President del Parlament de Catalunya, Roger Torrent i Ramió
La petició de penes que ha fet avui la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en l’escrit d’acusació contra els processats en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 ens porta a pronunciar-nos conjuntament.
Avui en l’escrit d’acusació presentat contra els legítims representants del poble de Catalunya, els líders de la societat civil, comandaments policials, la Fiscalia els demana penes que sumen més de 200 anys de presó. 200 anys contra demòcrates, contra gent de pau, amb qui est pot estar d’acord o en desacord, però que en cap cas han comès cap delicte. És inacceptable.
És inacceptable que persones que han demostrat el seu compromís amb la democràcia i les vies pacifiques d’actuació política, siguin acusats de delictes com la rebel·lió, la sedició, la desobediència o la malversació.
Es tracta de polítics i dirigents socials honorables, que van actuar sempre d’acord amb els principis de la llibertat d’expressió, la llibertat de participació i contra tota mena de violència, vingués d’on vingués.
L’escrit de la Fiscalia es presenta formalment contra 22 persones, però a la pràctica s’acusa la immensa majoria de la ciutadania d’aquest país. Una majoria que sap que el conflicte entre Catalunya i l’estat s’ha de resoldre políticament. Perquè en aquest procés no es persegueixen persones, es persegueixen idees. Però aquells que ho fan no saben que les idees no es poden empresonar. No saben que no renunciarem mai a decidir democràticament el nostre futur. No saben que no claudicarem davant la repressió.
L’escrit d’acusació es construeix sobre una ficció perversa que pretén criminalitzar l’exercici legítim dels drets fonamentals per part dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. No ho permetrem.
Organitzar un referèndum no és delicte. Posar les urnes mai pot ser un delicte en democràcia. És per això que considerem que la Fiscalia de l’estat espanyol no actua amb un anhel de justícia, sinó de venjança cap a funcionaris, alts càrrecs, diputats, membres del Govern i la mesa i la presidenta del Parlament de Catalunya en aquest procés judicial.
Recordem també que les euroordres contra els exiliats eren rebutjades per tractar-se d’un conflicte polític, no pas criminal ordinari. És per això que el jutge Llarena les va retirar i són ara ciutadans lliures a tot el món menys a l’estat espanyol.
Mostrem també la nostra preocupació per la manca de condicions de defensa dels processats en el judici a conseqüència de la seva condició de presos preventius. I és aquesta presó preventiva, que ja supera l’any en bona part dels encausats, una condemna avançada i absolutament injustificada que demostra que la causa està més inspirada en la venjança que en el sentit de justícia.
President de la Generalitat de Catalunya, QuimTorra
No hi ha rebel·lió, no hi ha cap delicte. No ho diem només el president del Govern, el president del Parlament, els consellers i conselleres i una majoria de diputats i diputades d’aquesta Cambra. Ho sostenen més d’un centenars de catedràtics i doctors penalistes d’arreu de l’estat, cap d’ells sospitós de ser independentista. I també els països europeus, negant les euroordres del jutge Llaren. Fins i tot l’exministre d’Hisenda ha deixat clar que no hi ha malversació.
La immensa majoria de la societat catalana sap que no hi ha delicte, perquè tots i totes els que vam viure el que va succeir l’octubre passat sabem que l’única violència que hi va haver va ser la de la policia nacional i la guàrdia civil pegant gent pacífica que únicament volia votar.
De fet, la Fiscalia esta criminalitzant els més de 2 milions de persones que el primer octubre van defensar la democràcia amb el seu propi cos. I davant d’aquestes evidències el president Sánchez ha decidit no actuar, que és el mateix que ser còmplice de la repressió. I no, que l’Advocacia de l’Estat acusi de sedició en comptes de rebel·lió, no és un gest, és un menyspreu absolut als demòcrates empresonats.
Avui el govern espanyol ha perdut una oportunitat d’or per treure dels tribunals el conflicte que es viu a Catalunya i tornar-lo a la política, que és on ha de ser.
Potser creu que així guanyarà uns quants vots, però el que està fent és aprofundir en una injustícia democràtica, que afecta no només els independentistes, sinó sobretot la pròpia democràcia espanyola. Perquè, quanta repressió pot aguantar la democràcia espanyola? Quants demòcrates poden acceptar que es retingui Catalunya per la força? Algú creu que demanant 200 anys de presó per als líders independentistes desapareixeran els més de 2 milions de persones que volen una República Catalana? Algú creu que amb mes repressió s’acabaran les ànsies de llibertat de la majoria de la societat catalana? Al contrari. A cada cop ens hem aixecat sent més forts, sent més, sent més determinats. I per això persistirem, com ho fan tots els presos polítics i exiliats, com ho fan totes les preses polítiques i exiliades. Com ho fan els més de mil represaliats que hi ha al país.
Compartim amb tots els catalans i les catalanes la immensa indignació en veure la petició de penes interminables a gent bona, a gent de pau. Però treballem i treballarem sense descans per convertir tota aquesta indignació en energia positiva, per encarar amb força, determinació i unitat aquests moments greus. I ens necessitem a tots.
Apel·lem a l’esperit del 3 d’octubre, perquè institucions, sindicats, entitats i ciutadania avancem sense descans al voltant dels grans consensos que ens uneixen: fi de la repressió, llibertat pels presos polítics i lliure retorn dels exiliats, i una solució democràtica al conflicte a Catalunya exercint el dret efectiu a l’autodeterminació.
Convocar un referèndum no és cap delicte; és democràcia. I no ens aturarem fins que els presos no siguin lliures, els exiliats tornin a casa, i s’acabi la repressió contra tots aquells que van ajudar a donar la veu al poble.

Ex-president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Carles Puigdemont

Quan es compleix un any de l’empresonament de part del Govern de Catalunya, justament avui, els poders de l’Estat Espanyol acaben de fer pública la petició de presó pels delictes de rebel·lió i de malversació contra la majoria d’ells. I també contra la cúpula del departament d’interior del Govern de Catalunya.

L’estat en el seu conjunt, des del rei fins a la fiscalia, continuen exercint de fet una venjança contra un Govern, contra un Parlament i contra una bona part de la població que els va dir “Així, no! Així no volem continuar formant part d’aquest estat!”.

I els ho vam dir de manera democràtica, a través de les urnes, i també de manera pacífica, a través d’un molt clar compromís, un compromís irrenunciable amb la no-violència.

Avui, a l’estat espanyol, posar urnes s’ha convertit en el pitjor crim que es pot cometre.

L’estat de dret es ressent des del moment que persones com Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són empresonades sense haver comes cap crim. Persones que han militat i que militen en el pacifisme i la convivència, que s’han posat al  servei dels ciutadans per a poder contribuir a fer possibles els anhels a què aquests ciutadans tenen dret, convençuts que això és, de fet, el propòsit d’un sistema democràtic.

Persones, que amb la seva actitud, com la resta de polítics a l’exili, i també ciutadans perseguits per haver participat en les protestes, totes elles han contribuït a la pau i a la no-violència durant tot el temps que van tenir responsabilitats o acció.

No es pot dir el mateix dels poders de l’estat.

Però qui serà jutjat sota les pitjors acusacions seran els que van prevenir tota violència i qui els acaba acusant és un estat que va fer de la violència policial i judicial l’únic camí per evitar la independència de Catalunya.

Davant d’això, benvolguts conciutadans i conciutadanes, hem d’adreçar la veu al món. I l’hem d’adreçar a Europa en particular i, encara més, de forma més concreta, als demòcrates de l’Estat Espanyol. La vostra veu és més necessària que mai. Us necessitem, us volem sentir en un moment en què l’estat de dret perilla. En què Europa corra el risc de perdre credibilitat com espai que protegeix les llibertats i els drets civils i polítics de tothom.

Tenir presos polítics és una vergonya! Fe un judici polític, perseguir i condemnar persones per la seva acció política és traspassar totes les línies vermelles.

Europa no es pot fer còmplice, amb el seu silenci, d’aquest abús.

A nosaltres ens tocarà persistir en la denúncia d’aquesta regressió democràtica que es produeix a l’estat espanyol. Que de fet és un dels motius pels quals volem viure en una república lliure i sense cap mena de por. Una república en què el cap de l’estat el triem entre tots i en què ningú no vagi a la presó per defensar i exercir drets que de fet estan contemplats i protegits, o haurien d’estar-hi, a la carta de les Nacions Unides.

Continuarem la lluita, encara més determinats, per tots els presos i les preses. Per a tots els ciutadans que desitgen viure en llibertat.

Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau

Ada Colau demana diàleg davant unes peticions de presó “infundades i desproporcionades“

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat que el diàleg és més necessari que mai davant unes peticions de presó per a dirigents independentistes “infundades i desproporcionades“, i ha instat a l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia a reconsiderar els seus posicionaments. “En un dia fosc en el qual sembla que la solució està més lluny que mai, ara és quan els que tenen responsabilitats de govern han de redoblar esforços” per dialogar, ha dit aquest divendres en una declaració institucional davant els mitjans.

En el seu discurs s’ha reiterat en el que va dir l’any passat amb motiu de l’ingrés a la presó dels líders polítics de Parlament de Catalunya.

declaracions del 2 de novembre de 2017