Per Enric Feliu Blanch.-
Una tarda d’abril. A l’auditori de Calàbria 66 a Barcelona, tothom a la Sala és conscient que som en èpoques convulses, en les que el temps per a reflexionar no troba el seu lloc. La immediatesa, el fet de respondre a qüestions noves ràpidament ens fan perdre la perspectiva i redueix la realitat a l’ara i aquí, i, a més, l’hem de resumir en 248 caràcters. Si no, no ho valorem.
Aquí radica la importància de les Terceres Jornades de Mitjans de Comunicació i Moviments Socials. Reflexionar al voltant de la situació dels nostres drets individuals, socials i col·lectius, del paper que juguen els mitjans de comunicació i com ho podem afrontar des dels moviments socials. Per tant, Europenetting es constitueix com un pas imprescindible en la creació d’una veritable xarxa de complicitats i informació. No ens podem permetre desconnectar-nos del que passa a Llatinoamèrica o a la resta d’Europa. No vivim aïllats.
Però també vivim arrelats a un entorn. I per això la presentació de l’acte a càrrec de Pep Sala, de l’Associació de Veïns del barri de Sant Antoni, un dels barris més afectats avui dia per la gentrificació que fa que et preguntis de què serveix millorar un barri si llavors els habitants de tota la vida han de marxar.
La resta de l’acte fou conduït per la Pilar i el Xavi, ambdós de Pressenza.
De la vellesa a la salut i al canvi climàtic passant per l’ensenyament, vàrem poder seguir a representants de diferents moviments socials i organitzacions com Toni Barbarà, Pep Cabayol, Rosa Canyadell o Prudenci Vidal, que varen aportar la seva visió des dels moviments socials implicats en la lluita diària per a la defensa dels nostres drets i també de la supervivència del nostre planeta.
No es podia ignorar la situació que avui pateix Veneçuela, una aportació de Ramon Franquesa va incidir en el fet que els mitjans de comunicacions no ens diuen la veritat, sinó que es troben al servei d’interessos particulars. És llavors quan més necessitem mitjans de comunicació realment independents, democràtics i populars.
No només va haver-hi intervencions orals sinó també projeccions de vídeos, com els que mostraven Brasil, un altre dels llocs referents ara com ara pel terrabastall que suposa l’accés al poder d’un subjecte com Bolsonaro. Grècia també va ser objecte d’atenció, ara que ja no sembla notícia després de les brutals intervencions de la troica comunitària.
La repressió contra el dissident, contra aquells que a partir de la reflexió veuen el món amb uns altres ulls, d’aquells que saben que tenen raó per defensar els drets socials i la dignitat humana, també va ser un tema dins la jornada. Una repressió que adquireix diferents formes en funció de l’entorn sociopolític, però que sembla que ja ens ha dut cap a una democràcia de molt baixa intensitat, amb governs amb actituds autoritàries, que, fins i tot, no dubten en militaritzar l’espai públic i incidir amb violència sobre els moviments socials.
Estem una fase de resistència, però els moviments socials hem de passar a l’ofensiva i guanyar el màxim d’espai social. I només ho podrem fer amb mitjans de comunicació independents, que ens expliquin la veritat. És feina nostra impulsar-ho perquè, com algú em va explicar no fa pas tant, el dret a la informació no és de la premsa ni és dels periodistes, és de la gent. I si resulta que els mitjans públics, en lloc d’estar al servei del poble estan al servei del seu amo, la gent ha de construir els seus mitjans. Pressenza és un bon exemple d’aquesta construcció democràtica i popular. Ens queda molta feina. Hem d’afrontar aquesta nova dreta autoritària que sembla que s’imposa arreu. Tenim les eines, teníem les idees i tenim la raó. Però hem de fer que el nostre missatge sigui hegemònic socialment, més enllà de les enquestes d’opinió, perquè si no restarem en un racó. Com ho hem de fer? Teixint complicitats com Europenetting, mitjans i moviments socials, la guspira que manté el foc de la revolució.
Articles relacionats:
3as Jornadas de Pressenza-Barcelona: Presentación y primera charla
3es Jornades de Pressenza-Barcelona: Mitjans de comunicació
3es Jornades de Pressenza-Barcelona: La veu dels corrents socials
3es Jornades de Pressenza-Barcelona: cançó de cloenda
