En el marc del curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el seu setè i últim dia, es varen poder escoltar dues ponències a càrrec de Luca Gervasoni, codirector de NOVACT i president de Lafede.cat, i la conferència de clausura d’Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacional de la Pau.

Frontera Sud i drets humans: desobeint la raó moderna per restablir la legalitat

La conferència de Luca Gervasoni, començava amb una pregunta retòrica: “Com entenem l’actual ordre geopolític? Apartheid global”, responia el conferenciant.
Entre 1975 i 1980 es podien contemplar greus desigualtats entre “el primer món” i el “tercer món”. Les diferències en esperança de vida, abastiment, renta del món occidental amb la resta eren extrapolables a les diferències entre blancs i negres a Sudàfrica, explicava per començar Luca Gervasoni. Actualment, els macro índex estableixen que hi ha més desigualtat en base on vius que en base a les desigualtats de classe, tot i que aquestes últimes encara existeixen. Això es deu al major pes demogràfic dels països més pobres. “El futur pinta com una societat plena de guetos i espais degradats”, comentava a continuació.
Per funcionar, un apartheid global necessita reprimir a les amenaces de canvi. La construcció de murs, verds o vermells en funció del nivell de permeabilitat, s’acompanya amb la guetització de les poblacions. La lluita contra el terrorisme també serveix com a excusa per canviar el significat del concepte de seguretat i enfocar-lo a la persecució de la dissidència. També es requereix una hegemonia política que ho accepti i toleri i que això es legitimi en els vots als partits, tal i com està passant, explicava l’activista posant com a referència el llibre de Susan George, “El pensament segrestat”.La resposta proposada per l’activista era clara: “Justícia Global”, i per aconseguir la Justícia Global cal educar en ciutadania global.
La metàfora del bon samarità ens serveix per entendre que estem perdent l’hegemonia cultural en mans dels conservadors, dels qui volen involucionar. L’amor i respecte pels diferents, és un principi que és la font dels drets humans i que és qüestionat. Per tant, cal educar per la pau i fer-ho als barris i a l’escola, als llocs on la desigualtat és més visible, continuava explicant.També cal viatjar, però com una experiència que no sigui un estèril canvi de “ciutadelles fortificades”.
Alhora, les polítiques públiques pregonen que no hi ha diners per la cooperació, però la despesa militar s’incrementa. Davant d’això, la protesta i oposició és una eina de transformació i cal formar part dels moviments socials i ONG’s com a mesura de pressió. Altres iniciatives útils poden ser l’objecció fiscal contra el pressupost militar. I, per descomptat, en el dia a dia, no participar en els negocis de bancs, empreses, partits que fomentin la despesa militar, o atemptin contra la pau, explicava Luca Gervasoni en última instància.

Murs per a una humanitat que pateix darrere les tanques

El president de la Universitat Internacional de la Pau, Arcadi Oliveres va oferir l’última conferència del Curs d’Estiu 2019. Donat que l’experiència de l’Arcadi Oliveres amb les fronteres ve de lluny, amb trobades amb les forces de seguretat de la Guàrdia Civil, la frontera Israel – Palestina o l’aeroport de Nova York, la ponència va comptar amb anècdotes molt il·lustratives.
En primer lloc, el president de la Unipau va voler deixar patent que la gent fuig dels seus països per molts motius. La fam per exemple. Una lluita que no rep els recursos necessaris de les Nacions Unides, ja que les xifres econòmiques requerides per posar-hi final no arriben ni a l’ínfima part que es necessita.
Alhora, els diners es fan servir per rescatar els bancs i altres empreses. Empobrim els països i els robem els recursos des d’Occident, com passa amb la pesca, per exemple i, a més, beneficiem a les empreses que exploten als treballadors de tot el món, explicava el reconegut activista.
D’altra banda, la inversió en armes i la preparació de guerres és constant i els diners destinats a aquesta activitat podrien erradicar la pobresa mundial més d’una vegada. “La Marató de TV3, per exemple, recapta uns 10 milions d’euros en un dia, mentre que el Ministeri es gasta 50 milions d’euros al dia en armament i defensa. I el rei, tan l’emèrit com l’actual, formen part del circ de la venda d’armes”, continuava explicant.
La Unió Europea té una gran responsabilitat en aquestes desigualtats, ja que els somnis sorgits del final de la Guerra Freda han quedat frustrats. Hem creat l’Euro, una política monetària comuna, però no s’ha creat una política social comuna. “Cal canviar a partir del coneixement que adquirim del món que ens envolta, tot i haver-hi  una maquinària destinada a enganyar constantment a la població. És un dels reptes més urgents que tenim. Podem saber què passa, però la majoria de la gent prefereix gastar el seu temps en altres coses. També cal canviar el sistema capitalista, ja no serveix, genera desigualtats i destrueix el planeta. Necessitem un model cooperatiu, solidari”, concloïa Arcadi Oliveres, donant per acabat el Curs d’Estiu d’enguany.
__
Enllaç als articles anteriors:

1.- Fronteres i territori: nocions, reptes i valors

2.- La invenció del mapa i la imposició dels territoris sobre les persones

3.- Les fronteres polítiques que divideixen el planeta

4.-  Les fronteres simbòliques

5.- El negoci de les fronteres. Seguretat, murs i traficants de persones