Daniel Cruz és Comunicóleg, activista europeu, sindicalista, membre de DIEM25 en l’agrupació local de Barcelona i col·laborador de Pressenza. Ha participat en el Fòrum Humanista Europeu, recentment celebrat a Madrid, com a ponent en la taula “mitjans de comunicació independents i moviments socials”

Quin és el projecte de DIEM25?
DIEM25, encara que pot considerar-se un moviment social, no deixa de ser també un moviment polític per la incidència que vol arribar a tenir. Es tracta d’un moviment format al febrer de 2016, un dels seus fundadors és Yanis Varoufakis, qui a partir de la seva experiència com a ministre d’economia a Grècia i arran de la crisi a Grècia va decidir sortir dels partits polítics existents i crear quelcom nou a Europa des d’a baix. En l’actualitat som al voltant de 70.000 membres organitzats en diversos grups locals per exemple a Madrid hi ha dos, a Barcelona hi ha un, també a Canàries i Andalusia, així com en tota Europa.

De tots els moviments actuals nosaltres som els més ambiciosos, ja que és si el altres volen canviar lleis concretes nosaltres volem canviar la Unió Europea. DIEM25 són les sigles de Democracy in Europe Movement 2025. El 25 vol explicar que si no s’apliquen les polítiques que presentarem al Parlament Europeu per a les eleccions del 2019, Europa tal com la coneixem es desintegrarà i qualsevol dels països de la Unió podria arribar a tenir la crisi que es va produir a Grècia. DIEM25 s’organitza en pilars de treball per poder fer propostes en tots els àmbits.

Quin és el paper dels mitjans de comunicació independents en la transformació social?
Els mitjans de comunicació independents són els que han de donar veu a aquells que volen canviar el “statu quo”. Nosaltres com a moviment polític social volem canviar el “statu quo” del poder actual. No costa molt comunicar les nostres propostes, no crec que ningú estigui en desacord amb les propostes que DIEM25 proposa a nivell social i polític. Alguns canvis dels quals plantegem porten temps i són difícils d’aconseguir, però uns altres són senzills, només fa falta voluntat, arribar a alguns acords entre diversos estats, o fins i tot dins del mateix estat.

Per exemple, en el cas de la plataforma de pagament digital tenim la possibilitat de posar fi al monopoli dels bancs sobre els pagaments a Europa, aquest és un exemple que podria realitzar-se demà mateix. Vull dir, som realistes quant a les possibilitats de canvi a Europa, algunes poden realitzar-se immediatament, mentre que unes altres van a requerir més temps.

L’altre dia vam fer una jornada a Barcelona i vam convidar a diversos col·lectius en lluita: els riders, els estibadores i les kellys i les seves peticions són que es compleixi la normativa que ja existeix, és a dir, les directives europees ja contemplen totes les seves peticions. Per exemple, les kellys demanen ser considerades part de l’empresa i no com a serveis externs. Aquesta normativa ja existeix, el problema és que no es compleix. DIEM25 proposa exigir que es compleixin les directives europees.

A nivell de comunicació un dels membres més il·lustres de DIEM25 és Julian Assange, incomunicat en l’ambaixada d’Equador a Londres, és un dels exemples mes clar de la falta de llibertat d’expressió que viu en aquests moments Europa i que també veiem en altres exemples com els rapers condemnats. Encara que això mateix està passant també a Brasil, amb Lula da Silva a la presó, o a Equador, amb Rafael Correa perseguit per una acusació que no ha pogut demostrar-se. La falta de llibertat d’expressió està convertint-se en un problema global.

En relació al lema d’aquest fòrum: “el que ens uneix” Quina proposta comuna podríem implementar a futur?
Jo vaig conèixer Pressenza i l’Humanisme en unes jornades a Barcelona en les quals ens vam ajuntar representants de mitjans independents i moviments socials. Em van convidar a aquestes jornades per participar en una taula. És important que ens unim, separats no aconseguirem gens. DIEM25 va néixer per posar en contacte als moviments socials que tenen una lluita concreta i que la volen dur a terme a nivell polític.