Redacció Barcelona – Espanya
Gran acte reivindicatiu a Barcelona, “V Assemblea Marea Pensionista de Catalunya”.
Les últimes manifestacions multitudinàries dels pensionistes en tota Espanya han fet efecte, el passat 26 d’abril el govern d’Espanya, PP (Partit Popular) i PNB (Partit Nacionalista Basc) van signar un acord en matèria de pensions, en el qual s’estableix que almenys aquestes pugin segons l’IPC anual.
Malgrat aquest acord pressupostari, els pensionistes no abaixen la guàrdia, convençuts com estan que la lluita ha de continuar i han de seguir manifestant-se. El passat 5 de maig, milers de pensionistes van tornar a prendre els carrers de moltes ciutats d’Espanya, per seguir reivindicant un sistema digne de pensions.
A Barcelona, aquest mateix dia se celebrava la V Assemblea de la Marea Pensionista de Catalunya, una nova jornada de mobilitzacions per exigir mesures de millora i dignificació del sistema públic de pensions, entre altres, la derogació de les reformes de pensions de 2011 i 2013, el restabliment de la jubilació a 65 anys, la derogació del factor de sostenibilitat, considerar les pensions com un dret constitucional, eliminar la bretxa de gènere en les pensions i augmentar la pensió mínima a 1048 euros.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va obrir la ronda d’intervencions, i va tenir paraules de suport i agraïment als molts activistes allí reunits: ” És gràcies a vosaltres que nosaltres sabem que “Si es Pot”. Gràcies per tot el que feu, gràcies per seguir lluitant. Vosaltres sabeu millor que ningú que això que “no hi ha diners per a les pensions” és mentida”.
L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau en la V Assemblea de Marea Pensionista de Catalunya celebrada a Barcelona
Fa anys a Espanya les pensions s’incrementaven segons l’IPC, garantint així que els pensionistes no perdessin poder adquisitiu, però amb la reforma de les pensions l’any 2013, aquesta vinculació es va trencar. Des de llavors, cada vegada que es qüestiona la viabilitat del sistema públic de pensions a Espanya, s’aprofita per recordar el sistema privat: els plans de pensions. I és que abunden les campanyes dels bancs perquè els seus clients se subscriguin a algun d’ells. S’observa un clar interès de la banca en el gran negoci que significa fer créixer el nombre de plans de pensions.
L’equip de Pressenza Barcelona es va desplaçar fins al poliesportiu municipal de la Vall d’Hebron per assistir a l’Assemblea i entrevistar a alguns dels participants convidats.
Parlem amb Domiciano Sandoval, fundador i portaveu de Marea Pensionista.
Domiciano Sandoval, fundador i portaveu de Marea Pensionista de Catalunya. Foto: René Gómez
Amb la pujada de l’IPC anunciada pel govern, s’acaben les mobilitzacions?
No, el problema no s’acaba amb la pujada de l’IPC per a un any o dos, necessitem una reforma estructural del sistema i nosaltres busquem aquesta reforma. Tenim 2.400.000 pensionistes que estan per sota del llindar de la pobresa, tenim altres 2.500.000 que estan en la línia del llindar de la pobresa i si aquest llindar de pobresa el situéssim on el situa la Carta Social Europea, que és 1.084 euros, pràcticament totes les pensions estarien aquí, perquè la mitjana de totes elles no arriba a aquesta quantitat. El problema del sistema públic de pensions és que s’han d’apujar, que els pressupostos generals de l’Estat de debò han de sostenir les pensions públiques i que els partits no haurien de poder jugar amb elles. A més, hem d’acabar amb la diferència de gènere que és d’un 37% entre homes i dones i garantir les pensions del futur.
El problema segueix aquí…
El que estan fent ara és enganyar a la gent per motius polítics, perquè els ve bé al PP i al PNB anunciar una pujada per aquest any i per a l’any que ve, perquè l’any que ve hi ha eleccions locals, autonòmiques, europees i, potser, generals. I si no hi ha diners, allò que han de fer és una reforma fiscal en condicions, on realment paguin els que més tenen, que són les empreses de l’IBEX35 i la banca, justament els que no paguen. Avui dia la societat s’aguanta sobre la base de dos impostos principalment, l’IRPF, que ho obtenen controlant a tot el que treballa, i l’IVA, però paguem el mateix IVA nosaltres que el gran empresari Amancio Ortega, i tot això no té sentit, s’ha de fer una reforma fiscal i si s’han d’apujar els impostos, doncs que es pugin. Cap partit polític que estigui en el poder farà polítiques socials si la gent no l’hi exigeix.
La solució és sortir al carrer?
La solució és lluitar. Si conquistar els drets d’avui dia va costar a molta gent la mort, tortures, etc. no es poden deixar perdre aquests drets encara que no sigui més que per respectar la memòria d’aquesta gent.
Parlem amb Diosdado Toledano, portaveu de la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania.
Diosdado Toledano, portaveu de la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania. Foto: René Gómez
Que esperem d’aquesta convocatòria d’avui?
En primer lloc una presència important de companys i companyes del moviment de les Marees on imagino que es farà una valoració. Gràcies a la lluita dels pensionistes s’han aconseguit alguns compromisos, però falta que es concretin, no cal abaixar mai la guàrdia perquè quan ens girem, qui governi intentarà de nou retallar les pensions, n’hi ha prou amb veure que abans-d’ahir les mateixes institucions de la UE donaven ja un avís al govern perque s’estava gastant massa diners en les pensions i que calia reduir el dèficit públic, per tant jo espero que d’aquí surti un impuls, la lluita ha de continuar, no solament quant a l’IPC sinó quant al conjunt d’objectius que té la Marea Pensionista, pensió mínima de 1.000 euros, derogar la llei de pensions pactada entre els grans sindicats i Zapatero en el 2011, que impedeix que la gent es jubili a 65 anys i evita, a més, entre altres coses, que gent aturada pugui tenir un lloc de treball. Per tant el conjunt d’objectius que té la Marea Pensionista són molt importants, s’ha de seguir lluitant fins a aconseguir-los plenament, i aquest acte d’avui és important, de celebració d’un primer triomf, anem a veure si es consolida, necessitem una perspectiva d’acció per avançar fins a aconseguir els objectius.
Vostè és impulsor de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC)
Si, juntament amb moltes altres persones més. Després de 6 anys de lluita aquesta llei es va aprovar per unanimitat en el Parlament de Catalunya el 12 de juliol de l’any passat, es va iniciar la seva implementació correctament en la seva primera fase, però en la segona fase, en totes les sol·licituds que es van presentar a partir del 15 de setembre passat, més de 75.000, ens hem trobat amb una canallada, no té un altre nom, una violació en tota regla de la llei per part dels responsables del Departament de Treball d’Assumptes Socials i Família de Catalunya. Aquests han imposat unes retallades que han donat com a resultat que solament s’hagin aprovat 1.009 de les sol·licituds, no arriba ni al 2%, a partir de maniobres abusives que estan donant lloc a les consegüents reclamacions i recursos.
Parlem amb Pedro Montes, economista per al Banc d’Espanya durant més de 30 anys, escriptor i activista.
Pedro Montes, economista per al Banc d’Espanya durant més de 30 anys, escriptor i activista. Foto: René Gómez
Quin és el següent pas?
Reforçar el discurs dels pensionistes, aquests han de tenir una plataforma reivindicativa, cal aconseguir que les pensions es revisin anualment segons l’IPC, més enllà de l’any 2018-2019 que és el que han acordat ara i després cal parlar de les pensions de debò. Vull dir que hi ha centenars de milers, milions de pensionistes que cobren pensions miserables i això no correspon a una societat justa ni igualitària. I més enllà d’això, s’ha anat fent un entramat de lleis i restriccions que es canalitzen a través dels salaris i la precarietat que fa que molta gent que avui està treballant no arribarà mai, no solament a tenir una pensió digna, sinó ni tan sols a tenir una pensió. En aquestes condicions en el Moviment Pensionista hem de treballar per la revisió de les pensions, per garantir les pensions mínimes i per garantir el seu futur. Això passa per transformacions més profundes que el que significa aquest petit acord que ha fet el Partit Popular, sempre de connivència amb el Partit Ciutadans que està per això, per recolzar-los en tot el que signifiqui polítiques neo-liberals. La lluita per les pensions comença ara.
Parlem amb Victoria Portas, portaveu de la coordinadora estatal per a la Defensa de les Pensions.
Victoria Portas, portaveu de la coordinadora estatal per a la Defensa de les Pensions. Foto: René Gómez
Els propers objectius?
Demostrar-li a aquest govern que no ens valdran els pegats que pretenen posar, avisar a l’oposició que no ens valdrà qualsevol tipus d’acord, demostrar que la nostra sortida solament passa per una modificació íntegra del sistema mateix . Solament ens val una modificació íntegra en la qual el col·lectiu de pensionistes i jubilats estigui representat i no com en aquest moment, en el Pacte de Toledo, que ni se’ns dóna veu, ni se’ns dóna vot, ni ens considerem representats per la majoria sindical que allí es troba. Demostrarem que tenim representativitat per quart dia consecutiu i demostrarem que hem d’estar en la negociació igual que qualsevol tipus de col·lectiu quan es parla dels nostres interessos presents i futurs.
Com s’estan vivint aquestes concentracions en la resta d’Espanya?
La majoria de les concentracions han estat al matí, en general estan sent molt bones, esperàvem una baixada a causa de les millores que ha presentat Montoro i a l’acord PP i PNB, perquè molta gent es creu de debò que aquest acord és positiu. Cal intentar arribar a la gent per desmuntar novament aquestes noves mentides. El nostre camí és no dividir a la classe social i a la classe treballadora, que és el que s’està fent, per sectors, sinó conscienciar a qualsevol generació que aquesta lluita no és la lluita dels majors, sinó que és la lluita de tots i seguir barallant-nos pel sistema de seguretat social i fer-ho totes i tots.
Pensions indignes…
Un 30 % de pensionistes cobren menys de 435 € al mes. De 9 milions de pensions que hi ha en total, estem parlant d’un nombre elevadíssim. Estem parlant que més de 2.500.000 de vídues no arriben ni als 600 €. Qué significa? Que la famosa millora de viduïtat no va succeir com a tal, és a dir, es tracta d’un nombre de població elevadíssim. A més hem de recordar que el 44% de pensionistes està ajudant als seus fills i als seus néts, perquè els seus fills no tenen treball, amb la qual cosa diguem que és una pensió que podria ser digna, però que cal compartir-la amb un nombre de membres familiars i que acaba sent un viure per sota del llindar de la pobresa, amb la qual cosa estem parlant d’un índex de pobresa en aquest país molt elevat en aquest moment.
Quin percentatge de pobresa hi ha a Espanya?
Les pensions mínimes que hauríem de tenir al territori espanyol són de 1200 €, quan en l’actualitat la mitjana està en els 800 € per als homes i en uns 700 € per a les dones. Estem parlant que el 88% de la població està vivint per sota del llindar de la pobresa, no solament els pensionistes sinó la classe treballadora. La renda per capita ha pujat, no obstant això els salaris no han pujat, han estat devaluats i les pensions han estat retallades de forma continuada des del 2010.
Per: Antonia Utrera
Fotografia: René Gómez
