«No hi ha manera de guanyar una guerra atòmica sense eliminar la civilització humana com la coneixem avui», va afirmar a Sputnik Tony Robinson, productor i coordinador del documental El principi de la fi de les armes nuclears, en el marc del 29 d’agost, Dia Internacional contra els Assajos Nuclears.
El 2 de desembre de 2009 l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el Dia Internacional contra els Assajos Nuclears, a proposta de Kazakhstan.
Es va triar el 29 d’agost en record al tancament d’un polígon d’assajos nuclears ocorregut en aquesta data però de 1991, el qual funcionava en territori kazakh, integrat llavors a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
L’existència d’una bomba nuclear va commocionar i va espantar al món quan el 6 d’agost de 1945 els EUA la va utilitzar per primera vegada contra la ciutat japonesa d’Hiroshima, mentre que tres dies després va llançar una altra sobre Nagasaki.
Aquests atacs van provocar centenars de milers de víctimes directes entre morts i ferits, incloent als qui amb el pas del temps van comprovar que la radiació alliberada per la bomba continuava causant estralls en generacions futures.
Aquesta demostració de poder estatunidenc va impulsar a l’URSS, Regne Unit, França i la Xina a fabricar les seves pròpies bombes nuclears com a mesura dissuasiva.
«Fa 10 anys en els fòrums on es treballen aquestes coses d’ONU, normalment la gent que parlava era dels poders que tenen armes nuclears. Deien, ‘les necessitem per a la nostra seguretat’», va indicar Robinson en referir-se a l’època en què es va aprovar la data ONU contra els assajos.
«A partir de 2010 això va canviar, i en comptes de parlar de les necessitats de seguretat d’aquests poders va començar un procés de parlar sobre els efectes i les conseqüències per a la humanitat», va apuntar l’editor a Londres de l’agència internacional Pressenza, productora del documental estrenat aquest 29 de maig.
La pel·lícula repassa la història de les lluites civils en diferents parts del món contra l’ús bèl·lic de l’energia nuclear i arriba fins al 7 de juliol de 2017, dia de l’aprovació del Tractat per part de 122 països sobre la prohibició de les Armes Nuclears.
