Per Sergio Ciancaglini. Fotos: Nacho Yuchark/lavaca
Enviats especials a l’Amazònia, en cobertura de lavaca finançada per lectors.
A 32° de temperatura matinal, iniciem el viatge cap al nord, a l’estat d’Amazones, el més extens del Brasil.
Anem a Boca do Acre, on viu el poble Apuriná, en una de les zones més castigades per les queimadas, els incendis.
Viatgem gràcies a Ivy i Rose, integrants del CIMi, Conselho Indigenista Missionari, aliat de la Cooperativa Lavaca en aquesta pretensió d’anar als llocs a veure com són les coses.
Quan estiguem amb els Apuriná no hi haurà senyal telefònic ni electricitat, fluxos als quals un excés idiomàtic associa a la paraula «civilització».
També se suposa civilització la crema de selves. L’atac i menyspreu a indígenes, a pagesos, als qui queden fora dels mapes geogràfics i socials, al clima global, a la biodiversitat, a la salut dels pobles i del planeta.
En el viatge creuem camions que poden carregar a penes dos o tres troncs d’arbres que van ser gegantescos, amb diàmetres de dos o tres metres. Fustes que seran lluïdes en el primer món.
Veiem també infinitat de bous blancs en camps on hauria d’haver-hi selva. La carn de bou és la més reclamada i cotitzada en els mercats europeus, molt per sobre de la carn bovina convencional, ni parlar de la de feed lot.
Aquí batega una de les claus de l’Amazones reciclat en manera infern: terres per a guanyat gurmet. Altres claus: mineria, petroli, rescloses, soia transgènica.
Seguim cap al nord: ja hi ha 36 graus.
Tenint en compte alguns efectes de la civilització, és un enigma saber què tenen per a dir sobre aquests temps, enmig de l’infern, les persones i pobles als quals s’atribueix viure en la barbàrie.
