Pía Figueroa ha participat en el Fòrum Humanista Europeu, celebrat recentment a Madrid, com a ponent en la taula “mitjans de comunicació independents i moviments socials”. Pía és Co-Directora de l’Agència internacional de notícies Pressenza, dedicada a notícies sobre pau i noviolencia. Humanista de llarga trajectòria i autora de diverses monografies i llibres.

Quin és la teva impressió del Fòrum Humanista Europeu?
Tinc la impressió, entre ahir i avui, de viure una època tremendament paradoxal. Es conversava ahir de la quantitat de vegades que hem estat molt prop d’una detonació nuclear, molt més a prop que a cap altre moment. D’altra banda, en la taula de drets humans, Antonio Carvallo ens esmentava la quantitat d’anglesos que han mort durant els últims anys perquè no han aconseguit un servei mèdic oportú. Si això ocorre a Anglaterra, imagineu-vos quants seran a Àfrica!

D’una banda, tenim grans riscos i les poblacions no tenen accés a les necessitats bàsiques, per una altra, han aparegut moviments enormes, que aconsegueixen que moltíssima gent participi, buscant la construcció d’una societat més justa i solidària.

En relació als mitjans de comunicació independents. Quin ha de ser el paper d’aquests mitjans en la transformació social?
Aquesta mateixa paradoxa de la qual parlàvem es dona en els mitjans de comunicació. D’una banda, observem una informació absolutament manipulada pel gran capital, pels interessos econòmics amb els famosos fake news, que no són més que la manipulació mediàtica i, d’altra banda, des de 2010 – 2011 s’està donant un creixent desenvolupament de nous mitjans de comunicació. Cada petit poble té el seu mitjà, la seva ràdio comunitària, la seva pàgina web, el seu mitjà electrònic, el seu canal per streamming, milions d’autors tenen el seu blog, es tracta de mitjans no manipulats pel gran capital i, no obstant això, són moltíssims els activistes socials i els amics, companys de ruta, de vegades fins i tot de la mateixa ideologia, que aspiren al fet que els cobreixin els mitjans tradicionals i no així els nous mitjans independents.

He tingut moltes converses amb els meus amics activistes i tots aspiren a ser coberts pel canal de televisió més pro sistema del món i no per les noves agències de notícies. Els encarregats de premsa dels líders més revolucionaris envien els seus comunicats a la CNN, però no als mitjans independents. És una paradoxa, no creiem en aquests mitjans, no obstant això, estan els nostres prestigis posats aquí. Hem construït nous mitjans que enomenem alternatius perquè tractem la informació de manera diversa, som fidels, no modifiquem una coma i, no obstant això, no tenim la credibilitat que tenen els mitjans que manipulen tota la informació i no donen espai al que el periodista a la base social genera.

En aquesta contradicció ens movem diàriament, respecte a la informació. Fins a tant no canviï la forma de creure, fins a tant en els nostres caps no deixem de creure en el sistema, ho estem sostenint.

Ara que complim 10 anys amb Pressenza, vaig començar a escriure a grans amics humanistes de tota la vida, preguntant-los: estàs subscrit a Pressenza? reps diàriament les nostres notícies? Em van respondre: Oh! No, jo els recolzo econòmicament, però llegir-los! Perquè? si escriuen el mateix que jo penso?

No és així, nosaltres reportem sobre els moviments socials, som la veu de lo nou, publiquem les fotos que ningú més publica, donem llum als somnis d’un altre model de societat, no n’hi ha prou que siguem amics. Subscriu-te!

És molt difícil ser una agència de notícies de pau i no violència en un món tan violent. Ens agrada el drama, ens agrada aquest toc de permanent violència que veiem en els mitjans. Quin és el canvi al que aspirem? Aspirem a descreure, a generar un altre relat, al fet que de debò ens agradin les notícies no violentes, les notícies que tracten la informació d’una altra manera, aquest canvi cultural es produirà quan efectivament els moviments i els mitjans siguem capaços de comunicar que hi ha una altra manera de viure.

Per a mi, aquesta és la construcció d’aquesta època, la convergència dels nous mitjans de comunicació amb els nous moviments socials.

Què podem fer d’immediat?
Sobre què fer, em sembla que tots els que estem aquí ja treballem junts, som companys en les mateixes lluites. Pressenza té una xarxa de gairebé 400 mitjans i moviments associats i fa un any, a Barcelona, vam realitzar unes jornades en què vam acordar fer el que es diria una “caixa de mitjans”, una mena de lloc en el qual qualsevol moviment pogués deixar informació i qualsevol mitjà pogués prendre informació, una sort d’agència d’agències.

La meva proposta és prendre de nou la idea de fer la “agència de les agències noves”, una mena de mitjà col·laboratiu entre tots els mitjans independents. Es tracta de conjuminar forces enfront d’un moment paradoxal en el qual tot el vell està més present que abans, amb la seva enorme violència i lo nou esta tractant d’emergir sense que creguem prou en lo nou.