El panorama polític actual és, per dir-ho suaument, confús. El vell marc d’esquerra i dreta sembla enfonsar-se davant els nostres ulls. En els EUA, la classe obrera sofrent va votar aclaparadorament a favor d’un multimilionari dedicat a reduir els impostos als rics i a retallar la cobertura mèdica als pobres. En el Regne Unit, l’extrema dreta va treballar plegada amb l’extrema esquerra per portar el Brexit a un públic mal informat sobre la base de la xenofòbia. A Grècia, la població va dipositar la seva fe en l’esquerra “extrema”, només per trobar-se traïda pels seus líders, aparentment indefensos, i encadenada a un càstig fiscal encara més cruel i degradant. El panorama és diferent a cada país, però la confusió entre l’esquerra i la dreta és endèmica.

Què és el que caracteritza a l’esquerra i a la dreta?

Aquest és el punt: no hi ha una definició realment sòlida perquè les prioritats i les condicions polítiques són diferents en cada lloc. Per a alguns, la dreta es caracteritza per la creença en el dogma econòmic del “lliure mercat”, la competència com a motor econòmic, el reconeixement de la importància del capital com a generador de progrés social, la llibertat personal il·limitada, el patriotisme inesgotable, etc. En aquest marc, l’esquerra és la creença en la regulació estatal de l’economia, la cooperació com a motor econòmic, el reconeixement de la importància del treball com a generador de progrés social, la responsabilitat social i la solidaritat amb els més febles, els drets humans, etc.

Hi ha molts més temes, com la immigració, l’avortament, el matrimoni entre homosexuals, les armes nuclears, el medi ambient que poden ser vistos des del punt de vista de l’esquerra i la dreta. I la política es redueix a la creació d’un programa basat en allò que un partit creu que és un conjunt de propostes que ressonaran amb major força en l’electorat, a través del filtre dels mitjans de comunicació. Així, un partit pot presentar un manifest amb algunes propostes d’esquerres, unes altres de dretes i unes altres des d’un punt de vista més “centrista”. El resultat és que no hi ha gairebé res  d’esquerres ni de dretes i, de fet, com en el Brexit, les opinions de l’extrema dreta de vegades ressonen amb les de l’extrema esquerra.

El paisatge social, cultural i històric

Cal entendre que la política es desenvolupa en un paisatge social, cultural i històric, un rerefons en el qual certes creences i paradigmes són inqüestionables perquè es consideren obvis i inamovibles. En etapes anteriors, aquestes creences inqüestionables incloïen: el dret diví dels reis, que la Terra era plana, la fe cega en Déu i la creença que les dones eren inferiors als homes. Amb el temps, la major part d’aquests paradigmes han estat revisats, i nous paisatges els han reemplaçat.

Una part del nostre paisatge, que ha crescut exponencialment al llarg dels anys, a mesura que el poder financer ha pres més i més control de les nostres vides, és la creença en els diners com a una entitat que per “naturalesa” té la capacitat de créixer de la nit al dia quan es diposita en un banc: la usura. En la política actual això no es qüestiona. És una part del paisatge que amb prou feines veiem, com el blau del cel. Està aquí, però no el qüestionem.

Amb caràcter general, els diners s’han convertit en el valor més important de la nostra societat. Si considerem altres valors com el coneixement, la salut, la seguretat, la família o la llibertat, és clar que els diners són el valor més important, perquè, si tens diners, pots accedir a tots ells. Independentment de quins siguin els nostres valors personals, el valor  més alt de la societat són els diners i l’espècie humana, en totes les latituds, es troba ara en la seva cerca permanent.

Però aquest sistema de valors, com la roba que usàvem quan érem adolescents, ja no ens queda bé. S’està estripant i ja no és adequat pels nostres propòsits com a espècie humana.

Per aclarir-nos, el problema no són els diners en si, perquè una moneda per a l’intercanvi de béns i serveis ha estat utilitzada pels éssers humans gairebé des de sempre, amb la finalitat d’avançar com a espècie. Aquest sistema permet a alguns dedicar el seu temps al cultiu d’aliments en el camp amb passió, mentre que uns altres són capaços de dedicar el seu temps a la realització de la cirurgia del cor amb igual passió. Ni el cirurgià sense menjar, ni el granger amb malaltia cardíaca, durarien molt temps un sense l’altre. No, el problema no són els diners, sinó l’interès que s’acumula per art de màgia i que amenaça de destruir el nostre paisatge actual.

A aquesta mítica ‘virtut’ dels diners, de créixer espontàniament de la nit al dia, se li ha afegit el concepte de “mercat”, que també té propietats màgiques. El “mercat” decideix que Grècia paga 10 vegades més en taxes d’interès que Alemanya, per exemple. És com si no hi hagués éssers humans prenent les decisions sobre el que un país ha de pagar o no ha de pagar!  Just en el moment en què vostè necessita ajuda per pagar un préstec personal o una factura de targeta de crèdit, o el deute nacional del seu país, arriba el banc i l’escanya encara més amb taxes d’interès més altes perquè és impulsat per un “mercat”.

Però el poder d’aquests dos components, aparentment fixos, del nostre paisatge que semblen haver estat tan útils per al desenvolupament de la societat occidental fins ara, és a dir, els mercats i la usura, estan ara fora de control i ens estan destruint.

Pot sorgir un nou eix polític

En aquest context i en aquest moment de crisi global, en el qual importants components del nostre paisatge social, cultural i històric estan començant a enfonsar-se i a revelar-se obsolets, hauríem de prendre’ns un moment per revaluar l’eix polític que ha tractat de dividir-nos clarament entre esquerra i dreta i preguntar-nos si realment reflecteix els nostres profundament arrelats valors.

Si un segment de la societat, que és, de facto, l’hereu dels terratinents, reis i banquers d’èpoques passades, ha imposat els seus mercats i usurers a la societat humana, fins al punt que la societat humana els considera part de la naturalesa -alguna cosa que no es pot canviar-, llavors els moviments polítics tenen avui l’oportunitat de qüestionar el que és natural i treballar juntament amb uns altres per construir un nou paisatge basat en un nou sistema de valors.

Humanisme vs. Antihumanisme

Si esquerra i dreta ja no funcionen com a conceptes en un sistema polític perquè la línia s’ha corbat sobre si mateixa, fins al punt en què l’extrema esquerra i l’extrema dreta són capaces d’encaixar la mà i treballar juntes i formar així un plànol circular amb un eix x i un eix y, en el que un conjunt de temes diferents es poden veure des d’un punt de vista d’esquerra i de dreta, llavors, avui dia, els moviments progressistes poden viatjar al llarg d’un tercer eix: l’eix z.

I quina és la característica d’aquest eix z? Podem etiquetar-lo situant en un extrem l’humanisme i en l’altre l’antihumanisme. I què és l’humanisme? Bé, pels nostres propòsits és posar la vida humana com a valor central; totes les vides, a tot arreu, no només les occidentals, totes les vides.

Aquest paisatge futur es caracteritzarà no només per un sistema econòmic just que permeti un intercanvi del mateix tipus de béns i serveis arreu del món, sinó també pel respecte al medi ambient i el reconeixement que només tenim un planeta i que ha de servir-nos per a un altre milió de generacions de vida humana, o més. Es caracteritzarà per uns drets humans encara més profunds que els esbossats a la Declaració dels Drets Humans de 1948. Es caracteritzarà per la bona qualitat i la disponibilitat de serveis educatius i sanitaris gratuïts, propers a la població. Es caracteritzarà per la possibilitat que totes les persones puguin participar en el món del treball amb igualtat de drets, responsabilitats i oportunitats i rebin una compensació justa pels esforços realitzats, per millorar la vida dels qui els envolten. Es caracteritzarà per la llibertat de perseguir la felicitat onsevulla que ella et porti sense necessitat de passaport. Es caracteritzarà per la cooperació entre grups humans i no per la competència per la supervivència. En última instància, es caracteritzarà com a una societat democràtica, en la qual la gent participa en processos realment democràtics, no només en els processos democràtics formals amb els quals avui se’ns enganya perquè recolzem.

Però més enllà de totes aquestes metes, l’humanisme que impulsarà a la humanitat cap endavant es caracteritzarà per una creixent comprensió que la violència és allò que causa el dolor i el sofriment humà i que les seves formes no són només físiques sinó també econòmiques, psicològiques, sexuals, morals, etc. I això es correspon amb una sensibilitat cada vegada més present en les noves generacions. Els nous moviments, ho reconeguin o no, formen part d’una nova sensibilitat no violenta que està emergint, i rebutgen la violència com a forma de resoldre conflictes.

D’aquesta manera, totes les polítiques que responen a aquesta sensibilitat poden ser vistes a través d’una nova òptica.

Per què promouen un nou model econòmic? Perquè el sistema econòmic actual es caracteritza per la violència i crea sofriment humà.

Per què els importa la Democràcia Real? Perquè la imposició de la voluntat d’una minoria a la gran majoria és violència i causa sofriment humà.

Per què es preocupen pel medi ambient? Perquè només tenim un planeta en el qual viure i hem de fer-lo durar i destruir-lo causa sofriment humà, etc.

D’aquesta manera podem fins i tot ampliar la nostra visió per incloure els drets humans, l’educació, la salut, la defensa i la seguretat, i molts més que seran necessaris quan els moviments comencin a convergir cap a una nació humana universal. Si ho mirem tot al llarg d’aquest nou eix z en el qual es valora la vida humana, es fa més clar definir la política, perquè immediatament descartem qualsevol política que impliqui que la violència d’uns éssers humans tingui com a resultat que aquests s’imposin a uns altres. Per necessitat, també significa que mirem més enllà de les nostres pròpies fronteres i mirem no solament com promoure la democràcia a Europa, per exemple, sinó com promoure una democràcia a tot el món que estengui els mateixos valors humanistes a tots els altres pobles del món.

Així doncs, podem veure que els nous moviments polítics s’estan movent en l’eix z amb moltes altres organitzacions i xarxes que van en la mateixa direcció treballant en diferents camps: campanyes mediambientals, campanyes contra la guerra, campanyes de suport als refugiats, drets de les dones, drets LGBT, campanyes contra la pobresa i moltes més. Tots estan viatjant en aquesta nova direcció z perquè tots senten que els éssers humans són tractats terriblement i sofreixen els efectes de la violència, en les seves diverses formes, en un sistema que no els valora.

I tots ells són expressions de l’humanisme i són l’essència d’aquesta regla d’or, que ja ha aparegut en innombrables cultures, religions i moments històrics en els quals la vida humana era de nou valorada: “tracta als altres com vols que et tractin a tu”[1].

Així doncs una nova sensibilitat està apareixent i està començant a “pintar de nou” el paisatge en diverses àrees interessants, i si els moviments d’un sol tema volen transformar realment el paisatge polític, hauran d’allargar la mà a altres moviments que van en la mateixa direcció però que treballen en diferents camps.

I en aquesta cooperació i treball conjunt, en aquesta convergència de la diversitat, la qüestió deixarà de ser si ets d’esquerres o de dretes; la qüestió serà llavors, ets humanista o ets antihumanista?

[1] La Regla d’Or, expressada per Silo en el seu llibre “Humanitzar la Terra” com: Quan tractes als altres com vols que et tractin, t’alliberes.