aquest Parlament?
Quina mena de Republicà catalana persegueix Esquerra Republicana amb redactats com aquests? La de la Justícia Social de ben segur que no.
No hi ha cap estadística que ens digui que el frau de llei sigui un problema real en l’assistència sanitària, en un país on hem tingut les pròtesis del cas Trauber, el caos a les urgències, la fragilitat de l’atenció primària, el negoci de les ambulàncies, les llistes d’espera… El Departament de Salut opta pel mateix camí que va iniciar el Síndic de Greuges quan va afirma que el problema de la sanitat catalana rau en el “sobrecost de la gent que ve a operar-se”, i ho fa sense cap mena d’escrúpol, com si estigués en una barra de bar i fes comentaris d’una notícia, amb el cigaló matinal. És responsabilitat d’un polític que les afirmacions que sostingui tinguin el suport d’una estadística, un informe… Si no és tan sols són fum i, per tant, actes d’irresponsabilitat que en una democràcia no s’han de permetre.
Per tant, sembla que tot s’hi val, sempre que ajudi a no qüestionar el model sanitari públic-social català (la denominació públic-privat l’ha enviat a dida Esquerra Republicana, però és només una qüestió de nom, tot segueix igual, com cantava Julio Iglesias).
En realitat ens trobem en un clar exemple de populisme autoritari de dretes, executat per polítics i partits que en principi no hi haurien de caure, però hi cauen. Esquerra Republicana de Catalunya, en aquest Departament de Salut no és més que un miratge d’aquell partit que es va fundar a correcuita per a participar en les eleccions municipals del mes d’abril de 1931 i que va dominar l’espectre polític a la Catalunya republicana. Ara, en canvi Esquerra Republicana de Catalunya s’apropa a Xavier Garcia Albiol, a VOX, a la pitjor Convergència, a una dreta que precaritza els immigrants quan els necessita, després els fot fora quan convé, disposa de paradisos fiscals i s’oposa a pagar impostos. És bastant hipòcrita anar posant corones de flors a tombes com la de Lluís Companys mentre redactes sense escrúpols normatives com la instrucció 5/2019 del CATSALUT.
La burocràcia, sense el vistiplau de gestors polítics responsables, no pot impulsar normatives que atempten contra els drets humans i que ens posen èticament al nivell de tots aquests països europeus que hem criticat. L’entorn hostil que pretén la normativa de Salut té la mateixa finalitat que el reglament desenvolupat de la renda garantida: impossibilita el compliment de les lleis del Parlament…
Per cert, Honorable Consellera de Salut Alba Verges, molt oportunes instruccions com aquesta quan ens trobem davant del coronavirus… Posem pegues i entrebancs a l’assistència sanitària universal quan és imprescindible per a assegurar la seguretat col·lectiva.
Per què aquesta instrucció, per què aquest reglament
1) Hill, Amelia (2017-11-28). “‘Hostile environment’: the hardline Home Office policy tearing families apart”. The Guardian.
LLUMS, I TAMBE ALGUNES OMBRES , D’UNA JORNADA HISTÒRICA AL PARLAMENT
No més fotos: El Dret Universal a la Salut exigeix fer política
