Del 7 d’abril -Jornada Europea d’acció contra la privatització i la mercantilització de la salut- al 25 d’abril -jornada de lluita estatal contra les llistes d’espera-.

Com diu la popular cançó “Mai caminaràs sol”, al voltant de la setmana del set d’abril vam marxar pels carrers i places de moltes ciutats d’Europa com Brussel·les, Milà  o Madrid. Diumenge al matí era el torn de Barcelona, la ciutat des d’on precisament el passat mes de novembre, en una trobada de la “Xarxa Europea contra la privatització i mercantilització de la Salut i la protecció social” s’havia impulsat les accions d’aquests dies emmarcades per la proximitat de les eleccions europees. Així com altres anys anteriors s’havien fet concentracions davant de la seu de la Delegació de la comissió de la UE a Barcelona, aquest cop la “Marea Blanca de Catalunya” va apostar per a una manifestació que des del Parc de la Ciutadella arribes fins al punt neuràlgic de Barcelona, la plaça de Sant Jaume.

En els dies anteriors a la manifestació, l’acció va rebre el suport de diferents organitzacions sindicals com Metges de Catalunya, CCOO, UGT, Catac-Cts/IAC i el Sindicat Estatal de Tècnics Superiors Sanitaris així com forces polítiques com EUiA, Podem o Comunistes de Catalunya. També la Fundació L’Alternativa o un col·lectiu dels habituals de la Marea Blanca de Catalunya com Que no pase mas van expressar públicament el seu compromís amb l’acció.

A diferència de l’any anterior, passat per aigua, aquest diumenge primer d’abril va permetre gaudir del sol als centenars de manifestant que varen aplegar-se. Podíem destacar les pancartes de Rebelión Atención Primaria o de les plataformes que vingueren del Baix Vallès i SAP Muntanya, però va haver-hi representants amb molta força de dos col·lectius: Tècnics en lluita i la Coordinadora de Residencias 5+1. La greu situació del transport sanitari amb els incompliments de les condicions dels contractes per les empreses, la precarietat de les condicions laborals dels treballadors, les deficiències en el desplegament i la debilitat crònica generada en la xarxa de transport sanitari van ser explicades als manifestants per Tècnics en lluita.

La següent intervenció durant la manifestació va plantejar el tema de les deficiències de les residències, de la necessitat de gestió pública d’aquests serveis i dels maltractaments que pateixen la nostra gent gran en alguns centres. I no va ser la darrera. Els problemes de les persones afectades per les negligències mèdiques, la victimització dels malalts de la PAICAM, les necessitats de mobilitat de les persones discapacitades, la problemàtica de l’atenció primària….. una darrera l’altre tothom va poder parlar. Quan la manifestació va entrar a la Plaça Sant Jaume ens esperava la gent de la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne. Finalment els joves de Friday for Future Barcelona van cloure l’acte advertint-nos de la greu situació d’emergència climàtica, una inactivitat de les diferents administracions i governs que a tots en posa en perill immediat.

Just després de les vacances de Setmana Santa es tornava a la lluita. Aquest cop una iniciativa de CAS Estatal de Madrid, la “4a Jornada Estatal de Lluita contra les Llistes d’Espera”, després dels èxits de les tres primeres que van haver-hi el passat any 2018. Pel dia 25 a Catalunya foren convocades diferents concentracions. A Barcelona ciutat al matí va ser el torn d’Acampada Mar a les portes de l’Hospital del Mar i de Resistència Clínic davant de l’Hospital Clínic amb dotzenes d’activistes. La gent de Rebelion Bellvitge amb el suport de la Plataforma en defensa de la Salut i la Sanitat Pública del Prat de Llobregat ho va fer a la tarda a les portes de l’Hospital de Bellvitge. Fora de Barcelona a Mollet del Vallès van ser uns centenars de persones les que durant tot el matí es van apropar a la concentració de la Plataforma del Baix Vallés davant de l’Hospital del municipi on es va poder realitzar fins i tot una assemblea oberta. Una gran resposta ciutadana a l’esforç del col·lectiu. Finalment tancava la jornada la Plataforma contra el Tancament Nocturn del CAP de Castellbisbal que es va concentrar a les portes del seu ambulatori defensat tot aquests anys per la ciutadania.

No són dues accions aïllades entre si. Les lluites estan connectades. Ja que tant per aturar la privatització dels recursos i serveis públics com per actuar eficaçment contra unes llistes d’espera indignes i que augmenten el patiment de les persones cal anar més enllà d’un increment pressupostari. Cal canviar les polítiques. Cal canviar el model de Salut, el model del nostre sistema sanitari. És imprescindible.