El nostre amic i foto periodista de Pressenza, Antonio Sempere, va inaugurar ahir a l’edifici del rellotge de la Diputació de Barcelona una nova exposició fotogràfica, testimoniatge de la seva experiència amb els refugiats dels Balcans.
Antonio va fer una commovedora presentació de la selecció fotogràfica que resumeix la seva estadia de gairebé dos anys treballant amb refugiats en els boscos serbis, croats i bosnians. El seu treball consistia a oferir menjar i dutxes d’aigua calenta a aquestes persones, que al no estar en els camps de refugiats els manca de tot; d’un lloc on acollir-se i on endreçar-se, de menjar i de roba. Antonio comenta “el mitjà és molt dur, a l’hivern es poden arribar als -20 °C o -30 °C i els refugiats caminen contínuament buscant recer o un moment adequat per a passar la frontera. Hi ha molts nens des de 12 a 18 anys que viatgen solos.”
Durant l’any 2015 els refugiats provinents d’Orient Mitjà travessaven Croàcia, Sèrbia, Àustria i Hongria per a desplaçar-se des del sud-est d’Europa fins als països occidentals de la Unió Europea, fins que aquests països van anar tancant les seves fronteres i milers de refugiats van quedar atrapats en camps de refugiats o en els boscos.
Molts dels migrants han denunciat maltractaments a les mans de les forces policials. Les fotografies mostren la seva situació quotidiana i el seu entorn; les tanques electrificades i coronades amb concertinas que va construir Hongria al llarg de 175 Km de la seva frontera amb Sèrbia, les granges, edificacions abandonades i tendes de campanya que els serveixen de recer, la visita del grup de pallassos “Abriendo esperanzas”, nens espantats, joves apesarats, dones buscant refugi, tots intentant sobreviure en condicions duríssimes.
Imatges Xavier Subias
