Manifest de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions
Barcelona, 15 de juny 2019.
A data d’avui, els col·lectius en lluita pel tancament dels CIE ens sumem a la reivindicació del 15J: Dia contra els Centres d’Internament d’Estrangers, com un dia de lluita i de reflexió. Ens sumem amb el mateix objectiu amb el que començà aquesta convocatòria fa set anys: fer visible allò invisible. Una iniciativa necessària, urgent i oberta a totes aquelles persones individuals, col·lectius de base i organitzacions de la societat civil que des de diferents racons alcen les seves veus amb una mateixa finalitat: assenyalar i denunciar públicament aquests espais de segregació, despossessió i vulneració de drets de les persones migrants i racialitzades; i lluitar contra aquells dispositius de control, de privació de llibertat i de deportació que separen, criminalitzen, discriminen i trenquen sense pudor les nostres relacions, vincles i xarxes comunitàries.
Els CIE tan sols representen la pedra angular de la necropolítica Europea. Una política migratòria deshumanizada, racista i hipòcrita que estén i perpetua l’ordre colonial; que assassina de forma oberta i impune a les fronteres i a les ciutats; que permet i recolza les batudes racistes als nostres barris; i que fomenta l’expulsió de les nostres veïnes en vergonyosos vols de deportació. Deportacions que massa sovint s’efectuen sense garantir cap dret: sense garantir una advocada, un intèrpret, un metge, una trucada. Deportacions durant les quals les persones són humiliades i agredides; són lligades amb brides i camises de força, són amordassades, colpejades i sedades. Deportacions que deixen enrere famílies, amics, feines. Deportacions capaces d’enderrocar projectes de vida sencers.
Els CIE són un forat negre dins l’Estat de Dret. Als CIE es priva de llibertat persones que no han comès cap delicte, sinó tan sols una mera falta administrativa: no han regularitzat la seva residència a l’Estat espanyol. Les persones tancades als CIE, a més de ser les nostres veïnes, arriben fins aquí expulsades de llocs i situacions adverses. Sovint es tracta de contextos de violència, guerres i persecució. Cap motiu és va o menys mereixedor de protecció. Al 2018 van ser internades un total de 7.855 persones en Centres d’Internament d’Estrangers de l’Estat espanyol, més de dos terços eren de nacionalitat Marroquina i Algeriana. A més, un total de 89 menors d’edat van ser retinguts en aquests centres; això és especialment greu ja que segons les lleis de protecció del menor i la pròpia llei d’Estrangeria, un menor d’edat no pot ésser detingut ni internat en un CIE.
Imatge de: Jorge Lizana (Fotomovimiento)
Els Estats membres de la Unió Europea, en comptes d’emparar, acollir i oferir eines i possibilitats a les persones migrades, les abandona enmig d’un sistema colonial i racista. Un sistema que les subalternitza, menysprea, vulnera o directament les assassina. Un sistema que se sustenta sobre els fonaments de l’Europa Fortalesa, els seus governs i les multinacionals que espolien els recursos dels països d’origen. Un sistema que se sustenta, a més, sobre la silenciosa complicitat d’aquells qui normalitzen la segregació i el tancament de les persones migrants i que, en canvi, aproven la llibertat de moviment de qui l’exerceix des de les possibilitats econòmiques i els privilegis Europeus proveïts per un model vergonyosament desigual i racista, una complicitat que empara i permet que els CIE segueixin existint.
Els CIE també són aquells llocs on es tanquen menors d’edat, persones víctimes de tracta, persones amb malalties cròniques i amb greus problemes de salut mental, sense donar-los una assistència mèdica adequada. Són llocs on es maltracta, s’insulta, s’agredeix i es vexa les persones recloses. Són llocs on les condicions higienicosanitàries deficients deriven en brots de sarna o xinxes. És on no s’aplica una efectiva tutela judicial, ni tampoc es garanteix un acompanyament digne ni eficient. A més a més, aquests espais compleixen una funció molt clara per a la necropolítica europea: infondre la por, el control i discursos racistes i criminalitzadors sobre la població migrant.
La falta d’accés a la informació és una constant en els CIE. Les respostes parcials o directament opaques per part de les institucions que haurien de vetllar pel seu control; l’absència d’un registre on aparegui la informació sobre els períodes d’estància, l’origen, l’edat i dades concretes de les persones internades; les sol·licituds d’asil presentades; les queixes o peticions registrades… Totes aquestes carències posen de manifest la falta de transparència que rodeja aquests centres, i apunten cap a una evidència molt greu: l’Administració no vol que la verificació del seu funcionament i les condicions de vida dels interns en els CIE passin a ser domini públic.
Actualment existeixen a l’Estat espanyol set centres d’internament. En aquests llocs mancats de dignitat i de drets, els interns han portat a terme nombroses vagues de fam i altres maneres de resistència per a protestar davant l’opacitat que suposen aquests centres; davant la falta de condicions dignes; davant imminents i injustes deportacions que retornen a les persones a països en conflicte, posant en perill les seves vides. La seva mera existència vulnera els drets més fonamentals. Ens trobem en un moment en què les reformes legislatives tornen a criminalitzar les persones migrants introduint canvis cada vegada més repressius, com ha passat amb la reforma de la Ley Orgánica de Seguridad Ciudadana, amb el Codi Penal o la “futura reforma de retorn” que els ministres de l’Interior de la Unió Europea van començar a pactar la setmana passada.
Imatge de: tanquemelscie.cat
Es reforcen els sistemes de control de fronteres enfront dels sistemes d’ajuda humanitària, es criminalitzen els moviments de solidaritat i de defensa dels drets humans, es tanquen les vies segures d’arribada, tancant Europa dins les seves pròpies fronteres. No podem concloure el dia d’avui sense anomenar Jonathan Sizalima, Mohamed Abagui, Idrissa Diallo, Samba Martine, Aramis Manukyan, Mohamed Bouderbala. Totes elles, persones mortes als CIE i per la seva memòria seguirem lluitant fins aconseguir el tancament definitiu dels Centres d’Internament d’Estrangers.
Fins que no aconseguim el tancament definitiu, continuarem treballant per a denunciar la vulneració de drets humans que suposa la seva existència; seguirem exigint condicions dignes; seguirem exigint la verificació de les condicions i els estàndards de respecte i dignitat dels drets humans. Perquè després de molts anys de lluita i denúncia, ens trobem davant d’un únic camí possible i radicalment específic: el tancament definitiu de tots els Centres d’Internament d’Estrangers. Un camí que ja no és un somni, una quimera o una utopia, sinó l’única aposta política possible. És un camí real que ha sigut possible unint forces, demanant canvis des de diferents llocs i negant-nos a acceptar l’ordre violent, racista i colonial de l’Estat; de la llei d’estrangeria i dels dispositius de control, rebuig, tancament i despossessió cap a les persones migrants. Per això és el moment de fer un crit alt i ferm que deixi clar que no permetrem més expressions de racisme institucional i que l’única solució és el tancament d’aquests centres infames.
Accions a tot l’Estat en el Dia contra els CIE:
https://www.tanquemelscie.cat/2019/06/15-de-junio-dia-por-el-cierre-de-los.html
Campanya estatal pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers i la fi de les deportacions
