S’ha presentat la monografia “El Secret de la Flor d’Or, antecedents de la disciplina energètica”, al Parc d’Estudis i Reflexió Parc Odena, Barcelona. Entrevistem l’autora Raquel Paricio.
“El Secret de la Flor d’Or” és un text breu que explica unes pràctiques de caràcter místic per a poder crear un cos espiritual que transcendeixi la nostra existència. Encara que la primera versió escrita del text apareix en el s.VIII, aquestes pràctiques ja existien anteriorment almenys des del s.VI a.n.e. apuntant a Lao -Tse com segurament el principal referent d’aquestes, encara que els estudis enregistren que podrien ja existir des de l’època del mític Emperador Groc, potser al s. XX a.n.e. o anterior.
L’estudi de la monografia se centra en analitzar les pràctiques que exposa i contextualitzar-les en la història de la Xina. Les pràctiques, registres i significats que es narren, d’origen taoísta, es mostren de manera críptica, i sense descriure un ordre, per la qual cosa es veu necessari analitzar-les d’una banda atesa la pròpia simbologia xinesa i d’altra banda, aplicant un possible guió que ajudi a fer més comprensible el procés. Es revela que el llibre mostra perfectament un índex on es pot recompondre un trencaclosques que respondria als criteris de trobar un propòsit, uns procediments, un estil de vida, uns registres i uns significats.
Què et va motivar a iniciar aquest estudi?
Després d’anys de descobrir el text de “El secret de la Flor d’Or” i veure que el seu contingut era un misteri indesxifrable, vaig decidir triar-lo com a company de viatge per a continuar unes pràctiques que ajudessin tant el meu camí com a altres a poder anar revelant quins mètodes utilitzaven diferents cultures per a penetrar en els espais sagrats, i en aquest cas què i com ho feia el taoisme per a accedir al TAO.
Van ser moltes les lectures i moltes les pràctiques les que em van permetre anar comprenent aquests significats que es mostraven d’una manera tan enigmàtica.
El llibre es presentava com un tresor, com alguna cosa que havia de descobrir per a poder arribar a registrar allò anhelat i proposat per ell, així que l’aura de misteri que es va crear al seu al voltant, ho va carregar tan fortament que sens dubte va passar a ser una gran ajuda en les pràctiques de meditació i a filtrar-se en la meva vida quotidiana.
Podria dir que revelar quin era “el secret” per a viure en aquesta “flor d’or” va ser la principal motivació.
Què vas descobrir en el camí?
El camí va ser intens. Va ser una relació d’amor amb una cultura desconeguda per a mi. El principal motor va ser estudiar la Xina des de les seves pràctiques culturals, des de l’art, des de les seves experiències estètiques. Tot això provocava en mi una ressonància sense igual, on l’expressió de la més delicada frase, la plasmació d’alguns dibuixos, pintures, objectes, materials, etc. podia provocar una ressonància interna que la vivia amb molta càrrega emocional. Conèixer una cultura impregnada pel desig de transcendir la vida, significava trencar qualsevol condicionament mental per a endinsar-se en una altra esfera de possibilitats.
Malgrat haver estat una cultura molt marcada també per nombrosos períodes de guerres, lluites i violència, el desig d’accedir a l’immortal fa que sigui una cultura on tot gira entorn d’aquest objectiu. Des de les pràctiques xamàniques més antigues, a multitud de tècniques relacionades amb la respiració i la mobilització energètica. L’alquímia com a pràctica externa al cos a manera de l’alquímia alexandrina; l’alquímia interna; l’art de l’alcova; la respiració embrionària, etc. I entre elles el gir de la llum, la pràctica per a la immortalitat narrada en “El Secret de la Flor d’Or”.
A més de veure que tot el text responia a les preguntes de quin és el propòsit, els procediments, els registres, l’estil de vida i els significats, treball que ajudava a ordenar una pràctica personal, les lectures estudiades per a endinsar-me més en la seva cultura, narraven conceptes que impregnen un estil de vida i una concepció cosmogònica pròpies de la cultura xinesa. Així tenim els termes de el buit, de l’U i del Retorn a l’Origen. Tot això ens ha conduït a albirar una civilització on l’Immortal, lligat al naixement de l’esperit, es mostra com una filosofia de vida.
Què aporta aquest treball respecte a altres anàlisis que s’han fet del llibre?
L’esquema d’anàlisi utilitzada en el treball, s’exposa en l’obra Apuntes de Psicologia, de Silo, un estudi per a comprendre el funcionament del psiquisme humà i els diferents estats pels quals pot transitar la consciència.
La diferència amb el punt de vista d’altres comentaristes és fonamental. Es parteix d’una anàlisi que només és possible comprendre amb una experiència prèvia i registre dels estats que es proposen, seguint un guió i uns passos. Des d’aquí s’observa que sense l’experiència és difícil teoritzar o analitzar un procés i els seus significats. Que el tema no pot ser tractat des del concepte de la psicologia contemporània, perquè la mística no respon als principis d’aquesta. Però hi ha comentaristes les anàlisis dels quals aporten directrius interessants, com Thomas Cleary, o el treball d’Eva Wong.
Què destacaries de la cultura antiga Xina en relació als teus estudis?
La importància del concepte d’energia que no només s’utilitza en les pràctiques de meditació, sinó que ajuda a comprendre el cos i el cosmos des d’un altre punt de vista diferent a l’occidental. Clar exemple d’això, la manera d’entendre la medicina. Això probablement, dota d’un sentit molt diferent el concepte de mort, perquè si no existeix només el cos material, podem pensar en una cosa diferent respecte del cos energètic, alguna cosa que potser pot no morir.
I per la meva formació artística, no puc més que sorprendre’m de mirades, descobriments, i punts de vista en la representació de l’art xinès que van antecedir a la cultura occidental.
Perduren avui dia aquestes pràctiques?
És difícil saber fins a on se segueix l’essència. Lao-Tse, seria el principal autor i el més llegit que reflecteix els significats que s’obtenen del TAO, però seguidors de les pràctiques originàries és difícil trobar-los. Els llocs on potser es mantenen no són de fàcil accés, així que probablement només ens arriba una cosa bastant destil·lada. Per això crec que analitzar aquest text antic posant l’accent a diseccionar cada expressió, és una bona manera de revelar un camí per a les persones interessades a accedir als espais sagrats, en allò que el taoisme denomina TAO, i que des d’altres pràctiques, denominem “El Profund”.
El treball de la monografia pot trobar-se a:
http://parcodena.org/wp-content/uploads/2017/03/EL-SECRETO-de-la-FLOR-de-ORO_Raquel-Paricio_v2.pdf
