Com podem aconseguir que la gent d’Europa sigui informada de l’amenaça silenciada i silenciosa a la qual estan sotmeses en relació al perill nuclear?
Els polítics espanyols parlaran d’això en la campanya electoral? Anem a demanar-ho!
Mentre que a Europa només parlem de Brexit o disturbis al carrer a Catalunya, per distreure’ns dels problemes reals que tenen els ciutadans, els governs baixen el cap i s’agenollen una vegada més davant la imposició dels EUA, participant en el joc de com respondre a una possible guerra nuclear sobre el sòl europeu, un joc al qual Rússia s’ha sumat.
La població mundial i la europea, en particular, viuen sobre una taula, en la que ens tenen presos i endormiscats, i al voltant del qual alguns bojos juguen a la ruleta russa amb ‘bales’ nuclears.
Fins a quan la desinformació? Quant durarà el silenci? Quan ens despertem per entendre el perill en què vivim? Quina resposta li donarem?
En els paràgrafs anteriors, no estem negant el dret a l’autodeterminació ni el sentiment profund d’una bona part de la població catalana o britànica. No en absolut.
No obstant això, creiem que un percentatge de votants britànics que deien que sí al Brexit i als catalans que volen la independència han expressat aquesta posició
com a rebuig de les qüestions que són d’un altre tipus i que afecten més enllà de l’estat en què es viu. Estem parlant de formes de govern (monarquia vs República) que estan en qüestió, la manca de democràcia real, la necessitat urgent de processos constituents que prioritzen les persones, l’acumulació de riquesa que va de tots a uns pocs de manera desenfrenada (al convertir-se els governants en tresorers de lo públic al servei de lo privat), de l’amenaça permanent de Brussel·les de si puja el dèficit públic perquè això compromet els beneficis del quantiosos de les corporacions per les que legislen, dels preus pels núvols de l’habitatge, de la corrupció que vertebren els governs, els partits, les institucions, etc., d’una justícia feta per protegir només els rics i les seves corporacions… Aquests i molts altres són les raons que, que al nostre parer, estan en part l’alimenten els independentismes.
Per cert, són les mateixes causes que hi ha darrere de les mobilitzacions que s’estan produint en tots els continents concomitantment per altres suposades raons.
Però tornem al perill nuclear en què vivim i no ho sabem.
Com hem informat, s’estan duent a terme maniobres per respondre a una possible guerra nuclear i està tenint lloc a Europa central, mentre al sud s’han fet maniobres per demostrar que Espanya pot ser la punta de llança de l’OTAN devant possibles “riscos marítims” de l’Aliança. Davant d’això, ens preguntem per què s’amaga de nosaltres som les possibles víctimes? Per què ha estat silenciat que Espanya ni tan sols es presentarà en la sessió, en la qual l’ONU va aprovar el tractat de prohibició de les armes nuclears (TPAN)? Perquè finalment Pedro Sánchez no va complir la promesa feta a Pau Iglesias -en l’acord de d’investidura- que Espanya Signaria aquest tractat, si no hi ha acords que ho impedeixin? Aquestes són preguntes sense resposta oficial.
Però anem a seguir insistint. No ens acontentarem de ser mers observadors del perill, la barbàrie i la desraó.
Davant l’amenaça en què vivim, com a ciutadans, podem adoptar diferents accions per fer-ho més visible: des de traslladar els nostres plans d’estalvi o pensions a bancs o entitats que no inverteixen en armes nuclears/armes en general (banca ètica), a requerir els nostres polítics que signen el TPAN i treballen per al desarmament nuclear de forma activa, entre moltes altres mesures.
En el cas concret d’Espanya, podem aprofitar el fet que estem mirant una nova campanya electoral, abans de les eleccions del 10 de novembre (eleccions estatals). Per fer-ho, proposem que els nostres lectors facin les següents preguntes a totes les forces polítiques presentades:
- Quina és la seva posició en el tractat de prohibició d’armes nuclears?
- Estàs defensant la teva signatura i ratificació?
- Si és així, estan disposats a defensar-la públicament en la campanya electoral de manera que la població conegui el perill en què viuen i que puguin exigir al govern, que sigui elegit, la signatura del TPAN el seu treball actiu per a l’eliminació d’armes nuclears?
… I que els exigissin a comprometre’s amb el TPAN i el desarmament nuclear.
La resposta -almenys a Espanya- la sabrem públicament en pocs dies quan comencin a demanar-nos el vot. Així que veurem si els polítics que afirmen representar-nos estan preocupats per la vida humana i el planeta -com expressen- o són conduïts només pels càlculs electorals.
Pel nostre canto com humanistes, des de Pressenza i ICAN, continuarem insistint. Ens encoratja la necessitat de treballar per la supervivència de la consciència humana i el seu entorn – el planeta – , del qual és part i amb el qual conforma un sol cos… com sempre ho vam fer.
—
Traducció Joan Ymbern
