Sol de justícia per un crit d’indignació ben justificat: Canviem el sistema. No el clima! El “Moviment per la Justícia Climàtica”, amb gairebé un centenar de col·lectius i moviments socials, ha organitzat una marxa estructurada en cinc blocs. El primer feia referència a les persones afectades i més vulnerables per la crisi climàtica, com la pagesia i els refugiats o els barris a la vora del mar. El segon bloc, les generacions futures, simbolitzades per famílies amb nens, dones embarassades, estudiants. Un tercer bloc representava les solucions a la crisi com el veganisme, les energies renovables, l’economia social i solidària o l’agroecologia. En un quart bloc, amb els grups anticapitalistes, ecofeministes…, ens agrupaven els diferents moviments socials, partits polítics tot assenyalant els responsables. Aquesta estructura demostra que la lluita contra el canvi climàtic és doncs una lluita transversal. Cap incident ha distorsionat una marxa pacífica i festiva on els crits més sorollosos, a part de les rítmiques batucades, els feien la gent del “PACMA” “El veganisme és la solució”.
Com afirmaven a la seva crida “la problemàtica del canvi climàtic va més enllà de l’ecologia: ens parla de la capacitat col·lectiva de sobreviure en una planeta cada vegada més inestable. Aquest planeta no té sortida d’emergència.” I així ha estat. Una manifestació transversal amb moltes famílies amb nens i amb molt joves, preocupats per l’estat del món que reben dels seus pares.
El motiu de la marxa, que ha començat a l’Arc de Triomf i ha transcorregut fins a les Drassanes, és la celebració a Barcelona de la reunió del “C40” o “Grup de Lideratge Climàtic”, impulsat des de les ciutats que s’esforcen per a reduir l’emissió de carboni a l’atmosfera i a adaptar-se a allò que sembla inevitable: el canvi climàtic.
Però quin són els efectes del canvi climàtic per a la nostra salut? Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester Gonzàlez a “Malalts climàtics,” una nova alerta per al futur de la nostra salut publicat a “Crític” (1) ens advertien de les conseqüències desastroses per a la salut. D’una banda la contaminació atmosfèrica, que comporta la mort anticipada de 3.500 persones a Catalunya, a les que hauríem d’afegir les 500 persones que moren pels efectes de la calor. Aquestes són les més visibles, però n’hi ha més: la globalització dels virus tropicals (aquest estiu el dengue ha aparegut a la península i al sud de França per primer cop en persones que no provenien ni havien estat en països tropicals), la reaparició de tòxics i l’augment de malalties associades amb els disruptors i alteradors endocrins.
Sembla que aquest panorama no espanta prou. Més d’un miler de persones no reflecteixen la gravetat del problema. Cal sensibilitzar a la societat del que ens espera si no posem mesures d’emergència que realment canviïn el sistema social i econòmic en què estem vivint.
Les declaracions de drets socials que reclamem en les mobilitzacions socials seran només un discurs bonic. És imprescindible la implicació dels moviments socials en defensa de l’habitatge, de la renda bàsica i de la garantida, dels moviments en defensa del dret a la salut i a l’ensenyament i els de denúncia de la pobresa energètica.
No m’atreveixo a dir com serà el meu país d’aquí a vint anys, si serem república o monarquia, si estarem federats o serem una autonomia, una confederació o un país independent, però el que sí que sé és que si no posem remei ara, el que tindrem serà un país de merda.
