Per Sergio Ciancaglini. Fotoreportaje de Nacho Yuchark / lavaca
Enmig del desastre, els Huni Kuin somriuen, i conviden a esmorzar.
Portem peix. Ells van posar l’arròs, la generositat i el talent.
Són part d’un poble de 11.000 persones que viuen en l’Amazones, en l’estat d’Acre, al qual s’arriba per una ruta local que sembla bombardejada. Creuen que els fazendeiros els van cremar les seves hectàrees de bosc per a obligar-los a abandonar el lloc.
La notícia: els Huni Kuin no s’aniran.
Amazones. Huni Kuin: la vida i el foc
El bosc, compte Isaka, és la farmàcia viva de la comunitat. Vam recórrer aquesta farmàcia cremada: sòl negre, cendres grises, arbres socarrats.
Diu: «És trist».
Li pregunto a Isaka de què depèn el futur.
Respon: “De l’amistat”.
No es tracta d’una teoria política sinó d’una cosa encara major: l’exercici quotidià d’un poble que, malgrat tot, somriu i convida a esmorzar.
