Amb motiu de l’arribada del buc humanitari Open Arms a Barcelona, després d’haver rescatat a seixanta persones en el Mediterrani, Proactiva Open Arms i diverses autoritats de Barcelona i Catalunya, així com els eurodiputats que acompanyaven el buc, han realitzat les següents declaracions.

Fotografia: Manu (Fotomovimiento)

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ha donat la benvinguda a les persones de l’organització Proactiva Open Arms i ha recordat que l’Ajuntament de Barcelona fa tres anys que demana ser ciutat refugi. “Hem assistit amb ràbia a la política migratòria europea i en no volem ser còmplices, els estats han de salvar vides, si respectem els drets humans, l’única opció és salvar vides” ha comentat. Ha ressaltat el paper de Proactiva Open Arms, què han estat demostrant en aquests anys que es poden salvar vides en condicions de dificultat; si ells han pogut, que no podrien fer els estats?
L’alcaldessa ha recordat: “Hem vist moltes vegades sortir del port al buc Open Arms i per primera vegada han pogut tornar amb les persones rescatades, àdhuc contra la criminalització que estan sofrint les ONG. Gràcies per demostrar que la humanitat no està perduda i que la democràcia europea té possibilitats”.

“Finalment s’ha pogut fer en el port de la nostra ciutat un operatiu d’acolliment. Hem demostrat que és possible coordinar-se ràpidament per donar resposta” ha declarat Ada Colau, que tot seguit va agrair la tasca de tots els que han participat en l’operatiu: sanitaris, forces de seguretat, juristes, Creu Roja, etc.

També ha remarcat que el deure de les institucions és fer els rescats en tots els casos. “Totes i cadascuna de les vides humanes importen, arribin per on arribin. A Barcelona desitjàvem que arribés aquest dia en què poguéssim ser un port d’acolliment. Hem acollit a centenars de persones invisibles i necessitem que aquests gestos es converteixin en polítiques per part del govern que té competències, necessitem una política organitzada de migració. El que està en crisi és la credibilitat del projecte democràtic europeu”.

Sobre el fons europeu de centenars de milions d’euros destinat a l’asil, comenta que fins ara no ha servit per acollir migrants. En contra del que diuen alguns polítics, les persones que arriben volen dignitat, no viure de subsidis, necessitem que es revisi la llei d’estrangeria i es donin permisos de residència perquè aquestes persones puguin refer les seves vides.

Imatge d’Antonio Sempere

Oriol Amoros, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, ha donat la benvinguda als rescatats per l’Open Arms. “Estem presenciant un debat obvi, no hauríem de discutir sobre si es compleix o no el dret marítim. Ens fa por que Europa deixi de ser espai de llibertat i democràcia”, ha declarat. També ha agraït el treball de l’Open Arms i les diverses organitzacions, l’estat i els ajuntaments que han donat suport a aquest operatiu. “Encara que les xifres de migrants que tenim en aquest país són baixes, donat l’augment dels conflictes, el nombre de peticions d’asil augmenta, com també l’arribada de menors i l’arribada per la frontera sud. La solució ha de passar per la defensa dels drets humans en origen, en el trànsit i en la destinació”.

Carmen Aramburu, directora de sanitat de la delegació del govern a Catalunya, ha explicat el dispositiu sanitari que s’ha muntat per a la recepció del buc i ha informat que tots els rescatats han estat donats d’alta in situ.

Oscar Camps, director de l’organització Proactiva Open Arms, ha agraït a tots i ha explicat que, després de tres setmanes, ha estat difícil baixar del vaixell. Han arribat contents per haver rescatat a seixanta persones, però tristos perquè se’ls va negar l’entrada en dos països de la Unió Europea, encara que estaven necessitats de gasoil, menjar i reforços. “Quan estàs sent amenaçat pels libis i la Unió Europea et diu que no intervinguis, que te’n tornis a casa, prendre la decisió de rescatar es fa difícil”.

Oscar ha agraït al capità, que ha suportat la pressió de la Unió Europea, al president del govern espanyol i al seu gabinet que els han facilitat un port, a l’alcaldessa de Barcelona que sempre els ha ajudat, a Greenpeace que ha estat al seu costat i a Creu Roja.

Alhora, ha denunciat el que està passant: “no hem rescatat a seixanta persones, hem deixat morir a més de tres-centes persones. El govern de Malta no deixa sortir els vaixells humanitaris dels seus ports i el govern d’Itàlia no els deixa entrar, incomplint així el marc comunitari. Qui ha de fer complir la llei? És cert que el govern espanyol ens ha assignat un port, però és que aquesta és la seva obligació.”
També ha explicat que es paguen 500 milions d’euros a la guàrdia costanera líbia, grup al qual ha definit com a terrorista, traficant i torturador. L’Open Arms ha estat disparat mentre navegava per aigües internacionals i el capità ha estat jutjat i acusat d’afavorir la immigració il·legal, amb penes de presó que van de quatre a dotze anys. A més l’organització està acusada de ser un grup delictiu que trafica amb persones.

 

Imatges d’Antonio Sempere
 

Miguel Urban, eurodiputat de Podemos ha comentat, “Aquesta vegada ens han fet més cas, potser perquè portàvem a quatre europarlamentaris; haurem de tornar amb més europarlamentaris si volem seguir salvant vides. Necessitem un gran altaveu, fa tres anys que intentem mediatitzar aquesta situació perquè l’expliquin, la narrin, la documentin. Potser hem pogut canviar l’opinió de centenars de milers, potser això va ajudar Pedro Sánchez a prendre la decisió de portar l’Aquarius a Espanya. Hem estat molt a prop de poder salvar centenars de vides, hem portat a seixanta persones, però hi havia tres-centes que no hem portat, però a ningú li importa. Venir fins aquí ens ha costat quatre dies i tres-cents morts, i la responsabilitat la tenim tots, necessitem el suport de molts més”. L’eurodiputat de Podemos ha donat les gràcies a les tripulacions de l’Astral i de l’Open Arms. “S’està qüestionant el dret a l’asil, els drets dels migrants, però defensant els drets dels migrants estem defensant els nostres drets. Des del 27 de juny s’han produït més de quatre-centes morts en el Mediterrani, això ha succeït perquè no hi havia cap buc humanitari, estaven retinguts a Malta. La Unió Europea s’està omplint les mans de sang i convertint el Mediterrani en la fossa comuna més gran del món”.

Ana Miranda, eurodiputada del BNG ha aclarit, “Durant les dues últimes setmanes han arribat a Barcelona amb autobús sis-cents migrants, és necessària una política no solament de gestos sinó un gir de les polítiques migratòries de la Unió Europea i de l’Estat espanyol, com per exemple el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers i el compliment dels protocols, tant amb els que arriben per mar com amb els que ho fan en autobús. El que està en qüestió és qui té drets en la Unió Europea, que ha triat combatre els pobres en lloc de combatre la pobresa. Es criminalitza a les ONG perquè són testimonis del que generen les nostres polítiques, allò que està naufragant és el projecte de la Unió Europea”.

L’eurodiputada del BNG també ha reclamat: “nunca máis aquestes polítiques i nunca máis els naufragis”. Comenta que els eurodiputats estaven on havien d’estar: amb les causes injustes, denunciant a aquesta Unió Europea, donant veu als morts que no parlen. També ha comentat, “Estic agraïda d’haver escoltat la història del Mustafá, la Judith, la del Mohamed. La nostra obligació com a polítics és denunciar aquestes causes des de les institucions que decideixen donar la cara per aquestes persones. Jo vinc d’un poble emigrant, tant al segle XIX, com en el XX, com en el XXI, però ho hem oblidat i diem que els emigrants ens lleven el treball, quan el problema és la precarització que s’ha fet del treball”.

Eleonora Forenza, eurodiputada per la Rifondazione Comunista/Potere al Popolo, també ha agraït a l’Open Arms i ha definit l’experiència com a molt important, tant com a persona com a representant institucional. Declara que sent vergonya per l’actuació del govern d’Itàlia, que afavoreix una política racista. Recomana viure l’experiència a aquells que parlen de repatriació, o a aquells que usen la paraula pàtria i fronteres. L’eurodiputada ha sentenciat: “Durant aquest viatge he pensat a quants podríem haver salvat si no tinguéssim aquesta política d’oposició des de països com Malta o Itàlia o la mateixa Unió Europea. Si el govern italià vol ser recordat per crims a la humanitat, això és el naufragi de la Unió Europea”.

Javi López, eurodiputat pel PSC-PSOE, ha explicat l’experiència de rescatar vides en el Mediterrani com a plena d’esperança, l’esperança d’arribar a un port que acull, però també de mesquinesa. Mesquinesa de governs que increpen a les ONG. “Nosaltres hem fet un viatge d’una setmana, però molts porten viatges d’anys. “Em quedo amb el treball fet i també amb el que queda per fer”.