A principis de gener d’aquest 2019 més de tres mil estudiants belgues abandonaven les aules i marxaven pel centre de Brussel·les. Eren joves i adolescents preocupats per la paràlisi dels governs davant l’emergència climàtica. La setmana següent en van ser 12.000. Un diumenge de gener, amb una meteorologia hivernal que convidava a quedar-se a casa amb una xocolata calenta, la policia belga va calcular 70.000 manifestants, majoritàriament joves. Cada dijous i convocats per “Youth for climate”, els estudiants es manifestaran a les grans ciutats belgues. Però també a les petites com Jodoigne on els nois i les noies de les tres escoles de la localitat s’ajunten i marxen en manifestació que es converteix en una acció de “clean walking” i netegen els carrers per a dignificar també la seva vila.
Fa unes setmanes una quarantena d’activistes d’”Extinction Rebellion” ocupaven pacíficament el Parlament escocès, reclamant als polítics escocesos unes polítiques molt més ambicioses, que permetessin reduir el CO2 a nivell zero l’any 2025. En aquells moments al Parlament es debatia una nova llei d’emergència climàtica que permetés pujar les reduccions fixades del 42% per l’any 2020 fixant l’objectiu del 90% el 2050. No es va produir cap detenció per part de la policia que va acompanyar als activistes fins a la sortida on, entre aplaudiments, van ser rebuts pels companys i companyes.
Al novembre, sis mil activistes havien ocupat els cinc principals ponts de Londres damunt el Tàmesi. Al mes de desembre eren les seus de la BBC, tant a Londres com a altres delegacions territorials, les que eren bloquejades.
A Paris també els estudiants s’han llençat als carrers i dissabte passat envoltaven el Ministeri de la Transició Ecològica.
A Barcelona, al novembre, més d’un miler de persones marxàvem (llegir https://www.pressenza.com/ca/2018/11/barcelona-en-marxa-per-lemergencia-climatica/ ) en una demostració d’imaginació pel que feia a les treballades performances però que reflectia la inconsciència d’una societat davant del repte més esfereïdor que té l’home. Però ja fa setmanes i davant de la Universitat de Girona, els estudiants han iniciat els “Fridays4Future” i amb la intenció de sumar-se a la vaga global contra el canvi climàtic del pròxim 15 de març, serem Europa?
Des d’”Extinction Rebellion Barcelona”, col·lectiu recentment format, ens avisen de forma contundent que la humanitat es troba davant un fet sense precedents que ens pot PORTAR a la destrucció de la biosfera si no aturem la pujada constant de temperatura, fruit del depredador sistema econòmic capitalista. “Si no actuem ara mateix, en molt poques dècades el clima que tindríem a Catalunya seria l’equivalent al del nord d’Àfrica”. Clar i contundent. Només resten dotze anys, sent optimistes, per a redreçar-ho.
No accepten la resignació i per això proclamen l’“haver d’actuar en nom de la seguretat i el benestar de les generacions actuals i de les futures, de les nostres comunitats i de la vida al planeta” i “en rebel·lió no violenta contra totes les institucions corruptes i ineptes que amenacen el nostre futur”.
Les elits també estan preocupades per la situació d’emergència climàtica i responen al problema. Com ho fan? Acumulen recursos per a elles, fan recaure l’esforç econòmic i social damunt de les classes menys afavorides i incrementen així les desigualtats amb les seves polítiques, “fent que ens oblidem d’elles, creant divisió entre les classes populars, sembrant la por i l’odi identitari, els prejudicis racistes i colonials, i redreçant-los cap a comunitats o col·lectius oprimits, mentre ens prenen drets que han costat dècades o segles de lluita”.
Només posant en el centre de la solució a les persones, sense exclusions, i no l’economia, recuperant la democràcia, cercant un model amb més benestar i menys consumisme, amb justícia social podem trobar un camí, un camí possible.
Que es demana des d’“Extinction Rebellion”?
– “Els governs han de dir la veritat sobre la gravetat de la nostra situació, han de revertir totes les polítiques que no s’ajusten a aquesta posició i han de treballar conjuntament amb els mitjans de comunicació per transmetre la urgència de la transició, incloent-hi el paper que els hi pertoca a les persones, a les comunitats i a les empreses i organitzacions.
– Els governs, cooperant entre ells, han de promulgar polítiques jurídicament vinculants per reduir de forma ràpida i dràstica les emissions de carboni tal com demanen els científics i prendre mesures addicionals per eliminar l’excés de gasos d’efecte hivernacle no basades en somnis tecnològics inexistents.
– Necessàriament, aquestes demandes requereixen iniciatives i mobilitzacions de grandària i abast semblants a aquelles promulgades en temps de guerra”.
Si la desobediència civil és el punt de sortida, el mecanisme a desenvolupar col·lectivament serien les “assemblees ciutadanes que impulsin i supervisin la revolució ecològica i social, creant una democràcia adequada” que permetés una lluita efectiva i sense donar més poder a una classe política que traeix a tota la humanitat i al planeta en benefici dels privilegiats.
No et resignis. No et quedis a casa. No ho miris per la tele des del sofà.
Participa. Per dignitat i autoestima. Per principis. Perquè estàs emprenyat o emprenyada. Però sobretot per sobreviure.
Aquí podeu llegir completa XR Barcelona Declaració de Rebel·lió
