El passat dijous 20 de setembre es va celebrar un debat al centre “la Lleialtat Santsenca” de Barcelona per tal de recolzar la mesura de destinar a habitatge protegit el 30% dels habitatges nous que es construeixin a Barcelona.

La norma es va aprovar, de manera provisional, el passat dimecres 19 a l’Ajuntament de Barcelona i la seva aplicació esta prevista per a la tardor. L’aprovació definitiva es produirà en el ple del proper 28 de setembre, una vegada sigui confirmada per la subcomissió d’urbanisme de Barcelona de la Generalitat.

L’Ajuntament de Barcelona calcula que la xifra total d’habitatges que es genera, tant per nova construcció com per rehabilitació, anualment és de 1.114, així doncs, la mesura de destinar el 30% permetrà crear cada any a Barcelona 334 nous habitatges protegits. A mes, aquets sistema permet l’obtenció d’habitatge protegit en zones cèntriques en les quals no es troba, ja que les actuacions de rehabilitació dels grans operadors són principalment al centre.

La mesura té el seu origen en una moció que van presentar al Parlament de Catalunya diverses entitats: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, el Sindicat de llogaters, el Observatori DESC i l’Assemblea de barris per un turisme sostenible.

Les famílies de tot el territori espanyol van tenir una enorme dificultat en accedir a l’habitatge, arrel de la crisi del 2008, degut a la dificultat per pagar les hipoteques. A aquesta crisi, que va donar lloc a milers de desnonaments, s’ha afegit durant els darrers anys l’augment del preu del lloguer, degut a l’especulació, la gentrificació, i l’entrada dels edificis d’habitatges dins el mercat financer.

Diversos col·lectius han creat una plataforma per tal de proposar lleis i mesures als governs tan central, com autonòmic com als ajuntaments, fruit d’aquesta feina surt la proposta que avui es conversa.

Al debat participen Irene Escorihuela, representant del grup promotor de la mesura, que ens explica d’on surt la proposta: els problemes d’habitatge són molts, hi ha un col·lapse a la taula d’emergència, no hi ha habitatge assequible, les llistes d’espera per accedir a un habitatge social és molt llarga, a mes dels desnonaments i la pujada dels preus del lloguer. Estem intentant que s’aprovin lleis garantistes amb el dret a l’habitatge, per exemple ahir es va aconseguir que el Congres acceptes la tramitació de la Llei per l’habitatge que proposa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i una de les coses que fem es presentar mocions als municipis per garantir el dret a l’habitatge. La idea era presentar lleis que tinguessin possibilitats de ser aprovades i que ja estiguessin en funcionament en un altre país. Consideràvem important que les entitats socials lideressin el procés i no depenges de cap partir polític. Hem de posar límits al mercat i amb això no ens posem d’acord amb els partits polítics.

Carme Trilla, economista i ex-secretaria d’habitatge de la Generalitat de Catalunya, comenta: aquesta és una mesura entre altres moltes que es necessiten, ja que una sola mesura no soluciona tota la problemàtica d’accés a l’habitatge, és necessari un sistema de mesures. Però aquesta norma té importància ja que permet canvis en la ciutat ja construïda. De fet aquesta mesura ja existeix a Catalunya des de l’any 2002 en que es va introduir a la Llei d’Urbanisme, però nomes és aplicable a la ciutat que es construeix de nou. La novetat d’aquesta norma, és que es proposa també sobre projectes de rehabilitació, es a dir, sobre la ciutat existent i això a ciutats com Barcelona que ja no tenen gairebé nou sòl per créixer és molt important. Molt sovint es fan polítiques d’habitatge a curt termini i cal fer polítiques a llarg termini, mesures estructurals com aquesta llei. L’altre mesura que s’aprovat ha estat el dret de tanteig (dret preferent de l’administració a quedar-se un immoble quan aquest es ven). Tots coneixem la problemàtica d’accés a l’habitatge, en aquest moment hi ha molta gent que no busca habitatge, sinó tan sols una habitació en un pis compartit ja que no pot pagar res mes.

María Rubert urbanista fa un relat històric de la problemàtica de l’habitatge a Barcelona: als anys 1930 arquitectes com Josep Lluis Sert pensaven que si resolíem el problema d’amuntegament de les ciutats, si aconseguíem que els habitatges tinguessin llum i fossin salubres, resoldríem el problema de l’habitatge, després als anys 1950 es pensava en acabar amb les barraques i els subarriendo construint nous barris, en aquest moments hem de pensar en actuar sobre l’espai buit de la ciutat construïda per resoldre els problemes d’accés a l’habitatge.

Martí Batllori jurista, forma part de la Taula del Tercer Sector: la nostra entitat atén a 500.000 persones a tota Catalunya i és important unir esforços, hi ha preocupació perquè els efectes de una suposada recuperació econòmica no estan arribant a la majoria de la població. S’està donant una situació de pobresa crònica i calen mesures estructurals, sinó canviem el model no sortirem d’aquesta situació.

Camille Miallot, jurista, ens explica l’aplicació d’una mesura similar a França. Barcelona tenia una situació molt igualitària en relació a l’accés de l’habitatge com a conseqüència de l’eixample Cerdà, en canvi Paris tenia una situació molt desigualitaria, però desprès de 15 anys d’aplicació d’aquesta norma Paris ha aconseguit 76.000 habitatges protegits nous, sobre un total de 223.000 habitatges protegits. Així doncs, aquesta mesura ha estat molt important. Puc explicar als que no estan d’acord amb la mesura aquí a Barcelona, que si no fos rentable no hages funcionat a Paris. L’habitatge protegit a Paris es promou pel sector privat, la qual cosa demostra que construir habitatge protegit és rendible. L’habitatge assequible ha crescut molt ràpidament a Paris, el 2001 hi havia un 15% i ara arriben a un 20%, i la gran majoria d’aquest habitatge prové de la rehabilitació i no de les noves construccions i l’Ajuntament de Paris ha tingut una forta implicació en aquest procés.

A la pregunta que cal fer per obtenir un parc públic d’habitatge a Catalunya? els ponents apunten diverses propostes: segons María Rubert, la solució passar per incloure l’àrea metropolitana, les àrees perifèriques de Barcelona. Per la Carme Trilla el problema radica en que els habitatges protegits es desprotegeixen, si tots els habitatges que hem fet a Barcelona estiguessin protegits ara tindríem entre 150.000 o 200.000 habitatges protegits, casi be un 40% del parc de la ciutat. Camille Miallot apunta que a Paris existeix un “bono” de constructivitat per als constructors que compleixen amb el 30% d’habitatge protegit. També disposen d’un sistema de control del preu del lloguer, de manera que quan marxa un llogater el propietari no pot aprofitar per pujar el preu.

Sobre la viabilitat de la mesura, que alguns promotors han posat en dubta, Marti Batllori respon que la funció del dret és adaptar-se a la realitat i donar estabilitat a la població. En aquest el marcat hauria d’adaptar-se a la norma i cal mobilització per fer pressió perquè s’apliqui. Hem d’innovar mirar el que fan en altres països i aplicar-ho. Irene Escorihuela comenta “no volem caure en el tòpic legalitzar versus necessitar, les lleis han permès desnonaments, situacions de precarietat, les lleis han estat fetes en funció del que alguns volen. Serà impugnada perquè no interessa però és una llei sòlida i ben fonamentada.”