Les dues repúbliques espanyoles, la de 1873 i la de 1931, van tenir un únic símbol, una dona, Mariana, influència més que evident de la revolució francesa. Una dona que reunia en si el concepte de república i el concepte de justícia social, que en aquells temps es veien com a sinònims, i que portava al seu cap un capell frigi.

Empat d’Ada Colau i Ernest Maragall a Barcelona

Quan encara no s’havien escrutat el 100% dels vots l’alcaldessa de Barcelona va anunciar la victòria d’Ernest Maragall (per un reduït marge d’uns 5.000 vots) amb qui va mantenir rivalitat durant la campanya. Però la realitat és que Bcomú i ERC van obtenir un empat en nombre de regidors.

En moltes ocasions això se soluciona amb una alcaldia de relleus, a través d’un pacte de govern, en el qual els empatats representen a la institució per la meitat del període.

Aquest acord faria justícia en el sentir de multitud de Barcelonins, més del 50%, que s’han sentit interpel·lats per l’esperit republicà, que tant ERC com Bcomú han proclamat durant la campanya. Per a això hauran de comptar amb el suport de JxCAT, el representant del qual, Joaquim Forn, és avui un pres polític.

Està a l’abast dels comuns de Podemos tenyir de “República” les capitals catalanes i deixar en l’oposició als partits tradicionalment corruptes i oportunistes de l’article 155. Al seu torn, aquesta és la jugada encertada per a aconseguir un pacte just en el govern de les Corts espanyoles entre PSOE i Podemos i, per descomptat, els independentistes.

La dreta del PP, C’s i VOX, gran promotora de l’independentisme en tota la península i a Canàries, gràcies al seu estil corrosiu, ha aconseguit aquest escenari polaritzat. Ara, Espanya haurà de comptar amb els independentistes per a formar una majoria estable. Tal vegada per a obrir el camí a la República Espanyola, deixant enrere els residus del franquisme.

Eleccions Europees 2019

A Europa les coses tampoc pinten bé per a la monarquia espanyola i tot el seu aparell propagandístic-repressiu després de l’espectacular triomf de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que han aconseguit grans resultats. Concretament Carles Puigdemont va guanyar les eleccions europees a Catalunya, mentre que la coalició Ara Repúbliques –que suma a ERC, EH, Bildu i BNG–, ha obtingut més d’1,2 milions de vots (5,62%), la qual cosa significa un total de 3 escons a Brussel·les.

Paradoxes com que els presos i exiliats polítics puguin o no puguin exercir, posarà de manifest a Europa la repressió i arbitrarietat del regne d’Espanya i fins on Europa pot influir en això.

Mentrestant, milers de refugiats continuaran morint al Mediterrani. Esperem que els polítics, en les seves pugnes, no s’oblidin d’això. La nova esclavitud no té res a envejar al tràfic d’esclaus dels pitjors moments històrics.

“Europa necessitarà uns 7 milions d’immigrants anuals fins a 2050 i proposa que aquesta arribada massiva sigui regulada sota criteris de productivitat, mitjançant rotacions, i sense proveir de drets polítics als migrants”, declarava Lant Pritchett, execonomista del Banc Mundial, per a CTXT.

S’inaugura un nou escenari polític, el significat del qual té múltiples lectures segons l’observador. Podemos obté un bon resultat en el parlament europeu en un moment crucial. Haurà de sobreposar-se en lloc de lamentar-se o promoure el derrotisme anticipat, per a això compta amb el seu gran líder Pablo Iglesias, capaç de fer-ho. El PSOE era i és un partit en decadència al que el seu exitisme actual podria ofuscar  i impedir la seva regeneració.

*En el moment en què es va publicar oriniginalment aquest article (27/05/2019) no es tenia notícia sobre la possibilitat que el recompte de vots pogués significar la caiguda definitiva del PP, perdent els seus 2 supòsits regidors, i la suma d’un regidor per ERC. Això faria suficient la sumatòria de regidors per a un pacte de governabilitat entre BComú i ERC.