Sara García Toledano és estudiant de Dret i activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Madrid (PAH Madrid)”. Ha participat en el Fòrum Humanista Europeu, recentment celebrat a Madrid, com a ponent en la taula de “Periodisme independent i activisme social”

Quin ha estat l’experiència de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca en la construcció d’un nou relat sobre els desnonaments per problemes en el pagament de la hipoteca dels habitatges?
En primer lloc, vull enviar salutacions als meus companys que en aquests moments estan mobilitzant al centre de Madrid i en altres ciutats.
Tots els que estem en aquesta sala assumim que el poder mediàtic és un monopoli, però de vegades ens oblidem que aquest monopoli també està finançat per actors del capital que formen així mateix altres monopolis, com bancs i fons voltor. Amb tots aquests grans poders en contra, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, va aconseguir “colar-se” en els mitjans i és un exemple d’acció per a altres moviments.

El fet que la informació estigui monopolitzada ens porta a tenir un relat únic que s’incorpora com a única manera de percebre les coses. De fet, aquesta és la major victòria del capital, fer-nos creure que aquest és l’únic sistema possible. Ja ho deia Fredric Jameson “és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme”. El problema de generar un relat únic és que no ens podem imaginar altres models.

Però, sempre hi ha finestres que s’obren, per les quals aconsegueix colar-se un relat alternatiu que s’incorpora al sentit comú i d’aquesta manera s’estructura una nova realitat.
En el cas de la PAH, el que succeïa a l’inici de la crisi de l’habitatge, era que els problemes amb els desnonaments es consideraven un problema individual de cada família. La PAH és una plataforma que es va organitzar per lluitar pel dret a l’habitatge, per donar resposta a aquest problema de les famílies que no podien pagar les seves hipoteques i eren desnonades de les seves cases. Se’ns coneix com aquells que es col·loquen en les portes de les cases i paren un desnonament.

La PAH va funcionar com un “hashtag” per a les xarxes socials. Amb les seves constants mobilitzacions al carrer, parant desnonaments i denunciant els abusos de la banca, va aconseguir que aquest problema individual que era el desnonament, que abans les famílies patien en silenci, (s’anaven de casa amb les maletes i els fills en silenci), passés a veure’s com un problema col·lectiu que patia molta gent. En veure aquesta situació tots els dies en els grans mitjans, va passar a generar-se un nou relat que acostava el problema a la ciutadania. Demà podria ser jo la desnonada! Va aconseguir evidenciar-se que no era un problema individual de les famílies afectades, sinó que aquesta situació responia a un sistema capitalista i a un model econòmic concret: l’acumulació de riquesa mitjançant l’especulació immobiliària.

Algunes accions concretes que ens van ajudar a generar el nou relat van ser la presència constant als carrers, això ajudava a posar cares a les víctimes i gràcies a això vam poder assenyalar als culpables, que no eren els desnonats com abans es crea. Vam ser capaços d’assenyalar als culpables gràcies a la campanya “judici i càstig”, que no eren uns altres que els principals responsables de les entitats financeres i de les polítiques econòmiques del Govern. Es va evidenciar que aquests culpables responien a un model econòmic concret i estaven en els consells d’administració de grans bancs o en fons voltor.

Una vegada assenyalats els responsables, feien falta solucions i així neix “L’Obra Social de la PAH” que consisteix en ocupar els pisos buits de les entitats bancàries que desnonaven a les famílies. Amb aquestes accions s’ha generat un nou relat sobre la idea de l’ocupació. Abans es pensava que els ocupes s’instal·laven perquè tenien molt de morro, però ara podia veure’s que els ocupes s’establien perquè era gent desnonada i tenia la necessitat de ficar-se en una casa amb els nens. Nosaltres retransmetíem aquestes ocupacions perquè la gent pogués veure lo dur que és ocupar per necessitat.

Quin ha estat el paper dels mitjans de comunicació independents en les vostres reivindicacions?
Els mitjans independents van estar aquí en tot moment i sense ells no haguéssim tingut tanta repercussió. Encara que la major part de la nostra ressonància va venir a través de la presència als carrers, els mitjans independents van ser clau per arribar allí on nosaltres no arribàvem. En aquest sentit la PAH sempre ha tingut molta presència mediàtica, sobretot en els mitjans independents.

En relació al lema d’aquest fòrum: “el que ens uneix” Com podríem millorar el nostre treball conjunt els mitjans i els moviments socials?
Voldria fer algunes propostes sobre les coses que crec que falten. Els mitjans independents no tenen seccions específiques perquè els moviments socials escriguem articles, tampoc els mitjans televisius tenen espais exclusius per als moviments socials. Aquesta és una proposta important, perquè qui millor per explicar el relat d’un problema que aquells que ho pateixen?

Llanço així la proposta que les revistes de barri facin seccions per als moviments socials. No es tracta que altres persones ens donin veu als moviments socials, sinó que nosaltres puguem explicar en primera persona que és el que passa.